SEGRE

Auschwitz: història que impacta

Un grup de deu alumnes de l'institut de Seròs explica les lliçons que s'extreuen d'una visita a aquest camp de concentració nazi, on va morir més d'un milió de persones

“És una classe que ens ensenya molt més que qualsevol altra que puguem fer a l'aula”

Els alumnes i les dos professores al camp de concentració d’Auschwitz-Birkenau.

Els alumnes i les dos professores al camp de concentració d’Auschwitz-Birkenau. - INSTITUT DE SERÒS

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

L’INS Seròs ha tancat el projecte Erasmus+ Reporters of a Green Europe d’aquest curs amb un viatge de deu alumnes i dos professores a Tychy, una ciutat propera a Cracòvia, al sud de Polònia. A més del que suposa el viatge, i compartir casa, classes, àpats i família amb joves d’aquest país, en aquest reportatge expliquem l’experiència que suposa recórrer el camp de concentració d’Auschwitz-Birkenau, on els nazis van assassinar més d’un milió de persones, la majoria jueus.

I és que la visita que més ens va impactar va ser la del camp de concentració d’Auschwitz-Birkenau. Visitar un lloc com aquest ens fa ser conscients de fins on pot arribar la crueltat de l’ésser humà per aconseguir els seus objectius. La nostra guia ho explicava amb molta passió, residia a la zona, i fets com aquests deixen una profunda marca en la població. La visita tenia dos parts. En la primera, vam veure el camp de concentració amb el filat, una cambra de gas, un mur d’afusellament i els mòduls en els quals vivien els presoners. Són imatges que tots hem vist alguna vegada, però experimentar-ho en persona ho fa molt més present. Ens van explicar que una vegada que els presoners entraven al camp hi havia un cribratge que consistia en el fet que algú decidia si servien per poder treballar o morien.

També vam veure fotografies de les persones als vagons; posar cara a les víctimes les humanitza i sentir el relat del que va passar allà i veure les imatges al mateix lloc que va ser escenari dels fets converteix la visita en una classe d’història que no oblidarem mai. Les latrines, els llits, sacs, palla, tot el passadís amb fotografies i la data d’arribada i la data de mort, que per a alguns només havia estat una setmana.Entre les imatges que més ens van marcar, hem retingut la de milers de sabates i trenes, cames, cotilles i estris de cuina que ara queden amuntegats per recordar-nos l’horror que van viure aquelles persones.

Els alumnes i les dos professores al camp de concentració d’Auschwitz-Birkenau.

Una selfie de tot el grup durant el viatge - INSTITUT DE SERÒS

A l’arribar a Birkenau, vam trobar jueus passejant fora i un grup de nenes escolars que anaven cantant pregàries. Al descampat, on hi ha l’entrada amb la via del tren, queda algun mòdul, però cal utilitzar la imaginació. Un estava igual i vam poder veure les condicions en les quals vivien els i les presoneres: tres pisos de lliteres per a set persones, quan la capacitat era per a només tres, i la guia ens va explicar que podien dormir coberts de rates. La classe d’història que vam rebre ens va impactar i ens va ensenyar molt més que qualsevol que puguem fer a l’institut.

Els nostres dos viatges d’aquest any han tingut un punt de connexió entre ells i amb l’actualitat mundial. El primer va ser a Salònica, on viu bona part de la comunitat jueva sefardita que va ser expulsada d’Espanya a finals del segle XV, i a Polònia ens hem trobat amb un dels escenaris de l’horror de la Segona Guerra Mundial. Viatjar, conèixer llocs i la seua història ens ajuda a entendre una mica més el moment present i això és molt important per a la nostra formació.

Una experiència molt ben valorada pels alumnes

Els alumnes que participen en aquests viatges Erasmus fan una valoració molt positiva de l’experiència. “Un dels millors records que ens emportem és el sopar de germanor amb les famílies d’acollida i amb les professores. La seua hospitalitat és immillorable i realment ens van fer sentir com a casa”, diuen. “Ha estat una experiència inoblidable i hem fet molts amics que sempre portaré al cor”, diu la Maria Oliva. “Creia que l’estada se’m faria llarga, però ha estat curta i he conegut gent molt bona i molt agradable”, opina per la seua part el David Fernández.

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking