Rutes a estanys excepcionals del Pirineu: el bell camí fins a l'aigua
Jordi Bastart, escriptor i fotògraf especialitzat en articles i guies de viatge, recopila 27 recorreguts especials, gran part dels quals per Lleida

Jordi Bastart
Caminar és més agradable si ho fem envoltats de naturalesa i amb una destinació bella, tal com demostra Rutes a estanys excepcionals (Sua Edizioak), el nou llibre de Jordi Bastart, escriptor i fotògraf especialitzat en articles i guies de viatge. L’autor recopila 27 recorreguts especials, gran part dels quals pel Pirineu de Lleida, i ens ajuda a planificar millor el camí per completar-los i a conèixer per anticipat quins racons amaguen
El llibre presenta les rutes a 27 estanys (o llacs) distribuïts arreu de la geografia catalana, començant pel Pirineu i acabant a les Terres de l’Ebre. La majoria es poden fer a les comarques de muntanya lleidatanes: Pallars Sobirà, Pallars Jussà, Alta Ribagorça, Cerdanya i Val d’Aran, tot i que també n’hi ha a la Catalunya del Nord, el Ripollès, el Pla de l’Estany, la Selva, el Baix Llobregat, l’Alt Penedès, el Segrià, el Pla d’Urgell o el Montsià. De cada estany s’inclou una descripció sobre les seves característiques i el trajecte detallat (amb guia pràctica inclosa) per arribar-hi.
També, en alguns casos, s’afegeix informació de punts d’interès que hi ha a la seva perifèria. L’autor Jordi Bastart explica que en el procés d’elaboració del llibre va posar “xinxetes arreu del mapa perquè tothom se senti identificat, escollint els estanys que em van semblar més suggeridors i que alhora oferissin passejades accessibles. Són excepcionals, sobretot, pels paisatges que els envolten”. D’aquesta manera, la publicació s’adreça, principalment, “a la gent que estima la natura”, considera. “Gaudeixo fent aquesta feina”, afirma Bastart, convidant “a posar-se un bon calçat i anar a gaudir”. De fet, ell mateix va fer fotos dels diferents itineraris, les quals il·lustren tant el seu treball literari com aquest reportatge
Pirineu
El llibre és una prova irrefutable del patrimoni natural de la demarcació lleidatana, que pot presumir d’acaparar 14 de les 27 rutes a estanys –gran part dels quals d’origen glacial– que s’hi inclouen. L’autor ens les presenta tal com va establir el seu mètode de selecció: d’est a oest, fins al sud de Catalunya. Així, els primers representants lleidatans que apareixen són els estanys de la Pera (Lles de Cerdanya), que se situen a 2.335 metres d’altitud i s’envolten pels pics de Perafita (2.753 m) i Monturull (2.761 m). Van ser lloc de pas de persones que fugien de França durant l’ocupació nazi i també de contrabandistes. Per conèixer-los es proposen dos recorreguts, un de 5,8 km des del refugi de la Font de les Pollineres, i un altre de 13 km (des del Fornell).

Romedo de Baix. Se situa a la capçalera de la Noguera de Cardós, dins del Parc Natural de l’Alt Pirineu, a 2.007 metres d’altitud.
A les pàgines següents ens desplacem fins a la majestuosa Vall de Cardós, concretament a l’encantador poble de Tavascan (1.120 m), amb una bona oferta de restauració i allotjaments, d’on parteixen moltes rutes. Un exemple és la que recorre els estanys del Closell (1.993m), accessible a peu o amb taxi 4x4; Naorte (2.158 m), superant una petita collada; i Certascan (2.237 m), el més gran del Pirineu català, amb una llargària de 1.200 metres i més de 90 metres de profunditat. L’itinerari es pot fer des de la presa de Montalto (14 km i prop de cinc hores) o bé des del primer estany (9 km i gairebé tres hores).
“A banda de ser un recorregut ben bonic, una de les coses que em van sorprendre és que a l’estany del Closell, a pesar d’estar a gairebé 2.000 metres d’altitud, s’hi havia patit una problemàtica recurrent en altres llocs del país com és la presència d’una espècie invasora (barb roig). S’havia treballat per treure-la i fer-hi reeixir l’autòctona, fet que em va semblar molt rellevant”, destaca Bastart. La Vall de Cardós també té altres atractius com el conjunt d’estanys de Romedo. Al llibre es destaca el de Baix (2.007 m) i, especialment, el de Dalt (2.110 m): Esplendorós, envoltat d’un circ de muntanyes que voregen els dos mil cinc-cents metres i amb una petita illeta a un costat, és el paisatge idíl·lic que hom espera trobar-se quan va a l’alta muntanya. Per fer la ruta es recomana contractar els serveis d’un taxi tot terreny per estalviar-se els 18 km per pista forestal fins al punt d’inici de l’excursió. Així, la distància són 6,5 km en 3 hores i 40 minuts. Tavascan també serà la base per conèixer els estanys del Port (2.034m) i de Mariola (2.272 m). Ziga-zagues, alguns exemplars de pi negre i, durant la primavera i l’estiu, ramats de cavalls i vaques pasturant formen part del singular camí d’uns 6,8 km (5 h i 30 minuts).

Sant Maurici, tot un emblema del Pirineu, amb la muntanya dels Encantats.
A la bella vall d’Àssua, amb base a Llessui (Pallars Sobirà), es proposa un itinerari circular de 5,8 km (2 hores i 40 minuts) que porta als estanys de la Mainera. En aquesta zona tradicional de pastures també hi ha la possibilitat de veure, entre ben entrada la primavera i l’inici de la tardor, grans ramats d’ovelles juntament amb vaques i cavalls. A més, s’hi poden trobar restes d’orris, que són els munyidors que utilitzaven els pastors, al costat dels quals hi havia la cabana on s’aixoplugaven. No podia faltar una ruta a l’emblemàtic Estany de Sant Maurici, un dels paratges més concorreguts i fotografiats del Parc Nacional d’Aigüestortes.
La seva proximitat al nucli d’Espot, un dels accessos a la zona natural, l’ha convertit en un indret privilegiat juntament amb les muntanyes dels Encantats. Bastart proposa dos rutes des dels aparcaments del Prat de Pierró (8 km) i la Serradora (16 km). Immersa a Aigüestortes hi ha també l’excursió que ens pot portar fins a l’estany Llong. En poc més de mitja hora des de la seva capçalera podem pujar fins a l’estany Redó (2.116 m), una cubeta glacial envoltada de moles granítiques, on es pot gaudir d’una bona perspectiva de la vall que s’ha deixat endarrere.
El de Montcortès (1.065 m) és un dels pocs estanys de Catalunyad’origen càrstic, és a dir, que s’alimenta per aigües subterrànies que arriben del subsol. La seva ubicació al bell mig de les serralades prepirinenques fa que esdevingui un indret important per a les aus migratòries, que hi troben un espai on reposar i alimentar-se abans de travessar els Pirineus. La ruta estableix la base a Senterada, a l’entrada a la Vall Fosca (Pallars Jussà). La durada del recorregut fins a l’estany pot ser de poc menys de quatre hores. Si es desitja donar-li la volta pot allargar- se a una mica més de cinc.
Jordi Bastart: “Tinc el mapa al cap”
Concretament, Bastart es va iniciar en el món del turisme fent rutes per a vehicles 4x4. La seva empresa Turismo Verde proveeix de contingut a diverses administracions públiques com són la diputació de Barcelona i l’Agència Catalana de Turisme. A partir de la seva feina s’ha especialitzat també en projectes museogràfics, a banda de fer col·laboracions literàries. Un dels seus treballs va ser reconegut com el millor llibre de promoció turística de Catalunya per part de la Generalitat, mentre que el 2008 va rebre el premi Pica d’Estats pels seus treballs turístics sobre la demarcació de Lleida. “Tanco els ulls i tinc el mapa de Catalunya al cap”, afirma.