Memòria vilatana

Aquest passat mes de març es feia la presentació pública de sis elements informatius col·locats en tants d’altres punts d’Arbeca, per part del consistori i amb el suport del Memorial Democràtic, en què es deixa constància gràfica i per escrit dels episodis històrics succeïts als respectius edificis senyalitzats. Es tracta de sis plafons metàl·lics que contenen imatges d’època, un mapa de situació i textos redactats pel jove historiador Sergi Capdevila amb l’ajut del veterà polític Josep Pau, protagonista d’algun d’aquells esdeveniments, com la Marxa de la Llibertat de 1976, igual que l’aleshores encara quasi imberbe autor d’aquestes ratlles, si se’m permet la referència personal.

A part de recordar, reflexionar o reivindicar, els nous Espais de Memòria inciten a emprendre un recorregut pels diversos llocs indicats, coincidents la majoria amb els principals recursos de caràcter monumental d’una vila que ha vist els darrers temps dignificat el seu nucli antic, i al qual convindria afegir les restes del castell renaixentista.

Seguint l’ordre establert, la ruta comença a l’hospital vell, construït cap al 1518, posterior ajuntament després de la guerra de 1936, durant la qual havia tornat a la seva funció primigènia acollint ferits procedents del front. Just a la vora, en l’actual seu del municipi, la magnífica façana modernista de pedra del que va ser Centre d’Unió Republicana. El tercer indicador s’aixeca prop de la casa de la vila entre 1784 i 1938, a l’elegant plaça Major de racons tan pintorescos sota els porxos com el de la foto annexa, si bé ara sense plantes d’ençà que va morir la fornera Pili Sola que en tenia cura (serveixi l’estampa com a homenatge pòstum). El quart correspon a l’església parroquial, víctima dels estralls del darrer conflicte bèl·lic i testimoni del pas de l’esmentada Marxa de la Llibertat. El cinquè, per aquest mateix segon motiu, pel fet d’haver albergat refugiats a la referida contesa i pel paper determinant de mossèn Anton Bru en la represa democràtica, l’abadia o rectoria del segle XVI en mala hora remodelada perdent l’estil originari. L’últim, sense gaire interès arquitectònic, el reconstruït Centre Independent de dretes, popularment “la samfaina”, a la postguerra Centro Nacional, amb cafè, cinema, sala de ball i pista exterior, avui consultori mèdic i llar de jubilats.

L’any 1999, Francesc Roset, de cal Mistaire d’Arbeca, posava en marxa al domicili familiar un petit negoci artesanal de conserves de fruita amb l’etiqueta Fet a casa, que en 2006 traslladava a l’actual obrador construït a l’antiga era, on continua elaborant, amb productes de la màxima confiança, bastants de conreu propi, melmelada de cirera, pruna, poma, taronja, tomaca o préssec, aquest últim també en almívar, a més de codonyat i allioli de codony, comercialitzats en pots de vidre i distribuïts a botigues de tot el país. Per comprar-ne a Arbeca, un bon lloc és l’agrobotiga i oficina turística de l’Espai Martinell, a l’edifici modernista de la cooperativa del camp, oberta tots els matins tret dels dilluns.