SEGRE
La cendra va apoderar-se dels carrers i les cases de pobles com Los Llanos de Aridane.

La cendra va apoderar-se dels carrers i les cases de pobles com Los Llanos de Aridane.David Melero

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Una onada de solidaritat ha inundat l’illa de La Palma d’ençà de l’erupció del volcà de Cumbre Vieja. És una catàstrofe de grans dimensions. S’han perdut cases, finques i pobles sencers. Avui ens centrarem en una altra cara del drama. L’ONG Benawara necessita ajuda i voluntaris per fer-se càrrec d’un gran nombre animals afectats. El fotoperiodista balaguerí Carles Rabadà, juntament amb David Melero i Jordi Costa han volgut aportar el seu granet de sorra a la causa a través d’un calendari solidari.

Tot va començar al Miravisió, el festival de fotografia que va celebrar La Mira a Juneda”, explica Carles Rabadà, un dels tres fotoperiodistes que hi ha darrere el calendari solidari Magma, la doble cara, i que és especialista en fotografia amb dron. “Allà vaig coincidir amb David Melero i Jordi Costa, ambdós fotoperiodistes, i vam tenir la idea d’anar a La Palma”, afegeix. A partir d’aquí la resta és història, ja que els tres tenien ganes d’ajudar la gent de l’illa, i més enllà de l’atracció que tots sentien vers l’espectacle visual de l’erupció, també eren conscients de totes les conseqüències que estava tenint per als habitants de l’illa.

El nom del calendari, un recull d’espectaculars imatges propiciades per la catàstrofe natural de l’erupció, ve donat per un cadell de gat de només dos mesos que va ser rescatat pels fotoperiodistes mentre estaven duent a terme una sessió de fotografies a l’illa. Malauradament, el petit felí va morir dies després de ser rescatat a causa del fum del volcà inhalat durant més de 50 dies. És per aquest motiu que li van voler retre aquest petit homenatge. 

“Jo l’anava a adoptar, i dos dies després l’Esther, la responsable de la protectora, em va comunicar que el petit no havia sobreviscut”, explica en Carles, que afegeix que “com a mínim et queda el cap tranquil, ja que no ha estat sol els últims dies i el van atendre al millor possible”. “El volcà és un espectacle visual que al mateix temps està destruint tot el que troba i té més conseqüències, per la qual cosa hem cregut adient fer l’aportació a la protectora Benawara, ja que les administracions, i altres col·lectius d’afectats ja rebran ajudes per part de l’Estat, però els animals són els grans oblidats”, diu. Aquesta protectora ha sigut l’encarregada d’atendre les mascotes de les famílies afectades i queno podien fer-se’n càrrec així com altres animals de l’illa, i els han estat donant menjar i atenció veterinària bàsica. Per les instal·lacions que estan coordinant ja hi han passat més de 300 gossos a més de gats, ocells, tortugues... Molts d’ells han estat reubicats o retornats amb les seues famílies.

Un agricultor mira de salvar la producció d’una finca afectada per la cendra. Molta de la fruita ha sigut retornada pels mercats al considerar-se en mal estat. / Jordi Costa

“Quan vam arribar a l’illa, a la zona on va aterrar l’avió no érem conscients que hi havia un volcà en erupció. Hi havia cendra, però no es respirava por”, assegura en Carles, que recorda com “al creuar el túnel que dona a la població de Los Llanos de Aridane el paisatge va canviar completament, com el túnel de Vielha quan et descobreix el paisatge nevat a l’hivern”. Així, el fotoperiodista balaguerí recorda el contrast entre la tranquil·litat i el caos, els carrers plens de cendra, el fum i els nervis, a més de tothom amb mascareta per la inhalació dels gasos del volcà. Com a anècdota, el Carles recorda que l’apartament on s’allotjaven durant els dies que van estar treballant a l’illa funcionava amb plaques tèrmiques i degut a la cendra, que les havia cobert, no tenien electricitat ni aigua calenta, motiu pel qual les havien de netejar cada matí.

Els residents de l’illa van rebre una onada de solidaritat / David Melero

En total, entre els tres van enregistrar més de 130 gigues d’imatges i vídeos. “Encara no les he acabat de veure totes”, diu en Carles, queassegura que amb el dron que feia anar durant aquells dies va arribar a apropar-se a fins només 20 metres del con del volcà. “Jo vaig arribar a ser a uns 400 metres, volar en un espai així és difícil... Però aconseguir- ho va ser fer un somni realitat, ja que tinc imatges espectaculars!”, assegura. Volar a l’illa no va ser cosa fàcil, atès que va haver de demanar diferents permisos, que li van permetre accedir a zones d’extinció o deshabitades. “Vam veure coses molt colpidores: cases inundades per la cendra, famílies que ho havien perdut tot i que no tenien on anar”, recorda. Tot i això, també hi havia grups de gent a qui no els quedava res, conscients que no podrien tornar a casa “i que només pensaven a ajudar els seus veïns, a organitzar la roba, les sabates i les joguines que anaven arribant d’arreu del món”. Paral·lelament al calendari, que es pot adquirir per 15 euros a la pàgina web www.magma.cat, els fotoperiodistes tenen previst organitzar una exposició a Balaguer el 20 de desembre amb una mostra d’imatges perquè la gent pugui veure les dues cares del volcà. L’exposició es podrà visitar fins al dia 30 de gener i després viatjarà a Barcelona i a Valls. A més, a l’exposició s’hi podran veure mostres de sorra i pedres volcàniques. L’objectiu d’aquesta iniciativa és que la gent sigui conscient de la realitat que s’està vivint a l’illa i tots els diners que es recullin aniran a la protectora Benawara. Finalment, també estan preparant un videoreportatge amb guionistes professionals. Es tractarà d’un curtmetratge per plasmar la seua experiència els dies que van ser a La Palma i on sortiran diferents testimonis d’habitants, a més de fragments de vídeo de l’erupció. Petites històries que fan creure amb la humanitat.

EXPEDICIÓ DE LA UDL A LA BOCA DE L'INFERN Tres geòlegs professors de la Universitat de Lleida ( J. Carles Balasch, Josep Maria Masich i Manel Pascual), amb experiència en la gestió de riscos naturals de diferents tipologies, han visitat l’illa canària de La Palma per veure la zona afectada per l’erupció del volcà Cumbre Vieja, amb l’objectiu de millorar els coneixements sobre riscos en zones volcàniques, vivint-los en primera persona i intercanviant opinions amb altres professionals locals i membres del Pla Especial de Protecció Civil i Atenció d’Emergències pel Risc Volcànic a la Comunitat Autònoma de Canàries. Aquesta, com altres erupcions volcàniques arreu del món, està originant greus problemes per a la població resident, i així van poder comprovar-ho els tres geòlegs. En el cas de Cumbre Vieja i a data de 30 de novembre, ja havien estat destruïts uns 2.600 edificis públics i  privats, evacuades unes 7.000 persones, arrasades unes 1.000 hectàrees de conreus, infraestructures com ara carreteres, camins, carrers, enllumenats, canonades d’aigua, dipòsits, xarxes de gas, sistemes de sanejament... La població no directament afectada però propera al volcà està patint olors de sofre i està exposada a la respiració de les altes concentracions elevades de diòxid de sofre, diòxid de carboni i cendra i viu amb incomoditats com l’ús permanent de mascaretes respiratòries, la retirada de cendra de terrats, dels interiors de les cases, les limitacions de la mobilitat, la incomunicació amb pobles propers, tancament de l’aeroport, etc. I és que l’erupció del Cumbre Vieja, de tipus estrombolià, té lloc 50 anys després de la del Teneguía, que també va afectar La Palma. Fotografia: Carles Rabadà Cal recordar que les illes Canàries s’han format per erupcions volcàniques que han originat un paisatge i rocam quasi exclusivament volcànic en totes elles. L’illa de La Palma, també coneguda com la Isla Bonita o Isla Verde, és una de les illes volcàniques més joves de l’arxipèl·lag, i per tant també, juntament amb El Hierro, són les més occidentals. Està constituïda per dos edificis volcànics molt espectaculars que ocupen la meitat nord, anomenats Caldera de Taburiente (el principal i més espectacular) i Cumbre Nueva, sota els quals hi ha totes les laves acumulades des de fa uns quatre milions d’anys fins fa només 500.000 anys.

L'ONG Benawara, protectora d'animals i plantes establerta a l'illa, rescata i atén tant animals que s'hagin perdut com de famílies que no poden ferse'n càrrec

L'ONG Benawara, protectora d'animals i plantes establerta a l'illa, rescata i atén tant animals que s'hagin perdut com de famílies que no poden ferse'n càrrecDavid Melero

tracking