Jordi Sidi, en lluita pel Sàhara a través del futbol

“Si hagués de definir el que suposa representar el Sàhara Occidental en una paraula seria orgull. Lluitem cada dia amb les eines que tenim, sobretot amb l’esport, per donar visibilitat a una causa que desgraciadament no té la notorietat que es mereix”, va apuntar a SEGRE el recent fitxatge del Lleida CF Jordi Sidahmed Sidi, que des del 2021 representa internacionalment el Sàhara Occidental, l’únic país africà que Nacions Unides continua considerant pendent de descolonització.

Sidi va créixer a Lleida, però va nàixer l’any 2000 a Molins de Rei i és fill de la diàspora sahrauí. Els seus pares van emigrar a Catalunya a la recerca d’un futur des del país nord-africà, un territori que va ser colònia espanyola i que, en l’actualitat, està en mans del Marroc, que el considera part del seu territori i en controla aproximadament el 80%. Malgrat que la Cort de Justícia va descartar que el regne alauita tingués sobirania sobre el territori i Nacions Unides reconegués el dret a l’autodeterminació del poble sahrauí, la realitat és que el Sàhara segueix oblidat i la seua població es va veure obligada a emigrar a Europa o als camps de refugiats de Tindouf, on resideix part de la família de l’extrem del Lleida CF. En aquest context, el futbol es va convertir en arma i altaveu.

Emulant l’equip del Front d’Alliberament Nacional d’Algèria, el 2020 es va crear la Federació Sahrauí d’Esport, un projecte que, segons Sidi, “va sorgir de l’absolut no-res” perquè els fills de la diàspora poguessin representar el seu país. El primer amistós va ser el 2021 contra l’Abetxuko de Vitòria i des d’aleshores “hem arribat a jugar a Algèria davant de 30.000 persones”, va remarcar un Sidi que va assegurar que el futbol “és una eina que arriba on no arriba una altra eina o bala i ens ha permès donar a conèixer un conflicte que la majoria de gent ni tan sols sabia que existia”. Més enllà de la selecció, Sidi també lluitarà “en el fang” amb el Lleida CF, club al qual va arribar procedent de l’Alcarràs de Segona Catalana i que, quan li va arribar l’opció, “no vaig poder dir que no”. El seu objectiu és retornar el Lleida on es mereix i el seu desig, “un Sàhara lliure i el Lleida a Primera divisió”, feia broma.