SEGRE

SALUT TERCERA EDAT

La gent gran demana un model de residències “més humanitari per a una vellesa digna”

Debat a l'Ateneu La Baula sobre l'auge d'alternatives als centres actuals || Exigeixen desfamiliaritzar i desfeminitzar les cures i acabar amb la mercantilització de la tercera edat

El debat va omplir l’aforament de la sala de l’Ateneu La Baula.

El debat va omplir l’aforament de la sala de l’Ateneu La Baula. - GERARD HOYAS

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

El sector de les residències està en el punt de mira després que la pandèmia de coronavirus exposés de forma dramàtica les carències que venien patint aquest tipus de centres. La falta de finançament públic i l’escassetat de personal són alguns dels problemes que repercuteixen de forma directa en la qualitat de l’assistència que reben persones grans dependents. Per això, l’Ateneu Cooperatiu La Baula va celebrar ahir un debat sobre models alternatius als centres tradicionals per garantir una vellesa digna. L’interès que va despertar el tema va ser tal que l’aforament de la sala va quedar complet. Amanda Verroue, membre del sindicat basc LAB i del col·lectiu Mujeres del Mundo, va remarcar la necessitat d’avançar “cap a un projecte públic que permeti desfamiliaritzar i desfeminitzar les cures per poder abordar-les no només a nivell sanitari, sinó també educatiu i laboral”. “És un canvi de paradigma, una lluita feminista i anticapitalista”, va afirmar.

Per la seua part, Ana Ramírez, de Marea Residències, va alertar de “la desconnexió” del públic general amb la problemàtica que allotja el sector” en matèria de precarietat. El Grup de Dones de Lleida, el CDR Noguerola-Diputació, la Marea Pensionista i la Marea Residències van organitzar el debat, que va estar moderat per la directora de SEGRE, Anna Sàez.

Dos lleidatans, en un projecte de cohabitatge sènior

Josep M. Ricart, de la cooperativa Sostre Cívic, va donar a conèixer ahir a La Baula el projecte de cohabitatge sènior que l’entitat impulsa a Sant Feliu de Guíxols, a Girona. Es tracta de Walden XXI, que planteja una manera autogestionada i activa de viure la vellesa. El formen persones d’entre 55 i 70 anys que han reformat un antic hotel en desús i que inclou espais d’habitatge equipats i espais comuns com ara un jardí, infermeria, consulta de fisioteràpia o tallers. “És necessari defensar la desinstitucionalització del sector”, va dir Ricart, que va afegir que “hem d’apostar pel futur que volem”.Van assistir al debat dos lleidatans que pròximament s’instal·laran a l’edifici de Walden XXI. Es tracta de Manel Cortés i Concepció Esteve, que es van involucrar en el projecte en la seua fase embrionària. “Vam decidir apostar per Walden XXI després de fer-nos socis de Sostre Cívic i investigar si hi havia algun projecte semblant a Lleida”, va explicar Estve, que va afegir que “si algun dia n’hi hagués, vendríem les nostres participacions a Walden XXI i vindríem aquí, ja que seríem més a prop dels nostres”. Per la seua part, Cortés també va explicar que “és una llàstima que no hi hagi a Lleida prou interès per impulsar un projecte semblant, ja que estic convençut que la qualitat de vida que ofereix és molt estimulant”.

El País Basc inverteix un 30% més per resident

Ana Ramírez va alertar ahir de la precarització que pateixen les treballadores del sector. Va assegurar que altres comunitats com el País Basc inverteixen més per cada resident en centres públics que a Catalunya, la qual cosa també afecta la qualitat de vida dels usuaris. En concret, el País Basc destina 3.300 € al mes per persona, mentre que Catalunya, 2.000 €.

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking