Des de Lleida fins a Noruega en furgoneta: l'aventura d'una parella de lleidatans per terres vikingues

Deixar enrere el confort de la ciutat i endinsar-se en una aventura en quatre rodes per terres vikingues és tot un repte. La passada primavera vam iniciar des de Lleida una travessia de més de 12.000 quilòmetres amb una furgoneta Fiat Talento camperitzada, que seria la nostra casa durant 30 dies i 30 nits. L’objectiu d’aquesta empresa era veure el Sol que no s’acaba, conegut també com Sol de mitjanit, més enllà del Cercle Polar Àrtic, i per arribar-hi calia creuar oceans, fiords i infinites carreteres dibuixades entre paisatges indòmits plens d’història i llegendes. 

Arranquem. El trajecte fins al port de Hirtshals, a Dinamarca, ens permet estirar les cames en ciutats com Perpinyà, Luxemburg, Bremen i Hamburg. Des d’allà el ferri lleva l’àncora i ens porta fins a Noruega, on comença l’aventura. 

Com a curiositat, les fronteres noruegues són força laxes. No trobem pràcticament restriccions per entrar-hi ni tampoc al moment de carregar la despensa de la nostra casa de quatre rodes. L’únic que hem de deixar enrere són patates. Queda terminantment prohibit entrar-les sense una autorització especial, una mesura que busca evitar la propagació de malalties vegetals. 

Conduir per aquest país escandinau és tota una experiència. Les carreteres són estretes i sovint d’un sol carril, obligant a aturar-se per deixar passar el trànsit contrari en punts habilitats. Aquest ritme lent convida a gaudir dels paisatges amb calma, contemplant fiords, cascades i boscos immensos.

Noruega és un país amb un passat carregat de llegenda. Va ser llar dels vikings, una cultura guerrera i aventurera que va marcar la història europea entre els segles VIII i XI. Els seus drakkars —vaixells llargs— van solcar mars i oceans, arribant tan lluny com Amèrica del Nord o les illes Britàniques. Aquesta herència vikinga es percep encara avui en els pobles, en la mitologia i en la vigència de personatges folklòrics com els trolls, monstres que encara omplen rutes turístiques amb màgia i misteri. La cultura vikinga no només parla d’antics guerrers, sinó d’un poble que estimava l’exploració i la connexió amb la natura extrema del seu entorn.

L’aventura per aquestes terres no es podria concebre sense les seves glaceres, elements que defineixen bona part del paisatge. El Parc Nacional de Folgefonna, amb immensos camps de gel que brillen sota la llum del sol de primavera, és un dels indrets més espectaculars. També fem camí fins al glacial Svartisen, el segon més gran del país, un immens mar de gel on el blau s’apodera del paisatge i es manté un silenci gairebé absolut, un lloc on la immensitat de la natura es fa palès en cada respiració. 

Les ciutats noruegues són també parada obligada. Bergen, amb el seu mercat de peix i el barri històric de Bryggen, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, ofereix un contrapunt cultural que connecta amb els enormes recursos marins del país. Trondheim, una ciutat més tranquil·la, presenta una combinació d’arquitectura medieval i moderna que conserva l’encant d’un lloc habitat per persones que estimen la seva cultura. 

Entre les joies naturals, l’illa de Lovund ha resultat ser un dels racons amb una atmosfera més màgica. Acull una de les colònies més grans d’Europa de frarets, ocells pintorescos que, durant l’època de cria, excaven nius a terra i creen tot un ecosistema que atrau naturalistes i visitants. Durant la resta de l’any, els frarets passen la major part del temps a alta mar. L’afluència de visites a Lovund queda molt restringida al només poder-hi arribar amb un ferri amb poques places i que té un parell de freqüències al dia. Aquest fet ens deixa sense bitllet el dia de tornada, el que ens obliga a fer una nit més en aquesta illa tranquil·la.

Els dies es van allargant. Travessem el Cercle Polar Àrtic. Presenciem per fi el sol de mitjanit, propi de les regions amb certa latitud. El sol ja no s’amaga, un fenomen de llum constant que pot durar entre 20 i fins a 77 dies en punts com el Cap Nord. Això té un gran impacte en la vida local, ja que permet activitats a qualsevol hora del dia. Sembla que el temps s’hagi aturat. L’altra cara de la moneda és l’hivern, quan les hores de llum es redueixen dràsticament i la nit es fa present durant setmanes seguides. 

Som ja a les illes Lofoten. Ens captiven per les seves cases de colors que s’apleguen en petites viles de pescadors amb un encant únic, especialment durant la golden hour, que s’allarga hores i hores, acaronant els rajos del sol les imponentes muntanyes que naixen a l’aigua. Aquí, la tradició de l’assecat del bacallà àrtic continua més viva que mai, una pràctica centenària que ha permès exportar un producte de gran qualitat i que relliga passat i present. En aquesta aventura no hi falten els moments de contacte directe amb la fauna. 

Al canó de Bleik, a les illes Vesterålen, tenim la sort d’observar una família d’orques de ben a prop, una imatge que no es pot oblidar fàcilment. Aquest espectacle natural és un regal per als ulls que recorda la importància de preservar aquest ecosistema fràgil. 

D’aquí ens atansem a l’illa de Senja, un dels territoris menys turístics i amb els paisatges més diversos i verges del nord del país, amb un sense fi de rutes salvatges pels amants del senderisme.

Ja a les acaballes de l’aventura ens endinsem en un territori inhòspit, descobrim la cultura indígena sami a la Lapònia noruega, amb les seves tradicions ancestrals i una manera de viure molt lligada al respecte per la natura. Aquest encontre ens aporta una perspectiva diferent sobre com les persones poden conviure en harmonia amb el seu entorn extrem. 

Ara sí, mitja volta. Enfilem cap al sud per carreteres sueques. Ens espera un llarg camí per assimilar tot el que hem viscut. No serà fàcil tornar a la rutina.