SEGRE

PERFIL MÚSICA

Javier Sólo: “Tinc tants fronts oberts que sembla que em faci competència a mi mateix”

Javier Sólo: “Tinc tants fronts oberts que sembla que em faci competència a mi mateix”

Javier Sólo: “Tinc tants fronts oberts que sembla que em faci competència a mi mateix”SEGRE

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

El rock flueix per les seues venes des del dia que la seua tieta li va regalar un casset: ‘A por ellos que son pocos y cobardes’, de Loquillo y los Trogloditas. Javier Sólo és de Terrassa, viu a Castelldans i sempre que pot agafa la guitarra i puja a un escenari per tocar les seues cançons. Amb el seu darrer disc, ‘Un buzo en América’, ha aconseguit fer al salt a l’altra banda de l’Atlàntic i començar a fer-se un lloc al panorama mexicà. Malgrat el sobrenom isolat, és un músic que sempre barrina bandes, discos i temes amb col·laboradors d’aquí i d’allà.

Avís per a navegants despistats: Sólo s’ha d’escriure amb accent. Jo em dic Javier, però el meu cognom no és Sólo. Des de molt jovenet he format part de diverses bandes de rock, punk i mestissatge fins que finalment vaig decidir provar sort pel meu compte. Aleshores vaig pensar a dir-me només Javier. Però és un nom molt comú, així que vaig fer un joc de paraules per emfatitzar que anava sol i al final ho vaig reduir a Javier Sólo. Encara que tampoc no és un personatge. Darrere del nom hi soc jo amb tots els defectes i virtuts.

Encara que a l’hora de la veritat li agrada anar amb banda i, sobretot, fer col·laboracions. Quan vaig de gira acostumo a tocar amb La Banda del Vecino, tant si és en format acústic com elèctric. Des de sempre que m’ha interessat relacionar-me i fer temes amb diferents músics, bandes i cantants. Res impostat, és clar, sempre miro que siguin temes que motivin, que la gent se’ls faci seus i puguin aportar-hi de la seua part. A vegades he renunciat a fer un tema que m’han proposat senzillament perquè hi acabada d’encaixar, no sentia com a propi allò que havia d’explicar.

Per transmetre veritat s’ha de cantar veritats. Sempre dic que m’agrada ser sincer quan estic escrivint per ser sincer quan pujo dalt de l’escenari. Com a lletrista explico el que sento i el que passa al meu voltant, això ho fa més fàcil de defensar en directe.

De Terrassa a Castelldans és un viatge migratori poc habitual. Va ser per amor. Fa molts anys vaig tocar a Lleida i vaig conèixer una noia. Ara visc a les Garrigues i tenim un fill, una de les millors experiències de la meua vida.

En alguna entrevista havia dit que la tristesa era el principal motor creatiu. Vol dir que aquesta és una bona emoció per educar una criatura? Ara ho posaria en quarantena perquè darrerament m’estic replantejant moltes coses. És veritat que vaig començar a escriure cançons d’adolescent per gestionar les emocions. Era una època en què passaven moltes coses que no entenia i a través de la música els donava sentit. A les entrevistes que comentes sempre deia que quan era feliç vivia la vida i no l’escrivia. En canvi, quan estava trist ho gestionava creant. Ara aquesta lògica està trontollant, la paternitat és una alegria que també m’inspira i que vull compartir. Estic escrivint molts temes nous i ho he començat a fer en català pensant en el meu fill.

S’ho imaginava fa només cinc anys? No, encara que en una entrevista a Radio Nacional la tarotista Lola Bastos em va tirar les cartes i va anticipar que en breu començaria una etapa nova i que faria cançons més alegres. Van ser paraules molt inspiradores i hem muntat la banda Fundación Lola Bastos i farem cançons molt festives.

És un músic actiu a les xarxes socials? A estones, perquè demanen molta feina i no m’agrada delegar en una empresa. Com deia respecte als temes, no em sentiria còmode si el contingut del meu perfil personal no l’escrivís jo personalment. En això suposo que soc de la vella escola. Si ho he de signar jo, ha de ser original.

Original i compromès. Temes com ‘Héroes y Villanos’ amb Los Daniels o el recent ‘Olvidos de España’ amb el Fernando Madina de Reincidentes tenen lletres amb càrrega política d’esquerres.

El líder d’una banda de rock molt important em deia que els seus concerts els plantegen com una festa perquè, d’aquesta manera, s’ho pugui passar bé tothom, sigui molt d’esquerres o de Vox. El que passa és que jo no sé si vull que vinguin aquests segons als meus concerts. Bé, sí que ho sé [riu]. Els pocs beneficis que pugui generar el tema que he fetamb el Madina aniran a una assocació de Màlaga per la memòria històrica, per exemple.

Vostè sempre està barrinant alguna cosa. La veritat és que tinc tants fronts oberts que sembla que em faci competència a mi mateix.

tracking