EMERGÈNCIES
De guàrdia amb el Sistema d'Emergències Mèdiques
SEGRE acompanya els professionals sanitaris per conèixer de prop la seua feina. Hi ha 93 efectius i 42 unitats, que van fer 65.166 intervencions amb mobilització sanitària a Lleida el 2024

Efectius del SEM i dels Bombers evacuen un home ferit en un accident a l’N-240 a Lleida. - PAU PASCUAL PRAT
El Sistema d’Emergències Mèdiques va atendre l’any passat un total de 104.802 incidents a les regions sanitàries de Lleida i l’Alt Pirineu i Aran, de les quals més del 62% van requerir una mobilització sanitària. Les més habituals són les atencions a domicili per alguna patologia i l’any passat va registrar més de 13.800 sortides per accidents.
Són una mica més de les dotze del migdia d’un dijous i els efectius del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) reben l’avís d’un accident amb diversos vehicles implicats a l’N-240 a Lleida. SEGRE acompanya el Vehicle d’Intervenció Ràpida (VIR), que es mobilitza juntament amb una ambulància fins al lloc de l’accident. Arribar-hi com més aviat millor és clau.
Al cap de pocs minuts, els sanitaris ja són sobre el terreny. Hi ha una furgoneta a la cuneta de la carretera, amb una persona d’edat avançada ferida al seient del copilot. Ràpidament és atesa i estabilitzada, comprovant l’abast de les lesions. El ferit està espantat i no pot sortir del vehicle. El SEM treballa de manera coordinada amb els Bombers per excarcerar amb la màxima seguretat l’afectat. Una vegada fora, el porten en llitera fins a l’ambulància, on el col·loquen en un matalàs al buit que minimitza el risc de noves lesions durant el desplaçament a l’hospital.
En aquest cas, l’home és evacuat en estat lleu a l’Arnau de Vilanova. “Si l’accident arriba a ser un xoc frontal, estaríem parlant de víctimes més greus, fins i tot podria haver estat mortal”, remarca José Ramón Ropero, cap territorial del SEM a Lleida i l’Alt Pirineu i Aran.

Matalàs de buit per prevenir més lesions al ferit. - PAU PASCUAL PRAT
Això és només una mostra dels incidents que atenen cada dia els professionals del SEM. L’any passat, a les regions sanitàries de Lleida i l’Alt Pirineu i Aran van portar a terme 65.166 intervencions amb mobilització sanitària, la qual cosa suposa una mitjana de gairebé 180 al dia. El 37% dels incidents són per malalties a domicili, mentre que els accidents de trànsit suposen entre un 17% i un 13% depenent de la regió.
El Centre de Coordinació Sanitària gestiona els avisos per activar els recursos necessaris en funció dels incidents. La informació és essencial per a una intervenció eficaç enfocada en l’atenció sanitària primer per estabilitzar el pacient abans de ser evacuat. “Tots els recursos estan pensats per a això i com més dades tinguis més bé et permet afinar els recursos i millorar el nivell de resolució in situ”, emfatitza Ropero.
A bord del VIR, la ràdio no deixa de reportar avisos. “Això és un no parar”, assegura. Des del Centre de Coordinació Sanitària tenen accés a la història clínica de la persona o persones afectades per la qual cosa “no arriben de 0 a l’hospital, ja compten amb molta informació per poder fer l’atenció necessària”.
Després de l’accident a l’N-240, els efectius celebren la ràpida actuació i que no fos més greu. “Treballem en un entorn hostil, amb pluja, fred, sol, a terra o en una teulada”, assegura Ropero, qui emfatitza la càrrega emocional que suposa aquesta professió. “Darrere de cada actuació hi ha persones que pateixen i arribes a empatitzar. Sempre dic que portem l’armilla groga i una altra que no es veu. Arribes i els agafes de la mà i és un moment molt bèstia”, afirma.

José Ramón Ropero, cap del SEM a Lleida i Alt Pirineu i Aran. - PAU PASCUAL PRAT
Tanmateix, tots comparteixen la vocació d’ajudar i servir. “Als professionals els canvia la cara quan tracten un pacient. I amb una mirada s’ho diuen tot, fins i tot amb el silenci, com dient ja som aquí i farem el millor per al pacient,” apunta. Per això, cuidar els professionals és vital, i per a això compten amb suport psicològic. “De l’alerta que rebem a allò que et trobes al lloc, hi pot haver moltes diferències, per això és important tenir tota la informació possible de l’incident, també com una manera de preparar-te per a l’impacte que pugui suposar per als sanitaris”, remarca Ropero.
No es pot obviar que l’espera és una altra “companya” d’aquests professionals. “Pot ser que no hi hagi res durant força estona o que t’activin just quan aprofites per menjar alguna cosa. Ho deixes tot i surts”, expliquen. I aquesta és la clau d’aquesta professió. Sempre preparats i en guàrdia.