SEGRE

Les propostes per a Lleida, la relació de Catalunya amb l'Estat i els retrets entre els líders lleidatans, protagonistes del debat del Grup SEGRE

La sanitat, la sequera i la seguretat han estat altres dels temes destacats d'un debat que s'emet a Lleida TV a les 21.00 hores i del que SEGRE publicarà aquest dissabte una acurada anàlisi

El debat s'ha celebrat a la Llotja de Lleida

Publicat per
Lluís Serrano

Creat:

Actualitzat:

El Grup SEGRE ha celebrat aquest divendres al matí a la Llotja de Lleida el seu tradicional debat electoral de tancament de campanya. S'ha pogut veure en directe a les 11.00 hores per streaming a Segre.com i a la pàgina web de Lleida TV i a les 21.00 hores s'emet en diferit en l'emissió lineal de Lleida TV.

Moderat per la directora de SEGRE, Anna Sàez, i el director de Lleida TV, Òscar Fernández, el debat ha començat amb preguntes i respostes que s'han fet, per parelles, els líders de la circumscripció de Lleida de les vuit formacions amb representació parlamentària. L'ordre s'ha decidit per sorteig.

El primer gran bloc del debat ha estat dedicat al balanç de l'actual legislatura. Jeannine Abella (Junts) ha afirmat que "Catalunya ha tocat fons" i ha dit que el seu partit reivindica un Govern per fer front als reptes de la demarcació de Lleida. En aquest sentit, ha criticat que el repte de la sequera no pot esperar quatre anys més, ni les inversions en carreteres. Abella ha afegit durant la seua intervenció que la situació de la llengua catalana és crítica i ha instat també a abordar del model de seguretat de Catalunya. En un altre punt, Abella ha apostat per invertir en regadius.

La segona cap de llista en intervenir, Marta Vilalta (ERC), ha fet un balanç "positiu" de la legislatura. "Hem pogut superar molts reptes", ha afirmat, i ha defensat que s'han atorgat més ajudes que mai en el sectors que van resultar afectats per la crisis de la covid i a les empreses i particulars afectats per la crisi per la guerra d'Ucraïna. Vilalta ha recordat també una inversió de 200 milions d'euros en el sector primari per la sequera i ha apuntat que ara hi ha menys aturats i més sanitaris. "Hem acabat amb les retallades". D'altra banda, assegura que ERC ha avançat cap a la república catalana obrint la via negociadora.

De la seua banda, Òscar Ordeig (PSC), ha demanat als ciutadans que a l'hora d'anar a votar "pensin com han anat les coses en els últims 10 anys". En aquest sentit, ha criticat la gestió de l'aigua, en renovables i en educació, amb mals resultats en l'informe PISA. En el seu balanç de la legislatura, el cap de llista socialista també ha dit que empreses se n'han anat a l'Aragó i ha retret la inestabilitat dels governs de Junts i ERC. "No han acabat una legislatura en 14 anys, nosaltres ens proposem acabar-ne una". Ordeig també ha criticat la manca de nous pisos socials.

Per a Bernat Lavaquiol (CUP) ha estat una "legislatura perduda en l'àmbit social i nacional" i ha retret a ERC que "va començar el mandat de la mà de la CUP i que es es va passar al PSC per ser governats des de Madrid". Lavaquiol ha afirmat que s'han perdut tres anys al Pirineu centrant esforços en uns jocs olímpics d'hivern que no s'han fet i assegura que regants del Canal d'Urgell, mestres i sanitaris "estan enfadats amb ERC". Des de la CUP defensen que els "macroprojectes" de país siguin per habitatge públic o, per exemple, per instal·lar plaques solars a l'AP-7.

Rafael Villafranca (VOX) ha estat l'únic dels protagonistes que ha fet les seues intervencions en castellà. Aquest primer bloc de balanç de legislatura l'ha començat denunciant que "hem anat a menys per les polítiques separatistes recolzades pel PSC". "Els problemes reals de la província de Lleida són la inseguretat i la crisis a l'agricultura", ha assegurat. Per a Villafranca hi ha relació entre l'augment de la immigració i la inseguretat i ha denunciat "la degradació dels nostres barris". El representant de VOX ha defensat que el seu partit és el que ha presentat més iniciatives i propostes al Parlament per a l'agricultura.

Montse Berenguer (PP) ha fet un balanç negatiu de la legislatura: "Per començar no tenim ni pressupostos". Ha criticat una gestió deficitària en temes de l'aigua i ha dit que la inseguretat es troba en "màxims històrics". "Un 52% de les dones temen patir una agressió sexual", ha afirmat. També en tema de seguretat ha recordat agressions a funcionaris de la presó de Lleida. D'altra banda, Berenguer ha denunciat "els pitjors resultats de la història en educació" i ha reclamat que el pàrquing de l'Arnau de Vilanova sigui gratuït. També ha apuntat que en un dècada només s'han fet 60 nous pisos de protecció social a Lleida.

Elena Ferre (Comuns Sumar) ha retret al Govern que "la gent hagi de marxar perquè no poden pagar" i mesures com la pujada del menjador escolar per tercer any. "Això és irresponsabilitat", assegura. Per a Ferre Catalunya i Lleida no han avançat ni nacionalment ni socialment: "Hem vist molt màrqueting i poca solució". Entre les crítiques de la representant dels comuns, la reestructuració del servei de pediatria a Lleida, la manca de transport públic per a alumnes de pobles i el manteniment de retallades "iniciades pel govern d'Artur Mas amb el suport del PP i que ERC ha continuat".

Ha tancat les intervencions del primer bloc Isaac Caballero (Ciutadans), qui ha valorat la legislatura amb un "suspens". Tenim un 1% d'habitatge social a Lleida quan la llei marca un 15%. Com volem que els joves puguin emancipar-se. És impossible". Caballero també ha dit que "tenim un problema molt greu de seguretat" i ha tractat punts com la falta de metges especialistes a Lleida: "La gent potser no ho sap però cada dia han de venir anestesistes des de Barcelona". Per a Caballero, Lleida té un défici en agents els Mossos d'Esquadra i ha criticat que es facin nous quilòmetres d'autovia en altres demarcacions, "com la carretera a Olesa de Montserrat", però no s'hagi avançat, per exemple, en l'autovia entre Lleida i Balaguer.

A aquest primer bloc l'han seguit uns minuts de rèpliques, amb els primers retrets entre els protagonistes i la primera crida d'atenció per part dels moderadors, per tal de mantenir un ordre. En els altres dos blocs els temes centrals han estat la relació de Catalunya amb l'Estat i propostes per a Lleida, amb especial atenció a l'agroindustria. El debat ha acabat amb el tradicional minut d’or per demanar el vot, que en aquesta ocasió s’ha reduït a 30 segons.

Trobaran tota l'anàlisi d'aquest debat en l'edició d'aquest dissabte de SEGRE i el podran tornar a veure, abans, aquest vespre a Lleida TV

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking