Albert Farré, 'TitoWorld', sobre la seua paròdia viral 'The Lleidatans': "Sempre que faig projectes amb IA miro cap a casa"

- Quina relació té amb la IA? 

De passió, però també molt pràctica. Va començar com una inquietud personal, molt autodidacta, però amb el temps l’he pogut integrar en entorns professionals. Ara mateix no és la meva activitat principal, però sí una eina constant al meu dia a dia. M’agrada entendre com funciona, provar models nous, equivocar-me, repetir i veure fins on poden arribar. Crec que la IA no s’ha d’idealitzar ni demonitzar: s’ha d’entendre. 

- Com sorgeix ‘The Lleidatans’? 

Neix d’una inspiració molt espontània. M’agrada esprémer tot el que va sortint en el món de la IA i, en aquest cas, volia provar els nous models de vídeo amb moviment de càmera, especialment els que permeten efectes de zoom com els de la intro dels Simpson. A partir d’aquí entra la part emocional: estic molt orgullós de la Pobla de Segur i de Lleida, i sempre que faig projectes creatius d’aquest tipus acabo mirant cap a casa. Quan connectes tecnologia amb territori, el projecte té una altra ànima.

- Quin és el procés creatiu d’un vídeo d’aquesta mena? 

El més important és planificar bé. Tenir una idea clara i un petit guió és fonamental; de fet, és la part més important. A partir d’aquí: desenvolupo les idees amb ChatGPT o altres LLM; passo a la fase de prompt engineering, que és construir molt bé les instruccions perquè la IA faci exactament el que vols; genero les imatges estàtiques amb models com GPT 1.5, FLUX o Nanobanana Pro, que fan de fotogrames clau; després escullo el model de vídeo més adequat –cadascun té els seus punts forts, i per aquest projecte vaig optar per un de molt potent en moviment de càmera–; cal tenir en compte que per aconseguir un vídeo que funcioni, sovint n’has de generar diversos que no acaben sortint bé, i això té cost computacional; i finalment, munto tot el material en programes com Premiere Pro o CapCut, on es construeix el producte definitiu. Això demostra que la IA no ho fa tot. És una eina, com un pinzell o una càmera, però sense guió, intenció i creativitat, el resultat no destaca. 

- Què més evidencia el seu vídeo? 

Evidencia sobretot com han evolucionat els models de vídeo i el potencial real que tenen per reduir costos al sector audiovisual. Per posar-ho en context: 1 minut d’animació dels Simpson, que és el que dura la intro, costa aproximadament 250.000 €. En canvi, el cost computacional de The Lleidatans ha estat d’uns 45 €, més les meves hores de feina, que en aquest cas no he comptabilitzat. Els models encara han de millorar i segurament es podrien haver afinat més els prompts, però la intenció era fer una demo de les capacitats actuals. La repercussió ha superat qualsevol expectativa, i n’estic molt agraït.

- Quin impacte té la IA en l’audiovisual? 

L’impacte ja és gran i anirà a més. En una primera fase hi haurà —i ja hi ha— rebuig per part d’alguns artistes, igual com va passar quan va aparèixer la fotografia i molts pintors ho van viure com una amenaça. Crec que hem de transformar aquest pensament. La IA democratitza l’accés al món audiovisual: permet que idees que abans no es podien produir per temps o pressupost ara es puguin materialitzar. Això sí, sense una ment creativa darrere, el resultat difícilment destacarà. La diferència continuarà sent el criteri, el gust i la narrativa. 

- Quina evolució preveu? 

Crec que serà majoritàriament positiva, però no exempta de debat. Si es fa servir la IA només per generar contingut ràpid i sense ànima, saturarem el mercat. Si s’usa al servei de la creativitat, pot obrir portes increïbles. Els reptes són: l’ètica i els drets d’autor, la saturació de contingut, el risc de perdre criteri creatiu i la formació. No els estem afrontant del tot bé, estem en una fase de transició. La clau serà educar, regular i l’ús responsable. La IA no amenaça la creativitat; l’amenaça real és usar-la sense criteri.