QAnònim

Cada vegada s’ha de fer abans, perquè com més va, més joves es posen a les xarxes. Segur que podríem eliminar internet de la vida dels nostres fills, o el telèfon mòbil. Els podríem tenir tancats a l’habitació com si estiguessin confinats, i els podríem deixar sortir només perquè fessin vida social amb aquells o aquelles que a nosaltres ens sembla que fan per a ells, encara que no en tinguem ni la més mínima idea de qui són. Perquè no la tenim. I si algú fa aquella cara de suficiència com si digués jo sí que sé calar la gent, que recordi que els veïns dels assassins en sèrie sempre els han trobat bona gent. Cada vegada, deia, s’ha de fer abans. Allò de no parlis per les xarxes amb gent que no coneguis en la vida real, i que substitueix el tradicional no parlis amb desconeguts que ha amanit la infància de tothom. A l’escola també s’hi posen. Xerrades dels Mossos, debats i diàlegs amb els mestres, projectes sobre l’ús de les noves tecnologies. Tot a punt perquè els indígenes digitals aprenguin que els éssers humans podem ser tan cruels que val més que tinguin recursos per a prevenir situacions més que incòmodes.

Des de la incorporació massiva a xarxes com Facebook o la generalització d’aplicacions de comunicació instantània com WhatsApp entre persones analògiques, trobo a faltar que hi hagi recursos didàctics que ensenyin a les persones adultes que no han de parlar amb estranys ni creure tot el que rebin, sobretot si la font és anònima. I sobretot si és anònima.

Si fem un paral·lelisme, amb aquesta pàgina per exemple, qualsevol que llegeix pot saber que jo soc real. Hi ha el meu nom, una foto i una possibilitat poc remota que ens trobem pel carrer.

En canvi quan algú signa com Anonymous o amb Q, no sabem ningú qui i què hi ha al darrere. I per molt que en alguns casos puguem coincidir en la denúncia de determinats fets, sincerament, podem seguir amb la vida de denúncia sense ells, és més, podem estar segurs que les denúncies amb nom i cognoms tenen més força. Gent que signava Anonymous han campat per Catalunya, i tal com van aparèixer van desaparèixer, perquè en realitat mai no hi van ser. Sempre vas ser tu, el que vas fer cas de les consignes i vas posar la cara.

Amb Q van començar a signar els que ara es diuen moviment QAnon (Q Anonymous, un variant). Els presenten com els hereus del moviment Tea Party que va liderar Sarah Palin. Discrepo. Sarah Palin sempre va posar foto, nom i cognoms a les seves intervencions. QAnon(im) és també a Europa, i a Espanya. De fet, han llençat amenaces a periodistes que els segueixen la pista tan agradables com: “Us queden quatre dies.” No sabreu qui són, ni el nom, ni la foto. I els farem cas? Jo ho tinc clar: no parlo amb desconeguts.