SEGRE

ENTREVISTA

Ramon Mitjana Isarn: “Al Talarn Music Experience no hi ha zona vip perquè per a nosaltres tot el públic és igual d’important”

Ramon Mitjana.Joan Llimiñana

detail.info.publicated
PER JB/FOTOS: JOAN LLIMIÑANA

Creat:

Actualitzat:

Hi ha gent que té la tendència innata a posar-se en embolics i sortir-ne airós. Qui diu embolics, diu muntar un festival de música a la vora del pantà de Sant Antoni i convertir-lo en una cita que molts han decidit marcar al seu calendari.

Ramon Mitjana Isarn és metge de família a la Pobla de Segur, on també va néixer, i l’ànima del Talarn Music Experience. El festival, que se celebra a tocar del restaurant Lo Quiosc, dins el terme de Talarn, arrenca el proper 18 de juliol amb els joves The Tyets com a caps de cartell i continua amb grups com Catarres o Antònia Font. Un festival que amb la seua perseverança ha posat la primera pedra del turisme musical al Pallars.

Els de Barcelona volten el món i tornen al Born. Ramon Mitjana és fill de la Pobla i després d’estudiar medicina a Lleida i exercir de metge de família per diferents indrets de la península, va raure altra volta al Pallars. A mig camí entre la vocació de servei i l’aventura, amb la seua dona van imaginar la possibilitat de muntar un festival a Lo Quiosc, un restaurant situat a tocar del pantà de Sant Antoni, en un entorn privilegiat. “Un estiu vam portar el Gerard Quintana i com que va ser un èxit vam pensar que per a l’any següent ho podríem convertir en un festival.” Ara, vuit anys més tard, el Talarn Music Experience ja és d’aquells festivals que els amants de la bona música tenen marcat al calendari any rere any. 

−No tenia una vida prou complicada com per embarcar-se en un projecte d’aquestes dimensions? Ser metge de família és una feina que m’omple i alhora és molt intensa. Vaig pensar que la música podria ser una bona manera de desconnectar i recuperar energies. Pot semblar estrany, però a mi també em va molt bé per a la meua salut embarcar-me en reptes d’aquesta naturalesa. Jo recepto música, que és molt terapèutica, i no té efectes adversos. A més, la música ens uneix, no té contraindicacions i ens fa millors persones. −

−Quins són els seus primers records vinculats al rock and roll? Els meus pares tenien negocis al món de l’hostaleria. Ja de petit em vaig aficionar a escoltar música, sobretot rock dels setanta i els vuitanta, que era el que posaven a la discoteca dels meus pares, la Nova Gent de la Pobla de Segur. Quan tenia tretze o catorze anys i hi anava, coneixia i m’estava amb els discjòqueis que punxaven. Allà és on vaig començar a escoltar Bob Dylan, David Bowie, Lou Reed, Rollings. La música és terapèutica i no he deixat mai d’escoltar-ne. Quan va sortir l’oportunitat de muntar el festival no ens ho vam pensar dues vegades i ens hi vam llençar de cap. 

−En quins referents van pensar a l’hora de muntar el Talarn Music Experience? Salvant les distàncies, perquè la lògica del festival és molt diferent, recordo que a mi em va impactar molt el Doctor Músic que es va fer a les Valls d’Àneu a mitjans dels anys noranta. Va ser un revulsiu que em va deixar hipnotitzat. Els punts de connexió amb aquell festival són portar bona música i que el públic la gaudeixi en un entorn natural privilegiat. 

−N’hi ha unes quantes més, la seua és una proposta més de petit format i oberta al territori. Es nota que l’organitzem gent del territori i que volem el millor per al Pallars. No som una gent que aterrem, muntem el nostre negoci i marxem. Nosaltres busquem que el festival també sigui un revulsiu per al Pallars, que la gent vingui a gaudir de la música i del país. Durant el festival oferim propostes gastronòmiques de proximitat amb productes i proveïdors de la zona. També procurem que la gent conegui i gaudeixi les ofertes lúdiques de la zona, començant pel mateix pantà i les activitats nàutiques. Nosaltres tampoc no tenim zona d’acampada, així que la gent ha de buscar allotjament al territori. A l’hora de planificar el festival ens ajustem bastant al preu perquè sigui el més accessible possible. És un espai que hi podríem posar 1.500 persones però no volem passar de les 1.200 perquè la gent no hagi de fer cues i estigui còmoda tot el festival. Una vegada a dins no hi ha zones vip, per a nosaltres tothom és igual d’important. La música ha de ser igual per a tothom. 

−Ara també es valora molt més l’impacte ambiental. Aquest any ens han donat segell B’greenley pel nostre compromís amb la sostenibilitat i el respecte al medi ambient. Com que estem en un espai natural únic hem de procurar no massificar-lo i que la gent hi estigui còmoda. Fem recollida selectiva de tota la brossa, servim gots reutilitzables i emetem una moneda de cartró biodegradable. També volem fomentar l’ús racional del transport. Estem treballant molt a les xarxes perquè la gent comparteixi cotxe i deixi menys petjada ecològica. −

− Parlem de la música, el Talarn és un festival que aposta sense reserves per la música en català. Després de portar el Quinta vaig veure que programar música de qualitat al territori era una bona idea per dinamitzar-lo. Volem ajudar a fomentar el turisme musical. Quan ja vam decidir fer un festival vam portar l’Adrià Puntí, que feia poc que havia guanyat un premi Enderrock amb La clau de girar el taller. Des del primer dia hem apostat per la música en català amb grups com Mishima, Gossos, Blaumut, Els Pets, Els Amics de les Arts, Albert Pla o Quimi Portet. Però també altres com Maika Makowsky, Mikel Erentxun, Los Ilegales o Bigott. 

−Els artistes tenen fama de tenir gustos estrafolaris. És cert? En general són falsos mites, la majoria són gent molt normal, propera i ben parida. Des de fora pot semblar que tenen una bona vida, però n’hi ha molts que també ho passen malament. Han de picar molta pedra, assajar moltes hores i després mai saben si els sortiran prou bolos per seguir endavant. La veritat és que cada vegada hi ha més bandes que volen venir al Talarn. Valoren molt la nostra hospitalitat i la zona que els preparem. Procurem que es puguin relaxar i els oferim productes de primera i els allotgem en un bon hotel. Ells mateixos ens expliquen que en altres festivals a vegades els posen en un mòdul prefabricat i és clar, no és el mateix. Això s’ho diuen entre ells. 

−Quina banda t’agradaria portar i no encaixaria al festival? El festival té la limitació de l’espai i aleshores hi ha grups com Oques Grasses o Fito y los Fitipaldis que per aforament no és viable durlos al festival. Ara volem sortir de Lo Quiosc i estem buscant ubicacions per poder organitzar concerts més grans en espais que també tinguin una potència paisatgística com la nostra. La idea és muntar un parell o tres de concerts l’any al Pallars, l’Alt Pirineu o l’Aran. Portar bandes de més caixet que necessiten aforaments més grans. 

−Al final això pot representar tres o quatre caps de setmana. Què passa la resta de l’any? Hi ha diferents locals, des de Tremp fins a Sort i passant per la Pobla, que es mouen i van programant música en viu. Jo crec que tot suma per anar creant una escena musical a la comarca. 

−Com gaudeix el festival el promotor? Tens temps d’escoltar els concerts i desconnectar? El festival el muntem un equip de quatre persones que hi treballem tot l’any. Jo no el gaudeixo perquè estic totalment absorbit perquè surti bé i no hi hagi cap contratemps. Com a festival cuidem molt els detalls i durant els dies que està en marxa la veritat és que no tinc temps de gaudir dels concerts. Jo personalment ho passo malament perquè vull que surti tot perfecte fins a l’últim detall.

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking