El dret a una lectura accessible

Que una persona sàpiga llegir no vol dir que estigui capacitada per entendre qualsevol text que tingui entre mans. Si la Il·lustració va posar sobre la taula el dret a l’alfabetització, avui en dia es planteja el dret que tots els textos imprescindibles per viure en societat siguin accessibles. El moviment a favor de la Lectura Fàcil per a tothom guanya força.

Si un ciutadà del País Valencià vol deduir-se l’arrendament del seu habitatge habitual ha de tenir en compte que “el límit de deducció s’ha de prorratejar pel nombre de dies en què romangui vigent l’arrendament dins del període impositiu i en què es compleixin les circumstàncies personals requerides per aplicar els diferents percentatges de deducció. Tingueu en compte que a l’efecte de poder practicar aquesta deducció es requereix que el contribuent satisfaci en qualitat d’arrendatari quantitats en concepte de lloguer de l’habitatge habitual durant el període impositiu. Per això, en cas de matrimoni, sigui quin sigui el seu règim econòmic, només són deduïbles les quantitats que satisfaci el cònjuge signant”.

Aquest tipus de llenguatge, normalitzat en el terreny de les administracions públiques fins al punt de semblar l’únic possible, a l’hora de la veritat és una barrera que exclou sistemàticament qualsevol persona que tingui algun tipus de discapacitat intel·lectual o dèficits en la comprensió lectora. De fet, sovint és un llenguatge gairebé indesxifrable fins i tot per a persones amb estudis superiors i una relació fluïda amb tot tipus de literatures. 

El moviment a favor de la Lectura Fàcil –Easy to Read en anglès– neix a Suècia a finals dels anys seixanta a partir d’una idea molt bàsica i alhora rupturista per a l’època: el llenguatge escrit és una part imprescindible de la comunicació i la vida en societat i no pot ser excloent. Des d’agafar el transport públic fins a gaudir d’un llibre, navegar per una pàgina web, llegir informació de servei o entendre les instruccions d’un aparell electrònic. El plantejament és que tothom pugui accedir lliurement i sense intermediaris a qualsevol tipus d’informació necessària per viure, així com també gaudir d’activitats que les enriqueixin com a persones i membres actius de la nostra societat. 

Els primers passos a Catalunya els va fer la bibliotecària barcelonina Carme Mayol, que als anys vuitanta dirigia el Col·legi de Bibliotecàries de Catalunya, “Aleshores ella sobretot pensava en literatura, a fomentar la lectura i a apropar el servei de biblioteques i el seu fons a tota la ciutadania. En un primer moment Mayol tenia com a objectiu una part de la població adulta amb dificultats lectores. Gent que potser no havia anat a escola, o hi havia anat molt poc temps, i que malgrat aquest hàndicap també tenia dret a accedir al món dels llibres. Com que era molt complicat que aquestes persones milloressin les seues habilitats, la proposta era adaptar els continguts. Ella i Eugènia Salvador són les impulsores de l’Associació Lectura Fàcil, recorda Laia Vidal, cap de projectes d’aquesta entitat. L’article 9 de la Convenció Internacional dels Drets Humans per a les persones amb discapacitat parla explícitament de l’accessibilitat als serveis públics i les administracions. De fet, la llei que emplaça les administracions a ser accessibles per a tota la ciutadania ja inclou la necessitat d’adaptar-se a les persones amb discapacitats cognitives. “Fa molts anys que es va prendre consciència sobre les barreres físiques i s’ha treballat molt en aquest sentit. Segurament encara queden moltes obres per fer, però la consciència sobre el tema és evident i la normativa també fa anys que funciona. El que nosaltres reivindiquem és que l’administració també sigui accessible des del punt de vista de les disfuncionalitats cognitives. No es tracta de ser més inclusius sinó de garantir drets ciutadans”, explica Assumpta Fortuny, coordinadora de la Federació Allem de les terres de Lleida. 

La llei catalana a la qual fa referència Fortuny, que posa les bases per garantir una accessibilitat cognitiva i que parla explícitament de Lectura Fàcil, és del 2014. Però el Codi d’Accessibilitat no es va aprovar fins al passat 28 de novembre del 2023. Nou anys per desplegar una norma que, tot i ser celebrada pel que representa, tampoc és gaire exigent a l’hora d’establir terminis, ni generosa a l’hora de dotar els pressupostos. “De moment ens trobem que les institucions estan començant a temptejar el terreny i ens contacten per començar a fer actuacions concretes. No crec que es plantegin adaptar ni el Diari Oficial de la Generalitat o el Butlletí de la Diputació de Lleida, per exemple, però sí que comencen a proposar- nos d’adaptar fulletons com els programes de les festes. També fa temps que fem, de moment com a un servei gratuït, l’adaptació dels textos de la Panera”, explica Rosanna Ramírez, psicopedagoga d’Aspros i responsable de l’àrea de comunicació alternativa i accessibilitat cognitiva. 

Formada i especialitzada en l’adaptació de textos, Ramírez explica el procediment quan els arriba un encàrrec concret: “Les tècniques de referència som les encarregades de rebre els originals, llegir-los, analitzar-los i fer-ne una primera versió segons els paràmetres bàsics de Lectura Fàcil. Això vol dir frases curtes sense subordinades, lletra gran, paràgrafs curts i no tallar mai les paraules. Les paraules que ens semblen més complicades s’escriuen en negreta i al davant del text s’hi posa un glossari perquè l’usuari el pugui llegir i estar més preparat quan se les trobin. També podem utilitzar pictogrames per ajudar el text”, explica Ramírez. “A més a més, no s’han de perdre els matisos més importants i el sentit final de l’escrit. 

Fer-ho més fàcil no vol dir que no sigui complet. Si estem parlant d’un pla d’evacuació o un diagnòstic mèdic, no pots deixar de ser rigorós perquè has de ser senzill”. El text, aleshores, ha de passar per les mans del Grup de Validació. Format per persones usuàries d’Aspros amb algun grau de discapacitat, com a potencials ciutadans que potser algun dia necessiten llegir i servir-se d’aquell escrit en concret, han de donar-li el seu vistiplau. “El millor sistema per saber si un text realment està ben fet i és accessible és, precisament, que siguin els mateixos usuaris els que ens diguin si s’entén o no i ens assenyalin aquelles parts que són més complicades. Com si fos un grup de lectura, els participants s’han de llegir el text i després comentar-lo i explicar què han entès, sempre amb la dinamització d’una tècnica també especialitzada en el tema”. “La nova normativa està generant interès per part de l’administració i cada vegada ens demanen més ajuda”, expliquen la Núria Riasol i l’Ari Ureta, de Pallars Accessible. “Els museus de la comarca i algunes entitats també han fet feina a l’hora d’adaptar els textos, i tenim un conveni signat amb la web Pallarsdigital.cat per reescriure en Lectura Fàcil les cinc notícies més llegides de la setmana”, expliquen. “Els problemes per accedir a la informació no són exclusius de les persones que tenen diagnosticat algun grau de discapacitat”. 

De fet, la llei no només parla de l’administració sinó que mira d’englobar tots els àmbits de la vida social: l’esport, la salut, el lleure, l’educació, els cossos de seguretat, els serveis socials, l’habitatge i la justícia, entre altres. Aquesta darrera institució, la judicial, és una de les que tradicionalment utilitzen un llenguatge més complicat, amb redactats rocambolescos i frases carregades de tecnicismes i adjectius altisonants. Sobre aquest tema, Fortuny comenta que “la llei actual substitueix la figura del tutor legal per la de l’assistent jurídic. Això vol dir que s’escolta i es té en compte l’opinió de les persones amb discapacitat a l’hora de decidir qui ha d’exercir aquesta figura. Perquè la decisió sigui justa cal que la persona afectada pugui entendre correctament tot el procés i les seues conseqüències, i per això és important que la maquinària legal sigui capaç d’adaptar-se i parlar i escriure en un llenguatge fàcil”. “El sistema judicial ha de tendir a incorporar aquesta escriptura de manera que tots els ciutadans vegin protegits els seus drets”, afirma. A poc a poc el dret d’accedir a textos comprensibles s’està consolidant en la nostra societat. Falta molt camí per recórrer, és clar, però totes les expertes consultades confirmen que en general anem en la bona direcció. També hem de tenir en compte que si bé pot semblar que és una reivindicació de les persones amb discapacitat, a l’hora de la veritat se’n beneficiarà qualsevol ciutadà. Si no, que ho preguntin als que batallen per aplicar-se deduccions fiscals.