TRIBUNALS UNIVERSITAT
Absolts els cinc alumnes que van vetar un acte a la UdL
La jutge veu només coaccions lleus || Fiscalia els va acusar d’un delicte contra el dret de reunió i demanava 5.000 € a cada un
El jutjat d’instrucció número 2 de Lleida ha absolt cinc joves que el maig del 2017 van protestar contra un acte de Telefónica que s’havia de celebrar al saló Víctor Siuranade la Universitat de Lleida (UdL), que es va acabar suspenent. Segons fonts judicials, la jutge ha pres aquesta decisió al considerar que els fets serien constitutius de coaccions lleus i no d’un delicte contra els drets fonamentals per impedir el dret de reunió, com sostenia la Fiscalia.
A més, segons la llei, per condemnar algú per coaccions lleus és necessari que l’afectat presenti denúncia i, en aquest cas, la UdL no la va interposar, sinó que va ser la Fiscalia qui va actuar d’ofici. El ministeri públic té ara deu dies per recórrer la sentència. Un portaveu de l’actual equip rectoral va afirmar que “l’absolució està en la línia amb la decisió de la UdL de no presentar-se com a acusació” i va defensar que “els conflictes, millor resoldre’ls sense judicialitzar-los”.
Els estudiants van protestar contra un acte de Telefónica, que es va acabar suspenent
Els fets van ocórrer el 3 de maig de l’any 2017, quan un dels patrons de la Fundació Telefónica, Luis Solana, tenia previst impartir una conferència a la UdL i presentar l’estudi La relació de la Universitat de Lleida amb les empreses. L’acte, emmarcat en una jornada sobre empresa i universitat, es va acabar anul·lant arran d’un protesta d’alumnes que portaven una pancarta amb el lema “Fora empreses privades de la Universitat. No sou benvinguts” i no van accedir a les peticions del rector en aquell moment, Roberto Fernández, que desistissin de la seua acció.
Per al Ministeri Fiscal, aquests estudiants van cometre un delicte contra el dret de reunió i un altre de desordres públics amb coaccions, motiu pel qual demanava una multa de 5.000 euros per a cada un. Per la seua part, les defenses van reclamar la seua absolució a l’entendre que es va tractar d’una protesta pacífica contra la privatització de la universitat.
Així mateix, van considerar que la suspensió de l’acte va ser una decisió de l’exrector i que en cap cas aquest no era l’objectiu dels participants en la protesta.