Laia Soler, escriptora: “El nostre valor com a persones no depèn d’habilitats, sinó de les accions i la moral”

Amb tan sols 8 anys, Laia Soler (Lleida, 1991) va començar a escriure el seu primer conte. La seva passió per l’escriptura va marcar la seva etapa formativa, estudiant Periodisme a la UAB, Màster en Creació Literària i Màster en Edició a la UPF-BSM. Va ser el 2013 quan va fer el seu debut literari, amb la publicació d’Els dies que ens separen (Plataforma Neo). Des de llavors, Soler, que està especialitzada en literatura juvenil, ha publicat més d’una vintena de llibres, sis dels quals mitjançant la plataforma Fiction Express, en què els autors disposen de la col·laboració de milers d’alumnes d’arreu per al procés creatiu de la història.

Soler és autora d’obres com Nosotros después de las doce (Puck, 2016), Avui serem... (La Galera, 2019), sèrie per conèixer els oficis de manera divertida; És cosa de màgia (Fiction Express, 2022), Obre els ulls (Fiction Express, 2023) El hechizo de tu nombre (TBR, 2025) o Academia Wirta para jóvenes sin poderes (Fiction Express, 2025). En l’última dècada, la periodista i escriptora lleidatana ha treballat també en editorials com a assistent i coordinadora editorial, social media manager o editora. Actualment, compagina l’escriptura amb tasques com a freelance a través de l’agència de serveis editorials Meikabuk, que va cofundar l’any 2020. Aquesta acompanya tant autors com empreses en el seu camí literari, oferint-los informes de lectura, correcció i edició, entre d’altres. A més, també organitza un pòdcast en què s’intenten resoldre dubtes del sector.

−Un dels seus treballs recents, Academia Wirta para jóvenes sin poderes (2025), l’ha articulat novament mitjançant Fiction Express. Com funciona exactament aquesta plataforma? És una plataforma educativa per a escoles i instituts en què s’ofereixen lectures interactives (en català, castellà i anglès). Els divendres es publica un nou capítol i els lectors voten, entre tres opcions que ofereix l’autor, com volen que continuï. A més, els escriptors estem en contacte amb els lectors a través d’un fòrum on llencem preguntes per debatre sobre temes relacionats amb el llibre, testejar idees... 

−Concretament, és ja la sisena novel·la que elabora amb aquest sistema des del 2022. Què li aporta en l’àmbit creatiu que l’ha captivada tant aquests anys? Tot i que és un esforç molt intens pel ritme d’escriptura, és molt satisfactori perquè visc en directe com reben el llibre els lectors i puc anar ajustant i escrivint segons els comentaris que deixen al fòrum. L’escriptura deixa de ser solitària i es transforma en un acte conjunt de creació. 

−Altres motius pels quals li agrada fer servir aquesta eina són que el procés conjunt per construir una història és una forma d’inspirar futurs escriptors i alhora li permet connectar amb la seva jo de 8 anys, quan va començar en el món de l’escriptura? Sí, i tant! Sempre que em trobo amb algun lector que somnia a ser escriptor, penso que de petita m’hauria encantat poder viure una experiència així. És una manera d’apropar autors i lectors i d’inspirar futures generacions, fent-los veure que és possible dedicar-se a l’escriptura. 

−Com creu que enriqueix l’alumnat la possibilitat de participar en una obra pública i que han ajudat a construir? Bé, es publica digitalment i en físic sota comanda a través de la plataforma. Fiction Express busca promoure l’amor per la lectura, i crec que ho aconsegueix oferint un format innovador en què llegir es converteix en una experiència interactiva: ja no es tracta només de llegir un llibre i fer un examen, sinó de participar activament en la creació de la història. 

−De la seva experiència elaborant obres amb els alumnes, què és el que més li agrada o sorprèn habitualment? Tot i que al principi m’ofuscava, ara el que més valoro és que els lectors són imprevisibles. Molts cops voten l’opció que m’agrada menys o mostren interès per personatges molt secundaris... I això m’obliga a esprémer la meva creativitat, improvisar i deixar-me dur lluny de la meva zona de confort. 

−La plataforma té dos milions d’usuaris registrats, dels quals desenes de milers han estat actius en el procés de creació de la novel·la. Com s’ha gestat i coordinat aquest treball conjunt? És tot un repte comptar amb tants lectors, especialment quan parlem del fòrum. Hi ha tantíssims comentaris a cada fil que és humanament impossible respondre’ls tots, però me’ls llegeixo i intento tenir en compte les opinions majoritàries, per exemple, si volen que dos amics es converteixin en alguna cosa més... Per sort, Fiction Express té un gran equip per coordinar-ho tot i que els autors només ens hàgim de preocupar d’escriure i atendre el fòrum... que no és poc! −

−Per volum de participants, és el més ambiciós que ha fet o n’hi ha hagut d’altres similars? En castellà, en general, ens movem en aquestes xifres de participants; suma moltíssim la participació d’escoles de Llatinoamèrica. 

−Academia Wirta està ambientada en un món on tenir poders és una norma i els que no en tenen es consideren inferiors. La protagonista és la Brigit, una jove a qui encara no s’ha manifestat cap poder especial... Sí. La protagonista és la Brigit, la filla de la cancellera, a qui envien a l’Acadèmia Wirta com a últim recurs perquè desbloquegi el seu poder. Està cridada a succeir la seva mare en el càrrec i és conscient que no tenir un poder ho impossibilitaria, així que està disposada a qualsevol cosa per aconseguir el seu... Però tot canvia quan descobreix que l’Orion, el seu únic amic a l’internat, té el poder de la invisibilitat i que s’ha infiltrat a Wirta per investigar una fosca trama de corrupció. 

−Explicat l’argument, quin aprenentatge creu que el lector en podrà treure, d’aquesta obra? S’adreça a algun públic en concret? Tot i que la novel·la s’adreça a lectors a partir de 13 anys, penso que el seu missatge és universal: el nostre valor com a persones no depèn de les nostres habilitats, sinó de les nostres accions i la nostra moral. 

−Sovint el concepte poder s’associa a la capacitat de manar, tenir diners, o en termes fantàstics també hi ha els superpoders, com poder volar, ser invisible, etc. Però creu que l’escriptura o la lectura també poden ser un poder o un superpoder que la societat no té en compte com a tal? Potser no diria que la societat no el té compte, però sí que no el valora prou. La literatura fomenta la imaginació, enriqueix el nostre vocabulari, afavoreix la nostra empatia fent-nos viure situacions alienes a nosaltres... I, a més, ens ajuda a alliberar estrès i a estar concentrats en una única tasca i, això, en una època de crisi de l’atenció com la que vivim, és tot un superpoder! 

−En aquest sentit, creu que el procés de construir una història literària també serveix per construir una societat millor? M’agradaria pensar que sí. Evidentment, depèn de la història, perquè no totes tenen la mateixa profunditat o intenció —ni falta que fa, és bo que al mercat hi hagi de tot—; com a escriptora, posar-me a la pell de personatges molt diferents de mi em permet explorar tota mena de conflictes, valors i emocions, i també comprendre’m millor a mi i al món, i això és el que espero aconseguir amb les meves novel·les. −

−Ara mateix està al capdavant de la seva agència de serveis editorials. Què valora més a l’hora de treballar amb projectes o publicacions que us arribin o us interessin? A Meikabuk, la meva sòcia Alena Pons i jo oferim serveis editorials tant a empreses com a autors: informes de lectura, correcció, editing, assessorament editorial... Quan treballem amb autors, el nostre objectiu és polir la seva obra, sigui per autopublicar-la o per enviar- la a editorials, i guiar-los dins del món editorial. A més, també tenim un pòdcast del mateix nom on xerrem sobre escriptura i la indústria literària, amb què intentem resoldre dubtes i tractar temes que a nosaltres ens hauria agradat conèixer quan vam començar. 

−Com veu el món editorial, doncs? Tot i que sembli contradictori, molt viu però molt complicat: en literatura juvenil vivim un grandíssim boom des de fa uns anys i és molt il·lusionant veure que cada cop s’obren més portes per als autors d’aquí. Al mateix temps, però, és complicat a escala professional perquè les condicions econòmiques no sempre són les millors; les novetats cada cop tenen una vida més curta, el mercat t’exigeix novetats constants per mantenir-te a primera línia...

−Per acabar, m’agradaria tornar als seus orígens. Aquell conte que va escriure amb tan sols 8 anys, l’ha rellegit mai? N’ha quedat res? Tinc la fotocòpia d’aquell conte —El pastoret gandul, es deia— i de tant en tant la miro per recordar- me que aquella nena estaria molt orgullosa de tot el que estem aconseguint, malgrat els sotracs i les dificultats que comporta dedicar- se a un ofici artístic.