La Generalitat i el govern espanyol signen a Lleida el primer conveni de l'Estat per impulsar projectes amb IA a l'àmbit sanitari

La Generalitat i el govern central han signat aquest dijous el primer conveni de l'Estat per impulsar projectes amb Intel·ligència Artificial (IA) en l'àmbit sanitari. El conveni formalitza l'aportació de 27 milions d'euros provinents de fons europeus per millorar l'assistència domiciliària i l'atenció personalitzada. La intenció de l'Estat és estendre l'acord a la resta de comunitats autònomes, segons ha explicat el ministre per a la Transformació Digital i de la Funció Pública, Óscar López, acompanyat del president del Govern, Salvador Illa. Precisament, Illa també ha inaugurat el nou edifici de consultes externes de l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida i ha destacat "l'abast territorial" del centre sanitari.

L’IA és una "immensa oportunitat" per a la sostenibilitat del sistema sanitari

Durant l’atenció posterior a la firma del conveni, Óscar López ha subratllat aquest dijous la "immensa oportunitat" que suposa la intel·ligència artificial (IA) i la transformació digital per a la sostenibilitat del sistema sanitari.

Ho ha dit en l’acte de presentació de la firma del conveni entre el govern d’Espanya i la Generalitat de Catalunya per al desenvolupament de serveis digitals intel·ligents en l’àmbit de la salut, juntament amb el president de la Generalitat, Salvador Illa, i la consellera de Salut, Olga Pané.

El conveni forma part del programa Feder 2021-2027, que inclou 223 milions d’euros extres per al Sistema Nacional de Salut i les Comunitats Autònomes, dels quals més de 27 corresponen a Catalunya, que executarà durant 4 anys Red.es i es traduirà en millores en IA i telecures, entre d’altres.

Ha dit que una oncòloga o infermer de l’HUAV no distingeixen per renda ni per color de pell, però sí entre "quins governs es comprometen amb millorar les seues infraestructures i recursos i els que retallen partides i personal".

López ha allargat la mà a les comunitats autònomes perquè firmin els seus respectius convenis i ha dit que invertir en sanitat pública és "treure-la brillantor a la joia de la corona", en un context en el que la sanitat pública s’ha vist sotmès a certes notícies que generen preocupació, en les seues paraules.

Inauguració del nou edifici de consultes externes

Aquest dijous, Illa ha inaugurat el nou edifici de consultes externes de l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida. El nou equipament hospitalari està en marxa des de l'estiu i ha representat una inversió global de 46 milions d'euros cofinançats pels fons europeus FEDER i ha vist ampliat un 30% la seva superfície.

Segons Illa, es tracta d'una ampliació "important i rellevant" i que suposa "una declaració d'intencions del Govern" per l'abast territorial del centre hospitalari. "És un punt de referència. Aquí ve gent de la Val d'Aran i de la Franja i veiem els límits administratius com línies de col·laboració. No som dels que busquem problemes, som de buscar solucions i donar respostes", ha sentenciat.

Per la seva banda, el gerent de l'hospital lleidatà, Alfons Segarra, ha afirmat que el nou edifici suposa "un pas de gegant" per l'hospital i ofereix una "millora en l'assistència a les persones i una millora substancial de les condicions de treball dels professionals". Segarra ha destacat la "coordinació" entre les diferents administracions que han fet possible la construcció i posada en marxa de l'equipament en un "temps rècord".

El nou edifici s'ha construït en un termini de dos anys, aproximadament, i allotja sales d'espera, tota la unitat de consultes i un passadís tècnic per a professionals. En total hi ha 108 consultes i tres hospitals de dia.

Col·laboració

Illa ha assegurat que col·laborant és com es defensen els interessos de Catalunya: "Quan s’ha de ser exigent ets exigent, però sempre des de la perspectiva de la col·laboració".

El president de la Generalitat ha afirmat també que no es pot mantenir l’excel·lència en l’àmbit sanitari sense apostar "de forma decidida i descomplexada" per la intel·ligència artificial. Ha apuntat que alguns països estan utilitzant l’IA per vigilar les persones o augmentar la seua capacitat ofensiva i fer la guerra, davant del que ha destacat que a Catalunya s’utilitzi "per cuidar-se de les persones", i ha apuntat que el seu ús s’ha de regular al marc europeu. Així mateix, ha cridat a ser "pioners", valents i ambiciosos i a reformar sense por, així com a integrar l’àmbit social i el sanitari i, en aquesta línia, a acudir als domicilis.

IA per millorar la salut

Per la seua part, Pané ha assegurat que l’aliança amb el Ministeri, amb les tecnologies i amb els professionals "és el que farà que el sistema aguanti". Ha remarcat que el sistema sanitari té "un repte molt important" que és la longevitat, i que no és sostenible fer les coses de la mateixa forma que fa 40 anys, davant del que ha assenyalat que l’IA pot ajudar.

L’IA ja s’utilitza per a la transcripció, estandardització i incorporació a la història clínica de les visites en els Centres de Salut Integral de Referència (Csir) a Catalunya, i la consellera ha assenyalat també el seu potencial en el diagnòstic per la imatge, ja que són "extraordinàriament efectives".