Tanatosi

El món animal és ple de comportaments sorprenents als ulls humans. Si la resposta clàssica d’una presa davant d’un depredador era lluita o fuig, es coneix també un tercer comportament que, de manera planera, podem anomenar fer-se el mort o, tècnicament, tanatosi o immobilitat tònica.

Aquesta immobilitat que s’ha observat en animals tant diferents com mamífers, peixos, ocells, insectes, rèptils, amfibis i crustacis, l’aconsegueixen reduint el metabolisme i anul·lant o limitant les respostes a estímuls externs. No sempre es fa per supervivència individual: en alguns casos aquesta paràlisi s’ha associat a més facilitats per a l’aparellament.

Com a resposta preventiva per part de les preses, la immobilitat està associada amb el camuflatge, atès que dificulta que el depredador les vegi. Però la tanatosi va més enllà, i hi ha espècies que adopten postures que mimetitzen la mort, i fins i tot alliberen substàncies pudents que recorden els cadàvers en putrefacció. Molts depredadors es malfien de les preses que no han caçat directament, i poden deixar de parar atenció a un cadàver deteriorat si no tenen molta urgència per nodrir-se. En preses ja vençudes i sense possibilitat d’escapatòria, tot i que la immobilitat no aporta gaires bones expectatives, si en percebre-la el depredador atura l’atac, queda una escletxa d’esperança per a la fuga i la supervivència. La tanatosi es pot induir en alguns animals mitjançant el que es coneix com a hipnosi animal.

Tot i que aquest comportament s’aprecia millor en directe o en vídeo que en fotografia, a les imatges es mostren aquestes habilitats en una granota i un opòssum. I la serp no només es fa la morta sinó que ha iniciat la regurgitació d’una granota que ja havia ingerit, per fer més versemblant l’estampa.

És clar que molts animals poden ser entrenats per comportar-se de maneres estranyes fent servir els incentius adequats, com premis i càstigs. Ho hem vist mil vegades als circs, on aquests entrenaments es consideren cruels i comencen a estar prohibits, però avui viuen una època gloriosa als vídeos amb animals domesticats, sobretot gossos, que circulen per les xarxes socials. Aquests comportaments, però, a la natura sorprenen, ja que no s’hi adquireixen per aprenentatge o imitació sinó que és la selecció natural la que força, a través de les generacions, que la major supervivència dels actors d’aquests, diguem-ne, trucs, fa que s’estenguin i persisteixin a les poblacions futures.