Pernils

Quan érem petits, les festes d’aniversari se celebraven amb xocolata desfeta i melindros o galetes o qualsevol cosa per a sucar-hi, fins i tot pa torrat, el meu preferit, per cert. Després, encara petits, les bufades d’espelmes es van sofisticar, i les mares del desarollisme van començar a preparar sandvitxos amb crema de xocolata industrial i foie-gras de sèrie. La cosa va anar a més, i un dia vam descobrir els canapès amb mantega i ous de lumpus que anomenàvem caviar. Per a moltes famílies, van passar anys abans no van saber que el caviar era una altra cosa, amb un gust molt més sofisticat que la salmorra amb què colgaven els ous de peixos barats. Una vegada, fa uns anys, vaig tenir l’oportunitat de comprar dos pots petits de caviar de debò, i em va fer gràcia de compartir-los. La gràcia va ser desgràcia, perquè, acostumats als succedanis, els companys de taula van rebutjar amb cara de fàstic el sabor de mar intens del caviar d’esturió. Amb el foie-gras va passar tres quarts del mateix. Encara és ara que costa de saber si soparàs paté o foie-gras. Per a entendre’ns, el foie-gras és el fetge d’oca o d’ànec hipertrofiat, i pot ser fresc, semicuit o en conserva. El paté, en canvi, és qualsevol tipus de pasta que es pugui untar, i que hagi estat elaborada a partir de carn i de fetge que pot ser de porc o de qualsevol altre animal, fins i tot peix. Per cert –faig un parèntesi– també hi ha patés vegetals, i aquí caldrà veure si hauran de canviar el nom perquè finalment sapiguem què mengem.

De les angules en sabem ben poc, perquè la major part de la gent s’atipa de surimi. I per als vegetarians, ha sortit la nata vegetal, que estaria en el mateix estadi que els patés vegetals, al meu entendre, pendent que li trobin un altre nom. Els succedanis no són nous. Abans dels que emulen la llet materna, també n’hi havia del cafè –xicoira– i de la xocolata –garrofes en crema–. En general, la història de l’alimentació està farcida de falsedats per culpa d’una butxaca que no arriba a pagar els preus dels productes originals. I ara ve quan fa unes setmanes, el president en funcions del govern espanyol ens arriba amb una dificultat afegida. Ja no es tracta ara de confondre un producte i el succedani. Ara el president en funcions ens proposa confondre dos productes: el pernil ibèric i el pernil serrà. El serrà, que consti, no és un succedani, és un producte original, igual que el pernil ibèric. Passa que el serrà s’elabora a partir de porcs de raça blanca i l’ibèric a partir de porcs de raça ibèrica. Cada un d’ells té característiques que els diferencien, però alguns opinadors de qualsevol cosa han volgut fer distinció de classe, com si tota la vida no haguessin menjat una altra cosa que pernil salat en l’entrepà del berenar.