Una nova eina per a l'ensenyament

Estudiants de Batxillerat de l'institut Josep Lladonosa tracten en aquest reportatge les possibilitats que ofereix la intel·ligència artificial en l'ensenyament. Per això han parlat amb un professor que ha redactat una guia d'ús i han fet una enquesta a docents i alumnes.

El recent desenvolupament de la intel·ligència artificial (IA), generativa de continguts, l’ha convertit en un element que ofereix un ampli ventall de possibilitats i que s’ha instal·lat progressivament en les nostres vides. A més, sembla que la seva aplicació i implantació no té aturador, comptant que les seves capacitats d’aplicació i d’ús, en un futur, es veuran molt millorades i ampliades.

Es tracta d’un tipus de tecnologia que té la finalitat de generar continguts, ja siguin escrits, visuals o auditius, a partir de les dades que es troben en xarxa, i es pot utilitzar en diversos sectors de qualsevol àmbit del coneixement: l’art, la música, la literatura, la publicitat, la investigació científica i la medicina, entre d’altres. Però realment té cabuda aquesta eina tan poderosa en l’àmbit educatiu? Això és el que hem volgut saber després d’elaborar una enquesta que vàrem passar a l’equip docent del nostre institut, el Josep Lladonosa, i a l’alumnat de segon de Batxillerat, companys/es de curs, que després analitzarem amb més detall. D’entrada val a comentar que, fent un primer incís en l’anàlisi del qüestionari esmentat, el professorat considera que la prohibició d’aquesta eina, més en concret de programes que la utilitzen per a la generació de textos com el Chat GPT en l’ensenyament, no és la manera adequada ni realista d’abordar la innovació dins el món educatiu.

El professor de Filosofia del nostre institut, Jacint Llauradó, principal impulsor de la guia, pionera als centres educatius de Lleida, per a una implementació responsable i eficaç de la intel·ligència artificial generativa en l’àmbit educatiu, opina que “qualsevol nova incorporació en aquest àmbit s’ha de fer sempre només amb un únic objectiu: ser una clara oportunitat per créixer –per desenvolupar– les competències d’ensenyament-aprenentatge”. 

Aquestes competències, de les quals parla Llauradó, es podrien resumir en les següents: creatives (fer-se bones preguntes), relacionals (entre conceptes de diferents àmbits), reflexives (sobre el contingut), crítiques (avaluar el valor de la informació) i ètiques (fer-ne un ús responsable). Tot i així, és cert que, com tot instrument, té riscos i limitacions variades. La IA pot oferir respostes que no sempre són ni certes ni vàlides, sinó que busquen ser respostes contextuals, coherents, convincents i parafràstiques. Sobre la seva aplicació, Jacint Llauradó opina que “allò que cal és formació. Primer, del professorat, evidentment, perquè aquest pugui formar, després, l’alumnat”. Per això és necessari, segons ell, saber què pot i què no pot fer aquesta tecnologia, quines són les seves virtuts i les seves limitacions, quins són els avantatges que ofereix el seu ús, i quins els seus riscos, com extreure d’aquesta tecnologia tot el seu potencial “sense prendre mal”. Cal tenir ben present que per a una persona no formada, l’ús de la IA pot arribar a ser un element empobridor i devastador, pel perill i temptació d’aprofitar-lo com un fi (obtenció d’un producte ja acabat), i no pas com un mitjà (per a una tasca subsegüent de reelaboració). És per aquests riscos que la ment de l’estudiant o de qui en fa ús, en comptes d’expandir-se (Extended Mind), pot restringir-se (Restricted Mind). En l’enquesta esmentada anteriorment, realitzada entre l’alumnat de segon curs de Batxillerat i el professorat del centre, l’opinió que ambdós comparteixen és que una integració responsable de la IA en l’àmbit educatiu ha de passar per l’establiment d’una normativa que defineixi clarament en quins casos es pot fer ús de la intel·ligència artificial com un recurs educatiu. En aquest sentit, la guia elaborada pel nostre institut és un pas endavant. En aquesta, s’hi inclouen algunes consideracions tant per a estudiants com per a educadors. En general, alumnes i professorat coincideixen en el fet que, de la IA, se n’ha de fer un ús raonat i conscient, en lloc d’un abús. Eines com Chat GPT han de ser enteses com un mitjà més en la creació d’un contingut propi, però mai com una drecera. La guia destaca la importància de fer un ús ètic i responsable d’aquesta tecnologia i evitar-ne una excessiva dependència. Un altre aspecte que el professorat considera, i que s’inclou en les propostes de la guia, és la necessitat de probitat acadèmica: l’ús de la tecnologia IA ha de ser citat sempre pels alumnes en els seus treballs, atès que es tracta d’una font externa de continguts. Aquests han de demostrar els coneixements que han adquirit d’una forma transparent. A més, alguns estudiants pensen que cal tenir clar quins són els marges d’error de la IA i que no cal confiar plenament en aquesta, perquè pot tenir errades. El document del centre també menciona que cal ser conscients de les seves limitacions: tant alumnes com educadors han d’entendre que Chat GPT, per exemple, tot i ser una tecnologia avançada, no sempre proporciona informació actualitzada o precisa, i de vegades aquesta pot ser inventada. A més, alguns estudiants pensen que cal tenir sempre molt clar quins són els marges d’error de la IA i que no cal confiar plenament en aquesta, perquè pot tenir errades.

A més, tots dos grups coincideixen que seria necessària una formació: d’una banda, per a l’equip docent, per saber les eines que poden ser susceptibles de ser utilitzades en l’àmbit educatiu i com regular-les; d’altra banda, per als alumnes, de manera que coneguessin els límits, marge d’error, etc., que té una eina com Chat GPT i fer-los entendre que la intel·ligència artificial hauria de ser una eina per facilitar certes tasques, però en cap cas substituir algunes de les aptituds necessàries dels estudiants com ara l’escriptura, l’originalitat o la creativitat. Per exemple, es podria utilitzar per buscar sinònims o formular oracions de manera correcta a l’hora de fer una redacció, però mai per obtenir la tasca ja realitzada. Finalment, la guia ofereix alguns exemples d’activitats suggerides pel mateix Chat GPT per implementar aquestes consideracions en l’entorn educatiu. Algunes d’aquestes activitats serien: realitzar debats a classe sobre l’ètica en la IA, utilitzar Chat GPT per practicar llengües, fer-lo servir per explorar diferents carreres o camps d’estudis o per demanar-li idees per a projectes artístics o suggeriments sobre tècniques i estils.

Davant de la irrupció de la intel·ligència artificial en tots els àmbits, l’educació no pot quedar al marge d’aquesta revolució. Per garantir una bona aplicació, ser conscients de les seves limitacions i evitar riscos, és necessari elaborar guies d’implementació i formar el professorat i els alumnes, ja que, com conclou Jacint Llauradó, “la versatilitat i potència de la IA generativa són extraordinàries i estan en constant creixement”.

Els docents, més partidaris de la regulació que els estudiants

Els resultats de l’enquesta feta als professors del centre i als alumnes de segon de Batxillerat indiquen que tots dos col·lectius són partidaris de regular l’ús de la IA, però amb una diferència substancial, ja que gairebé tots els docents (un 97,1%) ho veuen necessari, mentre que aquest percentatge baixa al 55,8% entre els estudiants. Pel que fa a la importància que pot tenir en l’ensenyament, el grup majoritari tant entre els uns com entre els altres és el que la puntua amb un 3 sobre 5.