«Volem titulacions que connectin campus diferents»

Com valora el suport rebut en les eleccions?

Molt positiu. Un 80% ponderat no l’havia aconseguit cap rector. Això em fa sentir que tinc el suport de la comunitat i em dona molta força.

Però la participació va ser baixa, sobretot la dels estudiants.

És un mal endèmic. S’ha fet molta difusió i també la va fer el Consell de l’Estudiantat, però els sembla que la gestió universitària els queda lluny i no s’hi acaben d’involucrar. Haurem de pensar com incentivar la seua participació, perquè entrem en un cicle d’eleccions en els propers mesos.

Aquest ampli suport és una pressió afegida a la de ser la primera dona al capdavant de la UdL?

Més que per ser la primera dona, sento més pressió en positiu pel suport. És una gran responsabilitat. Però els projectes els tinc molt clars. Volem fer evolucionar la UdL, que sigui més pròxima a la societat i intergeneracional, i fer coses innovadores, com titulacions interdisciplinàries i campus més vius, que tinguin en compte les noves formes d’aprenentatge i facilitar la presencialitat. Això implica reestructurar espais perquè siguin més còmodes. Afavorirà que hi hagi més gent, i de totes les edats perquè creixerem en formació al llarg de la vida. Donar un aire més dinàmic a la docència, investigació i inclusió de l’estudiantat.

Com afrontarà la negativa dels alumnes de Medicina a acabar la carrera a Igualada, com va anunciar la Generalitat?

En campanya ja vaig tenir converses amb ells. La unitat docent s’ha de fer de forma progressiva i garantint la qualitat i el dret de l’estudiant que no se li canviïn les condicions amb què es va matricular. Està clar que en l’inici s’haurà d’afavorir que l’alumnat hi vagi de manera voluntària, no es pot obligar ningú. Quan ja aparegui en la preinscripció per a les noves fornades, sabran que podran anar a Lleida o a Igualada.

I la reclamació dels docents d’impartir 240 hores de classe com a màxim i el quart any dels doctorands?

Sempre m’he manifestat a favor del quart any de doctorat. És molt esforç econòmic, però es farà, encara que en paral·lel cal fer molta lluita política perquè la Generalitat ho assumeixi. Sobre les hores lectives, impulsarem una nova política de personal acadèmic per donar resposta a la forquilla de 120 mínim i 240 màxim. Preveiem tenir acabat el document l’any que ve i començar a implementar-lo per fases, la primera el curs vinent, rebaixant la docència a les persones que en tenen més.

Aquesta “lluita política” ha de servir per acabar de materialitzar projectes pendents?

Amb el rector Jaume Puy tenim un calendari per començar a treballar projectes iniciats que cal continuar, com el nou edifici de Ciències de la Salut i que l’hospital veterinari de Torrelameu estigui obert 24 hores.

El relleu generacional, un altre repte.

Una part està aconseguint places de joves, però volem atreure professorat de més nivell. En lloc que tot el relleu recaigui en persones que inicien la carrera, combinar-ho amb figures sèniors en el seu àmbit per enfortir també l’estructura d’investigació. Volem treballar aquesta estratègia amb els centres d’investigació, unint esforços, perquè figures rellevants trobin atractiu venir a Lleida.

La UdL necessita més graus?

Tenim pendent si la Generalitat en finança un sobre intel·ligència artificial (IA) i gestió de dades. I Infermeria a Tremp. I volem oferir titulacions més obertes, que connectin disciplines i campus diferents. A nivell europeu cada vegada hi ha més títols amb perspectiva holística, però aquí gairebé no n’hi ha.

Com es pot millorar la relació amb el teixit empresarial?

Oferint titulacions a mida d’empreses i administracions i que la investigació respongui a reptes concrets que plantegin. I fer la transferència també des de l’àmbit social i humanístic, perquè les polítiques educatives o socials es basin en evidències científiques.

Com integraran l’ús de la IA?

Volem entrenar una IA pròpia de la UdL que ajudi en els procediments interns i incorporar-la a la docència i la investigació, utilitzar-la de manera ètica i transversal. No es tracta només de trobar maneres de comprovar si un treball l’ha fet un alumne o la IA. Cal formar docents, personal i estudiantat.

Preveuen accions per millorar el benestar emocional de la comunitat?

Crearem la figura del coordinador de benestar i salut, que aglutinarà accions que ja fem i es farà càrrec de les qüestions relatives a la salut mental.