Dos germans lleidatans impulsen el pàdel als Estats Units
Lorena i Jaume Rouillon seran els seleccionadors de l’equip júnior dels EUA

Dos germans lleidatans, seleccionadors de l’equip júnior dels Estats Units.
Els germans lleidatans Lorena i Jaume Rouillon van passar multitud d’hores de la seva infància i adolescència a Lleida entrenant i competint a tenis i a pàdel. La pràctica d’aquests dos esports els va facilitar emprendre una aventura als Estats Units, on van convertir-se en dos autèntics impulsors del pàdel creant activitats, tornejos i una gran acadèmia singular per a joves esportistes a Miami. La seva feina com a jugadors i entrenadors va captar l’interès de la United States Padel Association, que l’any passat els va nomenar seleccionadors de l’equip júnior del país. Tots dos afronten ara nous reptes amb el propòsit de continuar impulsant aquest esport.
La lleidatana Lorena Rouillon tenia 7 anys quan el tenis va captivar- la, fins al punt que va començar a entrenar-se diverses hores cada dia, una rutina que va mantenir durant tota la seva infància i adolescència a Lleida. Quan va complir 14 anys (ara en té 27) va iniciar-se també en un altre esport de la mà dels seus pares: el pàdel. Va començar a competir amb èxit en tornejos juntament amb la seva amiga Laia Bonilla, que arribaria a estar entre les millors jugadores del món. Aquesta etapa va ser una revelació per a Rouillon. “Em va despertar la meva afició pel pàdel i vaig adonar-me que era el que m’agradava més”, recorda.

L’interès pel pàdel va començar a despertar-se en la Lorena de la mà, primer, dels seus pares, i després de la seva amiga Laia Bonilla.
En aquella època, però, estava a punt de fer el salt als estudis universitaris i “Espanya no és un país que ajudi gaire a compaginar-los amb la pràctica esportiva”, afirma. Així, el seu pla era cursar la carrera de psicologia amb una beca esportiva vinculada al tenis a Mississipi, als Estats Units. “És un país que em permetia continuar estudiant i també jugant i competint, que és del que més gaudia, tot i que vaig haver de deixar el pàdel com una activitat secundària durant quatre anys, ja que allí encara no existia”, rememora.
El seu propòsit era graduar-se i tornar a Espanya per fer un màster i viure en alguna gran ciutat. Però abans que passés això, un cop de destí –o de raqueta, segons es miri– li va canviar el rumb de la vida. “Un estiu vaig anar a treballar com a entrenadora de tenis al nord dels Estats Units, a l’estat de Vermont. Allà vaig conèixer el CEO de l’empresa que em va proposar, en el futur, ser directora d’unes pistes de estudis i esport. La Lorena va poder compaginar la carrera de psicologia amb el tenis a la William Carey University. pàdel a Miami. Quan em va sorgir aquella oportunitat no m’ho vaig pensar dos vegades. Sempre m’havia quedat el cuquet de continuar amb aquest esport, que l’any 2019 gairebé no existia als Estats Units, així que el projecte em va atraure molt”, explica Rouillon. “Vaig acceptar la proposta i em vaig mudar sola a Miami, on vaig començar a treballar com a entrenadora de tenis a les instal·lacions del Ritz-Carlton Key Biscayne, alhora que hi creava una acadèmia i un programa de pàdel. En aquella època vaig obtenir el certificat de coach professional de pàdel, i tan sols hi havia unes sis persones a tot el país amb aquesta aquest món en aquell moment!”, exclama la lleidatana.

La Lorena va ser una de les primeres persones que va obtenir el certificat de coach professional de pàdel als EUA
A la ciutat estatunidenca, Rouillon va establir programes, tornejos i activitats pioneres al país relacionades amb aquest esport. Així, el seu projecte va créixer de manera exponencial, fins al punt de necessitar ajuda per donar resposta a la demanda de clients que s’hi registrava. “Em veia desbordada de feina, ja que tothom s’aficionava al pàdel. Va ser llavors quan vaig trucar al meu germà perquè m’ajudés amb la seva experiència i la seva destresa com a entrenador”, indica.
El viatge del Jaume
De la mateixa manera que la Lorena, el Jaume (24 anys) també va començar a jugar a tenis de petit a la seva ciutat natal, Lleida. La passió pel pàdel se li va començar a despertar en una edat una mica més prematura respecte a la de la seva germana. “Quan jugava a tenis vaig patir una lesió molt comuna, coneguda com a colze de tenista (epicondilitis lateral), que em va fer perdre les ganes de competir en aquell moment. Vaig reprendre la pràctica esportiva amb el pàdel, que em va anar agradant cada vegada més”, recorda. Concretament, ell tenia 13 anys quan va decidir dedicar- se completament a aquest esport, competint fins a quatre vegades per setmana durant hores i hores al Pàdel Indoor Lleida. A partir dels 16 anys va començar a treballar- hi com a entrenador i quan tenia entre 18 i 20 va entrenar Sergio Navas i Íker Castillo, “dos jugadors de Lleida que van aconseguir ser número 1 d’Espanya en la seva categoria i que van destacar també a escala mundial. Aquest fet, per a mi, va ser un gran èxit ja de jove i em va motivar molt per continuar sent entrenador de jugadors professionals”, comenta el lleidatà.

El Jaume va passar gran part de la seva adolescència entrenant-se o competint a les instal·lacions del Pàdel Indoor Lleida.
Finalment, el desembre del 2021, va rebre la trucada de la seva germana en què li proposava que l’ajudés a dirigir el club de Key Biscayne a Miami, atesa la manca d’entrenadors de pàdel que hi havia aleshores a la zona. Ell va decidir acceptar la proposta: “em va oferir una oportunitat meravellosa”, valora.
Impuls a un projecte “únic”
A finals del 2021, quan el Jaume va arribar a Miami per ajudar la seva germana, el pàdel ja era un esport que hi creixia amb força, amb la construcció de nous clubs i l’arribada de professionals per competir o per donar classes després de retirar- se del World Padel Tour. Alguns exemples són Guga Vázquez, Peter Alonso o Jacobo Blanco. En aquest escenari, els dos germans van començar a treballar plegats i van aconseguir ampliar els seus programes esportius, atraient molts més clients al club de Key Biscayne, situat en una petita illa al costat de Miami. “Vam tenir la sort de començar en aquest lloc tan bonic, amb un entorn molt segur i familiar, que facilitava que molts nens es poguessin desplaçar sols. A poc a poc, van començar a venir a les nostres instal·lacions i els vam donar la mateixa importància que als adults, ja que sempre hem pensat que els petits són el futur del pàdel a Miami”, expliquen els Rouillon. El creixement de les seves instal·lacions va derivar en l’organització de diversos tornejos i en la creació d’una acadèmia que, inicialment, va formar una seixantena de nens i era “singular al país”, remarquen.

El Jaume durant els seus primers entrenaments al Key Biscayne a Miami.
Recompensa a la feina feta
Els projectes i la feina feta pels germans lleidatans van captar l’interès de la USPA (United States Padel Association), que va oferir-los ser els seleccionadors de l’equip júnior de pàdel del país. Motius de visat els van obligar a ajornar la decisió fins a l’any passat, quan finalment van poder acceptar aquesta responsabilitat. “El repte ha estat difícil, ja que vam assumir el càrrec sense saber a què ens enfrontaríem. Al ser un esport en creixement, encara no hi havia procediments definits per formar l’equip i això dificultava el nostre treball. Normalment, en qualsevol país, els jugadors contacten amb tu i tenen un rànquing nacional, però aquí no hi havia res encara, així que nosaltres havíem de buscar-los. La USPA tot just estava desenvolupant-se i no disposava de pressupost per anar a altres estats a fer les proves de selecció. Només en vam poder fer una a Miami, i la resta del procés selectiu i de coneixença dels jugadors ho vam articular mitjançant vídeos i videotrucades”, recorden.

El Panamericà de pàdel a Mèxic va ser una de les grans experiències dels lleidatans com a seleccionadors ds EUA.
Un cop seleccionat l’equip, “vam començar a entrenar els jugadors voluntàriament al nostre club per preparar-los per al Panamericà a Mèxic que va celebrar-se el setembre de 2024. Gairebé tots els països hi anaven amb 3 o 4 entrenadors, fisioterapeuta, preparador físic i un delegat. Nosaltres havíem de fer-ho tot sols, i va ser molta feina i molt dur. Però la veritat és que, un cop estàs a les pistes, és una experiència inexplicable, i és increïble veure com la gent de tot Amèrica present en aquell torneig admirava els Estats Units i s’acostaven a nosaltres perquè volien formar part de l’equip. Ens deien que tenien passaport i que veien el futur del pàdel en aquest país”, celebren.
Fites
En la seva etapa als Estats Units, Lorena Rouillon va arribar a ser la número 4 del país el 2023 després de guanyar multitud de tornejos arreu. També ha jugat com a parella amb jugadores que han estat número 1 als EUA, com Eglé Petrauskaite, Jordi Luján i Paloma Cortina. Totes tres, així com Rouillon, van ser entrenades pel Jaume, que també va formar alguns dels deu millors jugadors al país, com Luis Estrada, molt reconegut avui dia.
Grans reptes
Els germans van deixar l’acadèmia del Ritz Carlton a Key Biscaine en mans d’un entrenador i amic seu. Fa quatre mesos van impulsar una altra acadèmia en un club nou, Padel X, que està creixent molt també a Miami. Per ara ja ensenyen els secrets d’aquest esport a 30 joves esportistes. “Segur que aconseguirem entrenar-ne molts més que en l’anterior etapa. Els nens evolucionen molt ràpidament. Els hi hem d’ensenyar, sobretot, que és un esport en equip, a diferència del tenis que és més individual, i que al pàdel cal treballar molt junts”, comenten. “Aquest any hi ha Mundial i l’afrontem amb molta il·lusió, ja que els nens ens aporten una màgia que els adults no poden oferir. Per a ells, som els seus entrenadors, però també ens admiren com a jugadors i ens veuen com a amics”, valoren.

Els dos lleidatans ja entrenen al voltant d’una trentena de joves esportistes en la nova acadèmia que impulsen al club Padel X també de Miami.
Amb tot, els Rouillon continuen treballant per “fer créixer el pàdel als Estats Units. Tant de bo, si continuem així, aviat aquest esport formi part dels Jocs Olímpics, i molts dels júniors que estem entrenant ara i que formen part de l’equip dels EUA participin en les Olimpíades, encara sent-ne nosaltres els entrenadors”, conclouen.