RELIGIÓ
Els musulmans rebutgen construir una mesquita al polígon Camí dels Frares de Lleida
Ni aquesta comunitat religiosa ni cap altra s’hi presenten al concurs || La Paeria ho lamenta i reitera que “no s’ha de normalitzar” resar al carrer
Milers de fidels van participar en l’oració que posava fi al mes sagrat per als musulmans en aquest pavelló de la Fira de Lleida. - JORGE AGUSTÍN
Ni la comunitat musulmana Ibn Hazm ni cap altra congregació religiosa no ha presentat oferta en el concurs per construir un centre de culte en una finca municipal del polígon del Camí dels Frares, per la qual cosa la licitació que la Paeria va aprovar el novembre del 2023 ha quedat deserta al vèncer el termini aquest dilluns.
L’ajuntament pretenia resoldre així la falta d’una gran mesquita que Ibn Hazm, l’associació islàmica més nombrosa de la ciutat, pateix des de fa 13 anys. Els seus centenars de fidels han pregat des d’aleshores al Palau de Vidre, en un pavelló i al cobert de la Fira, així com a la canalització.
El solar del polígon del Camí dels Frares que havia d’acollir el temple és entre els carrers D, L, S i E. - GERARD HOYAS
Ibn Hazm va ser qui va sol·licitar al consistori disposar d’un solar per a una mesquita a l’haver d’abandonar el Palau de Vidre el setembre del 2023. Tanmateix, els seus fidels van votar en contra d’anar a Els Frares al·legant que el cànon anual que va fixar el consistori, en un inici de 61.156 euros, era molt elevat. Van presentar al·legacions i la Paeria va rebaixar l’import fins als 40.054 euros anuals.
També demanaven ampliar la concessió a 75 anys, però es va mantenir en els 50 fixats en un inici. Un portaveu de la comunitat va explicar aquesta setmana que “no hem presentat cap oferta perquè la Paeria no ens va informar dels terminis i considerem que el cànon anual era molt costós, no ho podem assumir”. L’associació va adquirir un local de l’avinguda Alacant fa més d’un any i l’està reformant en un oratori. “En principi, amb el local de Cappont ja aniríem bé”, va afegir el portaveu.
L’edil de Drets Civils, Roberto Pino, va afirmar ahir que la licitació “pretenia garantir un espai de culte digne i segur. Desafortunadament, ha quedat deserta i és una oportunitat perduda per a aquelles comunitats que no el tenen”.
L’alcalde de la ciutat, Fèlix Larrosa, va dir el novembre passat que si els musulmans no es presentaven al concurs no permetrà que celebrin pregàries a la via pública.
Sobre això, Pino va indicar que “mantenim que no s’ha de normalitzar que hi hagi comunitats que resin al carrer” i que “estudiarem els pròxims passos i continuarem treballant per trobar una solució que respongui a les necessitats reals”.
