Una noia i una guerra

L’obra novel·lística de l’autora nascuda a Balaguer es presenta als meus ulls cada vegada com a més important. Si l’haguéssim pogut llegir més ordenada i més a prop del seu temps d’escriptura, ara potser disposaríem d’una perspectiva tota diferent del que als anys vuitanta en dèiem, a les palpentes, els narradors de Ponent.

Ara, la doctora Montserrat Bacardí ha editat una novel·la que entra en els cànons del que en podríem dir el manuscrit trobat. Una noia i un soldat és un mecanoscrit trobat als arxius de la censura franquista, a Alcalà d’Henares.

La tossuda realitat política d’Espanya ha proporcionat un argument narratiu d’estil pedrolià per a accedir a una mena de missatge en una ampolla de vidre que ens arriba des de 1974.Tenim l’ocasió de gustar una obra que Teresa Pàmies, amb energia i entusiasme, va lliurar a la censura ingènuament perquè la publiquessin a meitat dels anys setanta. Fins llavors havia viscut exiliada en diversos països.En l’estudi de Montserrat Bacardí no s’indica els noms dels censors de la novel·la ni tampoc qui era el cap de la censura franquista, llavors.

No he parat de pensar com aquests censors sense nom van aconseguir els seus propòsits. L’amnèsia que han produït ha estat total, arrasadora.

La novel·la de Pàmies hauria pogut ser la nostra Plaça del diamant, als anys vuitanta. Una noia i un soldat hauria pogut tenir una pel·lícula notable, una sèrie televisiva, reportatges als diaris i setmanaris de l’època, hauria pogut obtenir unes tesis doctorals a les universitats interessants i haurien pogut obtenir un monument commemoratiu en una plaça de Lleida o de Balaguer.

Record de la novel·la Una noia i un soldat, de Teresa Pàmies, novel·lista, s’hi esculpiria als marbres memorables. Res d’això no ha passat.

Si no fos per la tenacitat de Montserrat Bacardí, la novel·la encara faria la becaina als llimbs de l’arxiu. La lectura d’aquesta novel·la, ara, és un exercici de pura arqueologia literària.

Insuflant-li vida, és un intent de donar una perspectiva particular a la guerra d’Espanya, des del costat dels comunistes. En el sentit literari, un intent de novel·la popular, de base sentimental, sobre l’experiència de la guerra vista i sentida per una dona jove que hi va participar directament.

La novel·la es fa llegidora on es nota de seguida el pàlpit de la cosa viscuda, l’entusiasme de la cosa sentida; no tant de l’artifici, que correspon a les modes del temps com ara el monòleg interior dels dos personatges que sostenen l’aventura d’amor de la novel·la. Una atmosfera de film dramàtic, en blanc i negre, impressionista, alimenta l’esperit de la novel·la, del qual destaco, entre moltes, les pàgines dedicades a la mare de la protagonista, que són meravelloses.

Meravellós, també el retrat de Balaguer dels anys trenta, impressionant el relat del viatge als EUA, cercant en va adhesions. Escrita càlidament, Una noia i un soldat és com una escultura trobada a l’engorfa d’una casa dels anys trenta.

Un emblema de la joventut.