La meitat dels gairebé 8.000 estrangers que arriben a Lleida cada any marxen

“La nostra destinació de viatge mai no és un lloc, sinó una nova forma de veure les coses”, va deixar escrit Henry Miller. Potser aquest plantejament serveixi per ajudar a comprendre la intensitat dels moviments migratoris que, any rere any, es registren a la demarcació de Lleida.

L’any passat, per exemple, i segons les dades de l’INE (Institut Nacional d’Estadística), van arribar de l’estranger i es van empadronar en municipis lleidatans 14.779 persones nascudes en altres Estats, al mateix temps que 6.852 estrangers més domiciliats a Lleida emprenien el camí contrari. Això va deixar un saldo de 7.927 arribades, al qual cal restar-ne un de 510 que resulta dels moviments transfronterers de persones nascudes a Espanya i residents a Lleida: en van arribar 629 i se’n van anar 1.139.

Aquests moviments transfronterers, que afecten més de 23.000 persones en un any no són, tanmateix, els únics que es donen a Lleida.

N’hi ha d’altres, menys voluminosos i d’àmbit interior, que des de la pandèmia afecten unes 16.000 persones cada any i que resulten fonamentals per comprendre els moviments migratoris en el seu conjunt: el volum de sortides i arribades interprovincials situa Lleida com una demarcació d’arribada per a estrangers que un temps després continuen el seu viatge i com a zona de pas per a altres que el continuen o acaben assentant-se.

Els principals fluxos de sortida d’estrangers des de Lleida es donen cap a Barcelona, amb més de 3.000 persones per any, i Tarragona, que s’atansa al miler; i són també destacables cap a Girona, Osca, Madrid i Saragossa, amb fluxos propers al mig miler en els dos primers casos i de l’entorn dels 400 en els dos últims. Els d’entrada són similars.

Aquests volums indiquen que la meitat de l’augment de població estrangera d’un any surt el següent cap a altres zones de l’Estat: l’any passat, amb un saldo migratori amb l’exterior de 7.927, se’n van anar de Lleida a altres zones de Catalunya i Espanya 3.993, malgrat que en van arribar 4.049 d’altres províncies.

“La clau és quin tipus d’ocupació s’ofereix, que acostuma a ser precària i de baixos salaris en sectors com la restauració, l’agricultura i les cures”, assenyala Joan Ganau, professor de Geografia a la UdL.

Crida l’atenció que els fluxos són més grans entre els nascuts a l’Estat espanyol que entre els originaris d’altres països: les sortides i entrades dels primers no han baixat de 4.500 en tres anys.

Per edats, tant en els fluxos amb l’exterior com als interiors, gairebé un terç dels moviments es concentren en la franja dels 25 als 35 anys i entre una desena i una vuitena part de menors de quinze anys, que són els fills dels remigrants d’aquesta cohort i la següent. La precarietat de l’ocupació n’impulsa la sortida cap a altres àrees.

Ponent doblaria la població en 17 anys amb el flux migratori actual

La demarcació de Lleida duplicarà el padró en 17 anys si manté el seu creixement demogràfic, basat en un potent flux migratori d’arribada que compensa amb escreix les pèrdues vegetatives de la població autòctona. “Lleida té un creixement del 4,31% des del 2021”, explica el professor de Geografia de la UdL Joan Ganau. Les xifres d’aquest quadrienni apunten, amb les fórmules que s’utilitzen en demografia, que el cens es duplicaria en 16,91 anys (16 anys, 10 mesos i 29 dies). En aquells quatre anys, l’augment net d’habitants per migracions amb l’exterior ha estat de 24.638 persones. En aquell període, i segons les dades de l’INE (Institut Nacional d’Estadística), el nombre de residents a Lleida nascuts en territori de l’Estat espanyol es va reduir en 5.400 persones. Això dona un saldo de 18.968 habitants, un 4,31% sobre la població inicial del període (439.727). “Més del 4% dels habitants porta menys d’un lustre aquí, ha arribat en els últims quatre anys”, anota Ganau, que crida l’atenció sobre un altre fet estadístic: “Des de la pandèmia, la població d’origen estranger de Lleida ha passat del 20% al 25%.” “El procés s’està desenvolupant amb rapidesa en una província amb una població molt envellida com és la de Lleida”, adverteix el geògraf. La demarcació presenta un índex d’envelliment de més del 130%, la qual cosa indica que els habitants de més de 65 anys sumen un terç més que els de fins a 16, i això té conseqüències biològiques: 3.173 naixements per 4.221 morts, amb un retrocés vegetatiu de més de mil persones en un any que l’arribada de migrants joves no és capaç de revertir. La taxa de nous residents s’eleva al 8,2%, un de cada dotze, si als nascuts en altres països se’ls sumen els 13.204 residents que tenien fins a quatre anys a començaments del 2025.