El Triangle d’Einthoven

Els que ens dediquem a les emergències sempre tenim present que les malalties cardiovasculars suposen mes del 10% de les alertes de les unitats medicalitzades i són la principal causa de mort al nostre país. Per això hi dediquem molta atenció, tant en formació i recerca, com en assistència i inversió en equipaments.

Al centre del nostre sistema cardiovascular tenim el cor, un òrgan absolutament al·lucinant tant des d’un punt de vista d’enginyeria (per la seva resistència, durabilitat, eficiència i eficàcia) com evolutiu. Batega mes de 3.000 milions de vegades al llarg de la vida.

I això que el maltractem amb tòxics, sobresalts, estimulació sostinguda, li alterem les resistències o li embossem les canonades.

Si ens poséssim descartians, el cor és una electrobomba. La part mecànica són un parell de motors de dos temps (aurícula i ventricle) actuant en paral·lel.

El cor dret bombant cap als pulmons i el cor esquerre, cap a la resta del cos. Avui ens interessa la part elèctrica que activa l’acció emetent un corrent, transportant-lo per un cablejat i generant una reacció bioelèctrica en cadena.

Era un mecanisme complex inintel·ligible per a la medicina fins que el metge holandès Willem Eithoven se li va ocórrer una genialitat: dibuixar els corrents elèctrics en un paper. Després d’estudiar a Utrecht, es va interessar pel problema de l’anàlisi elèctric del cor i va desenvolupar tota una sèrie de tècniques que van canviar per sempre la pràctica clínica.

L’activitat elèctrica generada pel cor es dibuixa en forma d’ones, que Einthoven va batejar amb el “nom” de P, Q, R, S i T. Imaginem-nos el cor com un generador elèctric i el cos com un conductor.

Ara dibuixem un triangle equilàter centrat el tòrax. Els vèrtex estan situats als braços i a la cama esquerra.

A partir d’aquí podem definir uns eixos des d’on mesurar la polaritat i la forma de l’electricitat cardíaca. Els eixos, que anomenem derivacions, ens informen tant del problema com de la part del cor en què es genera.

Aquest concepte i la relació matemàtica entre elles es van anomenar, pòstumament, Triangle i Llei d’Einthoven. Però no tots el honors van ser pòstums.

En vida en va rebre d’altres, com el Nobel de Medicina l’any 1924. Per tant, enguany se’n compleix el centenari.