Una altra mirada al patrimoni històric de Lleida

La Seu Vella de Lleida ha estat víctima de diversos fets històrics que han afectat el seu patrimoni. A tall d’exemple, a principis del segle XVIII, en el marc de la Guerra de Successió, la catedral es va reconvertir en una caserna militar, un ús que es va prolongar fins al 1948. A conseqüència d’això, diversos dels seus espais van acabar desproveïts dels seus elements arquitectònics, escultòrics o pictòrics. Aquests es van perdre o distribuir per altres temples de la diòcesi. 

Des del passat mes d’abril, però, la nova visita guiada De la Seu Vella al Museu de Lleida. Una altra mirada, que els dos espais impulsen conjuntament, convida el públic a recórrer, primer, el temple lleidatà per reimaginar com lluïa en l’època medieval i renaixentista, i, a continuació, desplaçar- se fins a l’equipament museístic per veure in situ part de les obres d’art que albergava i que s’han pogut preservar fins a l’actualitat.

Comença el recorregut

La ruta comença dalt del Turó. La Núria Piqué és una de les dos guies de la visita, i, de seguida, posa el públic en context. “La catedral té un historial dramàtic, que ha fet que avui dia, quan un es passeja pels seus espais, la noti buida”, lamenta, mentre condueix els assistents fins al primer punt d’interès, la Canonja. En època medieval, aquesta sala va acollir, per exemple, el menjador de la institució benèfica Pia Almoina, que alimentava pobres, malalts i pelegrins. 

Avui dia, però, és pràcticament buida... o no. Just entrar, a la paret que queda a mà esquerra, es pot observar un fragment corresponent a les pintures murals que la decoraven. “Tenien el mateix esquema compositiu: una taula parada amb tot d’objectes al damunt i diferents personatges menjant”, assenyala la Núria. D’aquest conjunt pictòric, el Museu de Lleida en conserva una part considerable, que els visitants podran contemplar posteriorment. Ho faran de la mà de l’altra guia de la visita, l’Esther Balasch, que sobre les pintures explica que “reflectien part de la societat de la Lleida baix medieval, alhora que funcionaven gairebé com una tanca publicitària de l’època, perquè en la seva part superior té inscrits els noms dels benefactors que feien donacions a la institució, quan la caritat era vista com una manera de redimir pecats”.

Porta dels Apòstols

El recorregut continua a través del claustre de la Seu Vella, des d’on se surt a l’exterior per la mateixa Porta dels Apòstols, segon punt d’interès. Antigament estava decorada per les dotze imatges de l’apostolat, a més d’una Mare de Déu. “Van marxar de la catedral a finals del segle XVIII, i posteriorment cadascuna va viure històries diverses; algunes van acabar al Museu i d’altres no”, explica la Núria. 

Del conjunt, l’equipament museístic preserva el cap de l’escultura que representava l’apòstol de Sant Jaume el Major. Segons els documents fotogràfics, aquesta figura anava vestit de pelegrí, i així s’evidencia amb la peça en qüestió, que porta un barret amb petxina. L’Esther, per la seva banda, destaca que encara s’hi conserva “la sinuositat de la policromia original”. L’obra s’atribueix al mestre francès Rolli Gautier, un escultor que va treballar especialment a la catedral de Girona i a la de Lleida, romanent probablement a la capital del Segrià des del 1432 al 1441, data de la seva mort.

L’interior

La visita retorna al claustre, on se’n destaca la singularitat arquitectònica. I, a continuació, s’endinsa a l’interior del temple, on millor s’evidencia la seva nuesa. La Núria, però, convida el públic a imaginar aquest espai d’una forma completament diferent en temps passats, fins al punt que seria impossible passejar- s’hi tal com es fa avui dia. 

Pel que fa a la nau central, on avui destaca la buidor, antigament s’ubicava el cor, una enorme estructura de pedra amb capelletes i amb 116 cadires de noguer. A la seva vora, adossada al pilar pròxim al presbiteri, en el costat de l’Evangeli, hi havia la trona des d’on es pronunciaven els sermons. El Museu de Lleida preserva un fragment de fusta del cor, treballat per ambdues bandes, que probablement pertanyeria al seu tancament. També hi han arribat dos dels relleus de la trona, amb sant Lluc i sant Marc representats descansant mentre escriuen els evangelis.

Al fons, l’altar principal. En l’època medieval hi havia una potent reixa, pintada i daurada, amb la finalitat de protegir tots els elements de culte, i especialment, les relíquies que s’hi guardaven. L’espai quedava presidit per un monumental retaule gòtic d’alabastre policromat, esculpit el 1359 per Bartomeu de Robió, introductor de la plàstica toscana a Lleida. Al segle XIV s’ampliaria amb una predel·la dedicada a la Passió, a càrrec del mestre d’obres i escultor Jordi Safont. 

Del conjunt original se’n conserven fragments dispersos entre el museu Goya de Castres (França), el Fine Art de San Francisco (Estats Units) i el mateix equipament museístic lleidatà, on es pot veure la representació de la Pentecosta. “La peça destaca per la singularitat dels rostres dels apòstols, tots diferents, amb restes encara de daurats en els seus cabells, a més d’un detall singular: la primera representació coneguda d’unes ulleres en l’art gòtic català”, valora l’Esther. D’altra banda, la catedral disposava antigament dels seus vitralls de colors —que avui no hi són— i, per consegüent, era molt més fosca. “Els comentaris més habituals dels visitants quan entren és: quanta llum hi ha”, somriu la Núria.

La porta de l’Anunciació

Toca sortir de nou a l’exterior, ja que la següent parada és la Porta de l’Anunciació, una de les més ornamentades de la Seu Vella. Les arquivoltes estan decorades amb motius vegetals i animals, però, a banda i banda, hi ha dos fornícules buides que antigament acollien les escultures de l’arcàngel Gabriel i de la verge Maria. Aquestes es poden trobar al mateix Museu de Lleida. “Un viatger dels EUA va il·lustrar en el seu moment l’estructura amb les dos peces, i això ens permet saber que hi eren”, diu l’Esther.

La Porta dels Fillols

La visita culmina just al costat, a la Porta dels Fillols. Està protegida per un pòrtic afegit al segle XIV que ha contribuït a la seva extraordinària conservació, amb una magnífica decoració en les seves arquivoltes.

A la part superior es pot veure una placa d’alabastre que destaca de la resta de la paret. En l’època medieval hi havia la Mare de Déu dels Fillols, una escultura gòtica atribuïda també al cercle de Bartomeu de Robió. S’hi ubicava perquè aquesta era l’entrada pels infants que havien de ser batejats a la catedral. La peça, avui conservada al Museu de Lleida, va ser durant anys objecte de culte a l’església de Sant Llorenç abans d’ingressar al fons fundacional.

Una visita especial

Aquest nou recorregut, que es portarà a terme fins al novembre (10 euros), connecta físicament i simbòlicament l’antiga catedral amb el museu, realçant l’arquitectura i el patrimoni històric i artístic, especialment aquell que el temps, les guerres i els usos militars van esborrar... però no del tot.