Tres joves que van arribar a Lleida quan eren menors d'edat narren la seua odisea

Sant Joan de Déu Terres de Lleida és l’entitat de referència a la província per acollir joves migrants sols i l’any passat en va atendre 535. Els ofereix acollida primer al seu centre d’Almacelles i després en pisos, i els facilita formació. Tres d’ells, en diferents fases d’integració, expliquen l’odissea que van viure en el seu viatge des de l’Àfrica.

Deixar el seu país sent menor d’edat i recórrer milers de quilòmetres a la recerca d’una vida millor. Aquest és el difícil camí que van viure Lidasse Diop, Abdou Jaillow i Mohamed El Morabitin, tres joves que van acabar recalant a Lleida i als quals Sant Joan de Déu Terres de Lleida, entitat referent per a aquest col·lectiu, va oferir acollida i formació inicial al seu centre d’Almacelles, així com la possibilitat d’aprendre un ofici i de viure en pisos, fins que s’emancipen (vegeu el desglossament).

Lidasse, del Senegal i de 20 anys, el 2020 va partir amb un grup d’amics cap a les Canàries. “Vam estar onze dies al mar, no teníem ni menjar ni beguda. Crèiem que tardaríem menys, però hi havia molt vent. Fins i tot vam beure aigua del mar. Vam arribar a Tenerife i ens van enviar a Sevilla, on vaig estar uns mesos. Després vaig anar a Barcelona amb autobús i uns amics em van dir que anés a la policia, que em portarien a la Creu Roja, i ells em van enviar a Sant Joan de Déu”, assenyala. Afegeix que primer “va ser difícil, però hi havia altres nois que van estar a les Canàries i al final em vaig adaptar”, relata. Va estudiar un PFI de cuina i treballa al restaurant on va fer pràctiques. Després de passar per un dels pisos de Sant Joan de Déu, ara ja està emancipat, però en un habitatge pont d’aquesta entitat, pagant lloguer, fins que aconsegueixi un pis al mercat lliure.

Abdou, de Gàmbia, té ara 24 anys i quan tenia entre 15 i 16 anys va creuar bona part de l’Àfrica per anar primer a Itàlia, després a França i, finalment, a Espanya, que era la seua destinació desitjada. “Vaig passar pel Senegal, Mali, Burkina Faso, Níger i Líbia. Vaig tardar sis mesos i vaig anar en cotxes i camions, on em podia amagar. A Líbia em van ajudar a pujar a un vaixell inflable i vaig arribar a Itàlia en 4 hores. Després vaig anar a França, a Barcelona, a Lleida, a Barbastre i de nou a Lleida, on una nit estava al carrer i els Mossos em van portar a Sant Joan de Déu. Llavors em vaig començar a relaxar”, explica. Va estudiar un Programa de Formació Inicial (PFI) de construcció, va fer pràctiques en una empresa, va estar gairebé dos anys en un pis d’aquesta entitat i ara ja treballa en manteniment de Sant Joan de Déu i viu pel seu compte.

Mohamed té 17 anys i amb 16 va partir del seu Marroc natal, primer als Països Baixos i després a Màlaga. En el seu cas va viatjar amb avió amb la mare, però després aquesta va tornar al seu país, assenyala. Es va desplaçar a Lleida i els Mossos el van derivar a Sant Joan de Déu. Ara estudia un PFI d’instal·lacions i porta poc temps en un pis de l’entitat. “M’han ajudat molt. Vaig arribar sol amb el passaport i ara tinc tota la documentació”, remarca, i apunta que vol continuar estudiant un cicle formatiu de grau mitjà també d’instal·lacions “perquè m’agrada”.

Estudis i habitatge, fins que s'emancipen

Sant Joan de Déu Terres de Lleida va atendre el 2024 un total de 535 joves migrats sols. Per a això, disposa d’una xarxa de recursos residencials amb 210 places, que habitualment estan gairebé al 100% d’ocupació, i també ofereix recursos formatius. 

Primer van al servei de protecció d’emergència, ubicat al seu centre a Almacelles, on se’ls dona cobertura de necessitats bàsiques i comencen a aprendre castellà i català. Setmanes després passen al servei de primera acollida i atenció integral, al mateix centre, on poden estar 2 anys amb l’objectiu que aconsegueixin la seua regularització administrativa, formació, aprenentatge de l’idioma i coneixement de la societat d’acollida i els seus costums. 

El següent pas és passar a pisos assistits a Lleida, on continuen estudiant i comencen a adquirir hàbits d’autonomia, i el final del procés són els pisos d’inserció laboral, també a Lleida. Per a joves ja amb feina i capacitat per emancipar-se però que no aconsegueixen habitatge, moltes vegades per estigma, disposa de pisos pont a través del Projecte Caront. Els joves cursen Programes de Formació i Inserció per aprendre un ofici. El curs 2023-2024 se’n van matricular setanta-set i cinquanta-un van obtenir el títol. Vuitanta-un més es van matricular en altres accions formatives.