L'arquitectura més present a les aules lleidatanes gràcies al programa educatiu 'ArquiEscola'
L’arquitectura —encara que, a vegades, pugui passar desapercebuda— és ben present en el dia a dia, sent fonamental per al nostre benestar, tant físic com emocional. Ser conscients d’això; no solament d’adults, sinó ja des de petits, és essencial, segons es reivindica des del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC). Fa tres anys que la corporació acosta aquest món a les aules lleidatanes perquè alumnes de totes les edats repensin els espais que els envolten, es conscienciïn sobre accessibilitat i sostenibilitat, experimentin amb elements com la llum o redescobreixin el patrimoni més proper.
La Seu Vella reflectida en una de les parets laterals del Palau de Vidre, durant la posta de sol
El Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) fa vuit anys que, a través del programa educatiu ArquiEscola, acosta l’arquitectura a les aules dels centres educatius de diferents indrets de Catalunya. El seu propòsit és conscienciar els alumnes que l’arquitectura, més enllà de ser una disciplina tècnica que serveix per construir quelcom, és fonamental també per afavorir la qualitat de vida de la ciutadania i per interpretar l’entorn urbà amb una altra mirada.
La iniciativa celebra el seu tercer any en actiu a terres lleidatanes. Enguany s’hi han programat diversos tallers en una desena d’escoles i instituts, amb la participació d’arquitectes voluntaris que adapten els continguts a les diferents edats, des de primària fins a batxillerat. “Els arquitectes, molts cops, poden veure’s com a professionals que generen espais funcionals o de confort, que tracten la llum... però també aborden altres factors intrínsecs com la millora de l’accessibilitat, la sostenibilitat o la salut, i, per tant, la qualitat de vida. És important que els alumnes, ja des de petits, que és quan actuen com a esponges, pugin conèixer aquests conceptes”, explica Orland Martí, vocal de la junta de la demarcació de Lleida del COAC.
Un dels tallers facilita que els alumnes experimentin amb la llum per transformar l'espai interior i s'adonin el paper essencial d'aquest element. Les obertures de formes i mides diverses permeten que el pas de la llum generi atmosferes diferents
Els tallers s’estructuren en quatre grans eixos temàtics que permeten abordar l’arquitectura des de perspectives diverses.
En primer lloc, es fa reflexionar l’alumnat sobre com podrien millorar les zones interiors o exteriors del seu mateix centre educatiu. “Treballen en espais de joc, educatius o ombrívols, entre altres”, comenta l’Orland.
Un segon bloc posa el focus en l’accessibilitat. A través d’exercicis pràctics, els estudiants poden experimentar les dificultats de mobilitat en entorns no adaptats i proposen possibles solucions. D’aquesta manera, aprenen com fer l’arquitectura més inclusiva, alhora que milloren la seva empatia i conscienciació respecte a la diversitat funcional.
La façana de l'edifici Pal·las és una de les més esplèndides de Lleida.
El tercer eix se centra en el patrimoni i el descobriment de l’entorn pròxim. En aquest cas, els alumnes surten al carrer per observar el seu barri o poble amb una altra mirada, identificant elements arquitectònics significatius i entenent-ne el valor històric i cultural.
Finalment, s’aborda la sostenibilitat i la salut, abordant temes com: els materials més adients per al benestar de les persones; l’eficiència energètica, la protecció solar, el confort dels espais que habitem o la importància de la llum.
L'acolorida façana de la Casa Baró fa xamfrà amb miradors
La llum
Aquest darrere aspecte, precisament, es treballa en un dels tallers, celebrat al col·legi Lestonnac de Lleida. En la sessió, cada alumne disposa d’una maqueta de cartó, a la qual hi ha de fer obertures de diferents formes i mides per tal d’il·luminar-ne l’interior i transformar-lo. “L’objectiu és que entenguin que la llum és un element importantíssim: sense aquesta, els espais no existirien tal com els percebem; i que l’arquitectura va més enllà dels límits físics, no només són plànols i càlculs d’estructures, sinó que és quelcom que ens envolta les 24 hores i que ens permet crear sensacions diferents”, afirma Àngela Escolà Oliva, arquitecta lleidatana que imparteix el taller.
“En concret, els alumnes, en aquest cas de batxillerat, treballen per crear noves atmosferes, sensacions, espais i volums”, afegeix.
Els reflexos poden transformar la visió d'un edifici, com és el cas d'aquesta façana envidriada, a l'avinguda Blondel.
Altres tallers, que es faran des de finals del mes d’abril i fins a mitjans de maig, aborden aspectes com la renaturalització del pati, la construcció d’una coberta verda, la redefinició de l’exterior del centre educatiu, la ‘pell’ dels edificis, els models de poble i ciutat o la deriva bioclimàtica; i seran impartits per professionals de l’àmbit com Ferran Martin, Annalisa Lopardo, Mercè Manonelles, Laura Herrera, Guillem Muñoz... L’edició d’enguany s’emmarca dins els actes de Barcelona Capital Mundial de l’Arquitectura 2026.
El patrimoni
Més enllà de conscienciar els joves sobre la importància de l’arquitectura, un altre dels factors interessants de la iniciativa és la redescoberta de l’entorn: fixar-se en una façana, en un detall ornamental o en la manera com incideix la llum sobre un edifici pot transformar completament la percepció de la ciutat. “Considero que el treball a les aules fa despertar l’interès dels alumnes però també la seva mirada arquitectònica, que potser a partir d’ara veuran els llocs per on passen cada dia amb altres ulls, per exemple”, diu l’Orland.
L'IEI presenta un pati interior, a cel obert, que ofereix formes, construccions i vistes meravelloses.
A Lleida, aquesta nova manera de mirar permet redescobrir un patrimoni sovint infravalorat o desapercebut, perquè queda fora de la mirada quotidiana. Més enllà de la Seu Vella, la ciutat ofereix joies arquitectòniques de diverses èpoques, des de l’església de Sant Llorenç o l’actual Institut d’Estudis Ilerdencs (antic hospital de Santa Maria), fins a edificis neoclàssics com la Casa Sauces i modernistes com les cases Melcior, Baró, Magí Llorens i Balasch; o més contemporanis com la residència de la Germaneta dels Pobres i el reformat Palau de Vidre, entre molts altres.
També hi ha elements més discrets, com fonts ornamentals o detalls escultòrics, que formen part de la identitat urbana lleidatana. “A Lleida, a vegades, ens desmereixem nosaltres mateixos, però la realitat és que tenim una ciutat amb exemples d’arquitectura molt interessants i magnífics, sigui antiga –la que queda— o bé més contemporània”, considera l’Orland.
La ciutat de Lleida disposa de grans joies arquitectòniques que poden ‘escapar-se’ de la mirada quotidiana
Amb tot, des de l’OAC reivindiquen que l’arquitectura no és només allò que es construeix, sinó també les sensacions que ens transmet i com beneficia el nostre benestar.
