El negoci dels pisos es dispara i gairebé factura mil milions anuals a Lleida

El negoci de la compravenda d’habitatges està en plena fase d’expansió, i també d’augment dels preus, a la demarcació de Lleida, on el volum de facturació de les empreses constructores i immobiliàries i de les famílies per transaccions de pisos i de cases ja s’atansa als mil milions d’euros anuals, segons dades dels notaris.

El negoci de la compravenda d’habitatges s’ha disparat a la demarcació de Lleida, on ja genera una facturació anual de gairebé mil milions d’euros que es reparteixen les empreses constructores i les immobiliàries, però també famílies, que s’han situat com un dels principals actors d’aquest mercat, l’activitat del qual travessa una fase d’acceleració des del final de la pandèmia.

La compravenda d’habitatges va generar l’any passat a Lleida una facturació de 970,22 milions d’euros que dupliquen amb escreix les de 464 i de 482 que es van registrar el 2020 i 2021, durant la pandèmia.

Això resulta indicatiu de l’escalfament que està tenint lloc en el mercat immobiliari de Lleida, ja que l’increment del nombre d’operacions ha estat del 50 per cent en el quadrienni (és a dir, de 4.506 a 6.805) i del 43,2 per cent en el quinquenni (de 4.752 a 6.805).

Les dades, procedents del Consell General del Notariat i referents a les quantitats de diners escripturades en les transaccions, mostren una acceleració de més magnitud com més s’obre el focus, ja que l’augment de la facturació supera el triple si es pren com a referència l’exercici de l’any 2015, quan es va situar en 313,9 milions d’euros.

En aquell període s’ha duplicat el nombre d’operacions de compravenda de vivendes segellades a Lleida. El 2015, en plena fase de sortida del carrusel de crisi iniciat el 2008 (immobiliària, financera i de deute públic), el volum de transaccions tornava a rondar al voltant de les 3.000 anuals que havia perdut el 2012.

Els principals beneficiaris d’aquest escalfament del mercat immobiliari, que en deu anys acumula una facturació de 5.593 milions d’euros, són bàsicament tres: les empreses promotores i constructores que efectuen la primera venda després d’erigir els blocs, les immobiliàries que es dediquen a comercialitzar pisos de les anteriors i de les famílies i, també, les llars, que se situen com un dels principals actors d’un mercat en el qual només la quarta part de les cases i pisos que es venen (1.570 l’any passat, 26%) són d’obra nova.

Menys d’un terç de les vendes a la capital

La capital de la demarcació de Ponent concentra gairebé un terç del mercat immobiliari quant a nombre de transaccions formalitzades, amb 2.252 de 6.805 (33,09%) l’any passat, encara que el seu pes cau fins a sis punts si s’atén el valor escripturat de les transaccions, àmbit en el qual es queda en el 26,7% amb una facturació de 258,9 milions davant del total de 970,2. El pes demogràfic de la capital és del 32%, amb 144.739 habitants de 451.197. 

Una mitjana de 41.000 € més a les comarques

Les dades del Consell General del Notariat indiquen que el preu mitjà de les vivendes va ser 41.000 € superior a les poblacions de les comarques que a la capital. Les 2.252 transaccions escripturades a Lleida ciutat van tenir un preu mitjà de 144.999 euros per operació davant dels 156.216 que resulta de les 4.553 transaccions tramitades a la resta dels municipis de la demarcació. La mitjana d’aquesta es va situar en 142.576, segons aquests registres.

Sis anys per sobre dels 100.000 € a Ponent

El preu mitjà de les cases i els pisos que es venen a Lleida porta sis anys per sobre dels 100.000 €, un nivell que en els últims deu anys només ha baixat en dos ocasions, el 2017 i el 2018; i tampoc gaire, ja que no va arribar a caure per sota dels 97.500 €. Els preus actuals no arriben, malgrat l’evident escalfament dels últims anys, als nivells de començaments de la passada dècada, com els 151.971 del 2012, en ple desinflament de la bombolla.

Una borsa de més de cent milions d’euros

Les transaccions de vivendes van generar a Lleida la recaptació de més de cent milions d’euros en impostos l’any passat, sense incloure l’IRPF dels venedors. El tribut d’actes jurídics documentats, al qual estaven subjectes el 93,7% de les operacions (totes tret de les 462 de HPO), va reportar 14 milions, mentre que l’IVA del 10% de l’habitatge lliure nou i l’impost de transmissions patrimonials del mateix tipus de l’usat en van aportar 95.