«M’agrada tant que em dedico a la formació»

Com a tècnic d’emergències, també és el que s’encarrega de conduir l’ambulància?

Entre les nostres funcions, hi ha la de conduir els vehicles d’emergències. En aquests casos, fem una conducció defensiva, per arribar com més aviat millor mentre vetllem per la seguretat tant dels ocupants de l’ambulància com de la resta d’usuaris, ja que ens saltem semàfors en roig, encreuaments o podem anar en contradirecció. Clar, has d’estar molt atent a qualsevol que no t’hagi vist o que vagi despistat per no tenir un accident o provocar-ne un. També dependrà de si portes un pacient o vas de camí a una emergència. A més, per arribar als llocs tenim un sistema embarcat que porta un GPS i ens facilita el punt de localització del servei.

Són respectuosos la resta de conductors al pas d’una ambulància?

La majoria, sí. Sempre hi pot haver algun que s’escapi o que estigui despistat, però no ens podem queixar. El que passa de vegades hi ha gent que s’atabala o no sap com reaccionar. I potser, en comptes d’atansar-se a la dreta, doncs ho fa a l’esquerra i ens molesta més, però bé, en principi, amb mala intenció no ho fan.

Quines altres tasques porten a terme els tècnics d’emergències?

Donem tot el suport a l’emergència, portant el material, monitorant el pacient, ajudant a carregar la medicació... segons el tipus d’unitat que portis. També ens encarreguem de les comunicacions des de la central o si rebem directament la trucada d’un pacient, que llavors atendrà el metge.

Pot ser vital una bona comunicació?

Avui dia la informació és or. Com més dades tinguis i siguin veraces, més bé es treballarà quan arribes al lloc on has de fer l’assistència.

És dura aquesta professió?

Podríem dir que per a nosaltres ja és una manera de viure, no sé si sabria treballar d’una altra cosa, no m’hi veig. De fet, m’agrada tant aquesta professió que em dedico a la formació. No sé què dir-te [riu]. Tenim una feina molt privilegiada perquè estem a l’aire lliure, no tancats en un despatx vuit hores seguides.

Què és el que més destacaria?

A mi personalment el que més m’agrada és el contacte amb la gent. Normalment nosaltres, quan anem a un servei, és un més, però per a aquelles persones no, és una cosa extraordinària. Ets allà perquè ha passat alguna cosa i moltes vegades pot ser que la situació es desbordi. Per això, és necessari ser molt empàtic.