L'IRBLleida guarda 340.000 mostres biològiques de pacients per investigar

El biobanc de l'Institut de Recerca Biomèdica IRBLleida emmagatzema a -80 graus 340.000 mostres biològiques de 35.000 pacients, dels hospitals Arnau i Santa Maria que els científics poden sol·licitar per als seus projectes. Són teixits, sang, orina, saliva o líquid cefalorraquidi de persones amb càncer, Alzheimer i altres patologies.

L’Institut de Recerca Biomèdica IRBLleida disposa d’un biobanc en el qual guarda 340.000 mostres biològiques de 35.000 pacients dels hospitals Arnau de Vilanova i Santa Maria, i alguns de Centres d’Atenció Primària (CAP), que posa a disposició de la comunitat científica per als seus projectes d’investigació per millorar diagnòstics i tractaments de múltiples patologies. En deu congeladors especials, emmagatzema a -80 graus mostres de teixit, sang, orina, excrements, líquid pleural i líquid cefalorraquidi de persones amb càncer de diferents tipus, malalties neurològiques (Alzheimer i ictus), respiratòries (apnea i covid), endocrines (diabetis i obesitat), inflamatòria intestinal (celiaquia), cardiovasculars (mostres procedents del Bus de la Salut) i neoplàsies de pleura.

El biobanc va ser autoritzat el 2013 pel departament de Salut, està inscrit al Registre Nacional de Biobancs de l’Institut de Salut Carlos III i certificat per la normativa ISO 9001. La seua coordinadora, Maria Ruiz, va explicar que el 2003 van començar a emmagatzemar una col·lecció de mostres de tumors, que van anar ampliant amb el temps i una dècada després ja disposaven d’unes 28.000 mostres biològiques, la majoria de patologies neurològiques i càncers, però ja començava a haver-ne de metabòliques i respiratòries. En l’actualitat, hi ha un total de 80.000 mostres procedents del Bus de la Salut, 75.000 de pacients que han tingut un ictus, 40.000 d’apnea, 40.000 de tumors i entre 25.000 i 30.000 d’Alzheimer, entre altres.

Mostres de pacients amb tumors, Alzheimer, apnea, celiaquia o malalties cardiovasculars

Ruiz va indicar que els pacients han de firmar un consentiment informat perquè l’excedent de les seues mostres biològiques, una vegada efectuat el diagnòstic, sigui emmagatzemat al biobanc per ser destinades a investigació biomèdica. Va apuntar que en algunes ocasions el metge planteja al pacient si vol cedir mostres al biobanc per utilitzar-les en la seua investigació. En aquests casos, el pacient ha de concedir un doble consentiment, per conservar les seues mostres i perquè es facin servir per a aquest projecte.La coordinadora va destacar que, en termes generals, quan un investigador sol·licita un determinat nombre de mostres amb unes característiques concretes, ha de disposar d’un projecte aprovat pel comitè ètic i el biobanc, per la seua part, també ha de demanar autorització al seu comitè ètic i científic. “Estem regulats per la llei d’Investigació Biomèdica del 2007 i pel reial decret de biobancs del 2011”, va detallar. Va afegir que les mostres són processades abans de conservar-les, per exemple per separar els diversos components de la sang i tallar els teixits a làmines molt fines i va remarcar que els investigadors tenen la certesa que totes són d’alta qualitat. Va subratllar que quan els projectes acaben, si ha sobrat material, s’elimina.

Enviaments a científics de Nova Zelanda, el Regne Unit i Alemanya

El Biobanc subministra mostres per a una trentena d’investigacions a l’any, moltes de les quals es desenvolupen a Lleida, però també envia en neu carbònica o gel sec per a projectes de fora de la ciutat, com a Barcelona, Madrid, València, Saragossa i País Basc, així com a l’estranger. La coordinadora va afirmar que una vegada fer enviaments a Nova Zelanda i va relatar que també han utilitzat mostres lleidatanes al Regne Unit i que ara participen en un projecte amb Alemanya. El servei disposa d’un catàleg de mostres en el qual els científics poden consultar si tenen les que necessiten i també forma part de la plataforma estatal de Biomodels i Biobancs, que depèn de l’Institut de Salut Carlos III. En total, hi ha una quarantena d’equipaments d’aquest tipus a l’Estat i col·laboren entre ells per trobar les mostres que requereix cada projecte. I és que alguns en necessiten només 40, però d’altres moltes més, fins i tot 1.000.