Centres alerten del dèficit d’aules d’acollida per a migrants, tot i que Lleida n’ha guanyat 23

Educació ha incrementat aquest curs les aules d’acollida per atendre inicialment els alumnes estrangers que arriben als centres educatius de Lleida, en les quals passen unes hores centrats en l’aprenentatge de català i reben una atenció més personalitzada per poder ser escolaritzats com més aviat millor durant tota la jornada lectiva a la classe ordinària. A les comarques del pla actualment n’hi ha 78, mentre que el curs passat va començar amb 55, la qual cosa n’implica 23 més, i durant el curs està previst anar incrementant-les, segons ha pogut saber aquest diari. A l’Alt Pirineu i Aran hi ha 16 aules amb 19 dotacions (professors), encara que 4 aules i 5 dotacions corresponen a la Cerdanya de Girona. El departament va indicar que les aules d’acollida no són un espai físic, sinó un recurs pedagògic que consisteix en la dotació de professorat destinat a atendre l’alumnat nouvingut i va apuntar que si el número augmenta es doten mes aules. 

Malgrat l’increment, diversos centres consideren que encara són insuficients. Per exemple, el director d’un institut de la capital va assegurar a començaments d’aquesta setmana que fa falta una aula d’acollida malgrat tenir 22 estudiants nouvinguts, per la qual cosa s’ha vist obligat a improvisar-ne una d’“encoberta” amb mitja jornada d’una docent de català i una altra de la psicopedagoga. Un altre director va afirmar que de moment no compta amb un reforç de la dotació i veu necessari un augment “per poder oferir més hores d’atenció” als alumnes estrangers.

Un altre va apuntar que només disposa d’una aula per a tres cursos mentre que una altra directora va indicar que aquest curs tenen “mig professor menys a l’aula d’acollida” i va remarcar que recuperar-lo “ens permetria una millor atenció i fer front a la matrícula viva, que es va produint durant tot el curs”.

La directora d’un altre institut va assenyalar que el curs passat disposaven de dos dotacions i aquest, només una. Va considerar que, “atès el gran nombre d’alumnat nouvingut que no coneix la llengua i la matrícula viva, seria necessari augmentar la dotació per millorar l’atenció”. També veu necessari “replantejar com es fa la integració d’aquest alumnat en el sistema educatiu”.

El responsable d’un altre centre va explicar que en el seu cas tenen una aula d’acollida per als estudiants amb llengües maternes llatines i una altra per als que són d’altres orígens, i va remarcar que l’arribada d’alumnes estrangers tant a Primària com a Secundària “és un no parar” en general als centres. I un altre director més va dir que al seu institut i en d’altres han passat de mitja dotació l’any passat a una de sencera des de l’inici del present curs. Va elogiar aquesta mesura, malgrat que va afegir que si l’augmentessin encara més seria millor.

El Príncep de Viana vol una educadora social

L’associació de famílies de l’escola Príncep de Viana ha organitzat una concentració dilluns al pati del centre per reclamar la recuperació de l’educadora social, figura de la qual han disposat durant els últims cinc cursos i que aquest curs ha estat retirada per Educació. Destaca que la seua tasca ha estat “essencial en el suport de l’alumnat i les famílies, especialment en un context com el nostre, considerat de màxima complexitat per la concentració d’orígens diversos i en situació de vulnerabilitat social”. Les famílies afirmen que al juliol van sol·licitar a Educació recuperar aquesta figura i van entregar “nombroses firmes”.