Gamow

Hi ha noms a la història de la Ciència que, havent estat al lloc adequat al moment adequat, i havent fet aportacions profundes a la seva especialitat, no han acabat de rebre el reconeixement que tocava. Un d’ells, al segle XX, és el físic George Gamow.

Nascut a Odessa, a la Rússia tsarista, el 1904, va estudiar a Leningrad ja a l’època soviètica. No satisfet amb el règim, va planificar la fuga amb la seva dona amb idees tan bèsties com travessar la mar Negra amb una canoa, però no va reeixir. Va ser l’any 1933 quan finalment va obtenir permís per atendre la 7a conferència Solvay a Brussel·les (una d’aquelles impressionants reunions de talent científic), que va aprofitar per quedar-se a aquesta banda del teló d’acer, acabant anys més tard, després de passar per diverses universitats, a Boulder, Colorado, als EUA.

Va ser una font incessant d’idees en física o biologia, segons l’època, que malgrat que eren sovint errònies han acabat deixant un pòsit d’encerts fecunds, gràcies a una intuïció fora de l’ordinari i uns coneixements enciclopèdics sobre Física. Més amic de les grans idees que dels detalls (que sovint plantejava incorrectament), va fer contribucions valuoses per explicar la radiació alfa i la formació dels elements químics a l’univers primitiu, o per predir la radiació de fons de l’Univers que Penzias i Wilson van descobrir després per casualitat i els va valdre el Nobel (però no a Gamow). I va ajudar a concebre i entendre el codi genètic assenyalant que per codificar 20 aminoàcids amb 4 lletres de l’ADN (ACTG) calia que aquestes s’ordenessin de 3 en 3 (amb codis de 2 lletres només arribava per 16), amb encert en la idea però errors en els detalls, que avui són ja ben coneguts.

Va ser un home polifacètic que va escriure també interessants textos de divulgació, com One, two, three... infinity, Biography of Physics o la sèrie Mr. Tompkins, sovint il·lustrats per ell mateix, que encara s’editen i es llegeixen avui. Bevedor empedreït, com a bon rus; tafaner, de vida matrimonial convulsa i bromista fins a la seva mort el 1968, Gamow és un dels noms importants de la Física moderna, malgrat que no va accedir a l’Olimp dels guardonats amb el Nobel.