Una veu, un argot, un crim, un fracàs social

A partir del cas conegut com el crim del Caixer de Barcelona, i sempre amb La taronja mecànica com a far, el periodista i escriptor lleidatà ha bastit una obra que juga a dos plans molt diferenciats i de resultats també dispars. La força del text rau en la construcció del xeno, l’argot que, com el nasdat de Burgess, parlen el Ludo i els seus amics, els àlter egos dels autors de l’homicidi original.

Un llenguatge certament viu, coherent i consistent. La trama de la novel·la és menys complexa del que podria, si bé la responsabilitat potser recau en la realitat que retrata.