La milla urbana de Lleida que vertebra els barris de Pardinyes i Balàfia
La seua longitud és gairebé idèntica a la dels 1,6 quilòmetres de la milla anglesa.
L’antic dipòsit de vehicles el 1993, a prop de l’actual rambla.
El carrer Corregidor Escofet va des de l’escola Riu Segre, a Pardinyes, fins a la plaça Països Catalans, a Balàfia, i és una gran rambla el traçat de la qual ja figurava en el Pla General Municipal aprovat el 1979, quan en aquestes zones dels barris de Pardinyes i Balàfia predominaven els descampats i els camps de cultiu.
Josep Maria Llop, el gran cervell de la política urbanística a Lleida després de la restauració de la democràcia, la definia com “la milla urbana”, perquè la seua longitud és gairebé idèntica a la dels 1,6 quilòmetres de la milla anglesa.
Primers arbres plantats en Corregidor Escofet. Foto de 1998.
En el tram de Pardinyes zona central abans de la urbanització de la rambla, quan la construcció d’habitatges acabada d’iniciar-se. Per això, en els primers anys era un passeig de terra que es convertia en un fangar ple de sots cada vegada que plovia i que acabava a Camí de Corbins, on es trobava el dipòsit municipal de vehicles, al solar dels antics dipòsits de gas.
La rambla de Pardinyes a finals del segle passat era un autèntic fangar. En la imatge, obres dels primers blocs d’habitatges de la part més propera al riu
La seua urbanització, que va comportar que part dels arbres fossin arrancades o danyats, es va iniciar a finals dels 90, i va incloure la seua prolongació Balàfia, vertebrant així aquests dos barris. Es van instal·lar sengles fonts a la rotonda de Comtes d’Urgell i en la de Països Catalans, aquesta última inutilitzada des de fa anys, així com un rellotge de sol a Rosa Parks.
Imatge de 206 de la rambla en l’inici del tram de Balàfia. La rotonda del rellotge, a Rosa Parks, i l’arbratge només s’intuïen.
La rambla en l’actualitat.
