Un honoris causa que crida a la pau i al valor de la lectura per unir les persones

El novel·lista tanzà Abdulrazak Gurnah, premi Nobel de Literatura el 2021, va ser investit ahir com a honoris causa de la UdL. Va fer una crida a expressar la solidaritat per les injustícies amb les paraules, encara que “no impediran que caiguin les bombes”, i va posar de relleu la lectura per “recordar la nostra humanitat compartida”. 

“Molts de nosaltres només tenim paraules per expressar solidaritat amb aquells que estan sobrecarregats amb injustícies i persecucions. Les paraules no impediran que caiguin les bombes ni construiran escoles o hospitals on es necessiten, però ens permeten entendre alguna cosa sobre l’experiència i aspiracions dels altres. I, per tant, ens recorden la nostra humanitat compartida.” Amb aquesta crida inequívoca a la pau finalitzava ahir el seu discurs l’escriptor Abdulrazak Gurnah, premi Nobel de Literatura el 2021, després de ser investit com a nou doctor honoris causa de la Universitat de Lleida (UdL).

Nascut a les illes tanzanes de Zanzíbar, una excolònia britànica, Gurnah va fugir de la seua llar als 18 anys per escapar-se de la persecució de ciutadans àrabs. Es va exiliar el Regne Unit, on es va doctorar i es va convertir en referent de la literatura postcolonial. “La meua intenció no és ser un guia turístic ni parlar sobre Zanzíbar, sinó evocar-lo com a lloc i context de les meues preocupacions perquè és un món que conec bé”, va explicar l’autor. “Crec que el que fa impossible renunciar al sentit de pertinença és una injustícia no redimida o un anhel no satisfet, per la qual cosa abandonar aquesta obligació semblaria una negligència autoindulgent, una traïció”, va afegir.

Esther Pujolràs, la professora de la UdL que ha estudiat l’obra de Gurnah i el va apadrinar durant la cerimònia, va valorar que “mitjançant la seua ficció fa adonar-nos que llocs allunyats geogràficament i potser culturalment de nosaltres tampoc són tan llunyans, perquè la condició humana és la mateixa a tot arreu”.

Malgrat ser una de les veus més reconegudes en el seu àmbit, Gurnah va matisar que “no soc analista polític, no crec que ser un novel·lista em doni cap autoritat ni em faci més savi per dir què s’ha de fer a la guerra de Sudan o en qualsevol altra banda”. Tot i així, va assenyalar que “milers de persones al món coincideixen a mostrar la seua desaprovació” amb la situació a Palestina, “però no canvia la ment dels governs ni dels que estan en una posició per fer alguna cosa”, va afegir. “No sabem per què de sobte s’ha convertit en una cosa en la qual els EUA s’han ocupat, però estic agraït i me n’alegro. Espero que el resultat sigui tal com prometen per aturar aquesta matança”, va afegir.

El rector de la UdL, Jaume Puy, va celebrar que la distinció a Gurnah homenatja “llegir i escriure, que han de ser els objectius de l’etapa educativa” entesos com a “instruments de lleure”, però sobretot “un immigrant que es va sentir assenyalat, un intel·lectual d’un continent oblidat, un model a imitar i un activista”.

Gurnah acaba de publicar la seua primera novel·la després de rebre el Nobel de Literatura, titulada Un llarg camí.

“No importa que els estudiants llegeixin al mòbil, mentre llegeixin”

Gurnah va destacar que, des que va publicar la seua primera novel·la el 1987, “el procés d’escriptura ha canviat molt”. Va explicar que “quan vaig començar escrivíem a mà o amb màquina d’escriure, necessitàvem assistència i una maquinària sorollosa, que distreu i en la qual no pots corregir errors”. Ara, en canvi, “l’ordinador ha marcat una gran diferència, ens permet treballar en diverses seccions alhora i les correccions són més fàcils”, va afirmar. En canvi, considera que “el procés intel·lectual de l’escriptura es manté, no ha canviat”. L’autor també va valorar que “tenir diverses opcions per llegir un llibre no és necessàriament un problema” i va afirmar que “diverses persones tenen problemes quan els estudiants llegeixen llibres en un mòbil, però a mi no m’importa mentre llegeixin, perquè és el mateix”. No obstant, va considerar que “la IA és un altre assumpte, especialment per a l’educació. Abans havies de llegir 800 pàgines i ara 2, i el professor no sabrà la diferència. Però és estúpid fer-ho”, va concloure.