Obté més reciclatge i és més eficient, però un estudi veu complicat estendre el porta a porta a tot Lleida

La recollida d'escombraries porta a porta a tota la ciutat de Lleida seria el model més eficient per al reciclatge, però és el més complicat tant a nivell d'educació ciutadana com d'operativa de funcionament, especialment en zones amb molts blocs de pisos. Així ho reflecteix un informe previ de cara a definir el nou contracte.

La recollida d’escombraries porta a porta a tota la ciutat de Lleida és el sistema que garantiria un índex més gran de reciclatge, al voltant del 70%, i és el més eficient si s’analitza el cost que suposa augmentar un 1% el reciclatge, però alhora és molt problemàtic generalitzar-lo. Aquesta és una de les observacions de l’avantprojecte de serveis de recollida de residus redactat fa just un any per Engenieering Consultancy Group i Lovic per encàrrec de l’anterior equip de govern municipal. Aquest és un dels informes previs que serveix de base que definirà el nou model de concessió del servei, la redacció del qual es troba en la fase final (vegeu el desglossament inferior).

En concret, sobre l’extensió total del porta a porta assenyala que “és la proposta més complicada pel que fa a educació ciutadana i operativa de recollida”. Tot seguit, indica que, malgrat això, “és l’opció que permet aconseguir els índexs més elevats [de reciclatge] però cal avaluar-la una vegada s’hagin fet els esforços de millora dels escenaris anteriors”, i suggereix així aplicar primer altres alternatives.

L’estudi n’analitza quatre més. Una (a la qual denomina escenari 0) és mantenir el model actual, que s’acaba descartant per no poder complir els percentatges mínims de reciclatge fixats per la Generalitat i la Unió Europea. L’escenari 1 és l’increment de la recollida comercial ampliant-la a tots els polígons i potenciar les deixalleries. 

El 2 és ampliar el porta a porta als barris on no hi hagi una gran concentració de blocs plurifamiliars, la qual cosa a la pràctica suposaria mantenir les zones actuals i afegir-li la Bordeta, la zona de Cappont entre l’Ll-11 i la Bordeta, Magraners, el Secà i també el Barri Antic. Serien 4.134 habitatges en aquest barri i 14.425 als altres. El 3 suposa combinar aquesta ampliació del porta a porta mantenint el sistema de contenidors a la resta de la ciutat per a 48.101 habitatges, malgrat que dos, els destinats a la fracció orgànica i la de rebuig, quedarien tancats i només s’obririen amb targeta. 

En aquest cas dona dos versions, una que preveu el tancament del contenidor d’orgànica en una primera fase i una altra que inclou el de rebuig en una segona. I pel que es fa al porta a porta (escenari 4), parteix de la base d’un informe efectuat per la consultora Spora el 2020, que considera excessivament optimista, pel qual el corregeix i també dona dos versions.

Suggereix que abans del porta a porta total cal apostar per una millora d’altres escenaris

Al comparar tots els escenaris analitzats, detalla que l’1 representa una millora en la recollida selectiva; el 2 millora el cost per punt percentual d’augment de la selectiva i no augmenta el cost global; el 3 “sembla no millorar el balanç econòmic, però millora l’eficiència del pressupost i és una aposta per l’educació ciutadana a llarg termini”, alhora que millora el cost global per punt de reciclatge; i sobre el 4 diu que és el més eficient i supera de llarg els objectius de recollida selectiva, però “és la proposta més complicada pel que fa a educació ciutadana, operatiu de recollida en blocs de pisos i operatiu dels serveis auxiliars”.