ANIVERSARI
Sopa de lletres a la lleidatana: Els partits catalans van copar després de la mort de Franco militància i representació
El primer partit local dels 31 de registrats en 45 anys, la JRL, seria legalitzat el 1979
Proximitat. Una parella de policies parla amb els líders d’una protesta veïnal mentre els envolta la resta de manifestants. - FONS GÓMEZ VIDAL/ARXIU FOTOGRÀFIC IEI
La falta de referents col·lectius i l’absència de cohesió social que es van legitimar durant la dictadura van ser els elements primordials que van definir l’obertura al procés de transició política a les comarques de la Catalunya occidental”, afirma Antonieta Jarne, historiadora de la UdL, que crida l’atenció sobre uns altres dos trets fonamentals: “La suma desarticulada de realitats” que va ser l’antifranquisme a Ponent i “la inexistència d’un projecte global en la lluita contra el règim”.
Quatre organitzacions aglutinaven, de forma oberta des del 1971, l’oposició política al franquisme a Ponent: el PSUC, la més activa i de més implantació des dels anys 60, amb CCOO de corretja sindical i presa de terra social; el Bloc Popular de les Terres de Lleida, socialdemòcrata i que es transformaria en Reagrupament, i els futurs socis en CiU, CDC i la democristiana UDC.
La consolidació d’aquests grups i la fugaç Assemblea de les Terres de Lleida van oxigenar l’antifranquisme i van facilitar l’experiència de la Coalició Democràtica, que el 1971 va presentar, encara que sense èxit, l’advocat Joaquim Arana, que vuit anys després integraria la Comissió dels Vint que va preparar el text inicial de l’Estatut, i Joan Besa en les eleccions a les Corts franquistes pel Tercio de Familia, a les quals també es va presentar el lletrat Simeó Miquel. Tampoc va fructificar l’intent d’accedir a l’ajuntament de la capital dos anys després.
Ronda. Dos agents de la Policia fan indicacions als dos joves que regenten un bar.- FONS GÓMEZ VIDAL/ARXIU FOTOGRÀFIC IEI
A partir d’allà, els partits catalans i estatals coparien l’activitat política, tan escassa en l’àmbit local que la primera organització lleidatana, la JRL (Joventut Republicana de Lleida), hereva llavors de la que van dirigir Humbert Torres i Alfred Perenya i integrada avui a Junts, no seria legalitzada fins al 27 d’abril del 1979, després de les primeres municipals democràtiques. La política lleidatana no va cuinar la seua sopa de lletres, que és com es coneixia l’eclosió de sigles de la Transició.
Abans, el 1977, es van celebrar les primeres eleccions lliures des del 1936. La llista més votada a Lleida va ser la de Pacte Democràtic per Catalunya, integrada per CDC, ERC, Front Nacional i PSC-Reagrupament, que es va emportar dos escons, un per a Arana i un altre, per una resta de 34 paperetes sobre el PSUC, per a Josep Pau, amb UP i el PSC com a referències. UCD va col·locar Manuel de Sárraga i el PSOE, Felip Lorda.
Els noms. El carrer General Brito de Lleida, que avui conflueix amb rambla Ferran, es creuava el 1975 amb l’avinguda del Generalísimo. - FONS GÓMEZ VIDAL/ARXIU FOTOGRÀFIC IEI
D’abril del 1979 a juliol del 2024, quan s’inscriu Som Vall Fosca, amb un regidor a la Torre de Capdella, es van crear 31 partits a Lleida. Cinc dels quals, més el pallarès, tenen ara edils: Unitat d’Aran, Convergència Democràtica Aranesa, Compromís, Aran Amassa i el Comú de Lleida.
