Santiago Viteri, doctor: «L’estigma cap als fumadors frena la lluita contra el càncer de pulmó»

El càncer de pulmó és un dels més freqüents i mortífers. La seua investigació compta amb el mateix finançament que altres tumors?

No. Desafortunadament, sobre aquest tipus de càncer pesa un fort estigma relacionat amb l’hàbit tòxic de fumar que amaga culpabilització i vergonya. La societat assumeix que les persones que el pateixen és perquè no s’han sabut cuidar. Si bé el 80% dels casos estan relacionats amb el tabac, els especialistes intentem lluitar molt contra aquest estigma perquè no hi ha ningú que sigui culpable de tenir una malaltia.

Com incideix la intel·ligència artificial (IA) en l’abordatge del càncer de pulmó? 

Resulta especialment útil pel que fa al diagnòstic, ja que ens ajuda a interpretar les imatges radiològiques i a detectar si una lesió pot ser benigna o maligna, reduint la necessitat de recórrer a una biòpsia. També facilita la classificació del tipus de tumor, un pas fonamental per seleccionar el tractament més adequat. A més, la IA s’està incorporant a cirurgia robòtica i radioteràpia per planificar amb més precisió les dosis i maximitzar-ne l’efecte sobre el tumor. En integrar les dades mèdiques dels pacients a aquests sistemes, és possible generar bases molt potents que ajuden a predir les possibles respostes terapèutiques.

És fàcil accedir a aquestes teràpies i innovacions? 

Un dels principals reptes és fer un diagnòstic correcte, encara que una vegada identificat el tractament més adequat, aquest no sempre està cobert per la sanitat pública o les assegurances privades. A més, a Espanya hi ha un retard d’uns dos anys en l’accés a nous fàrmacs, a causa dels processos d’aprovació i finançament de la Seguretat Social i de les comunitats autònomes, fins i tot quan ja han estat autoritzats per l’Agència Europea del Medicament. En canvi, en altres països com Alemanya, l’aprovació és automàtica.

Com es podria millorar aquesta situació? 

Amb investigació clínica –un camp en el qual Espanya destaca gràcies a la bona formació dels professionals–, una legislació favorable i la participació dels pacients en assajos oncològics.

Quines probabilitats hi ha que es produeixi metàstasi en el càncer de pulmó? 

Només al voltant del 20 per cent dels casos es diagnostica en fases inicials. L’altre 80% ja presenta metàstasi en el moment del diagnòstic. Això passa perquè el càncer de pulmó no acostuma a causar símptomes primerencs i no es pot palpar, en trobar-se en un òrgan profund. Quan apareixen símptomes com la tos o la dificultat respiratòria, se solen confondre amb els que ja pateixen molts fumadors crònics.

Quin paper juga l’entorn del pacient en la seva recuperació? 

Rebre suport emocional i familiar és essencial per al pacient, ja que té un paper determinant en l’evolució: influeix en l’adherència als tractaments, en les cures, en l’alimentació i en l’activitat física. Les persones amb un millor suport acostumen a obtenir millors resultats.

Quines mesures s’haurien de prendre per reduir els nous casos de càncer de pulmó? 

És una malaltia prevenible en gran manera. L’essencial és no començar a fumar i, si algú ja ha començat, buscar ajuda per deixar-ho. Els joves són molt vulnerables al màrqueting tabaquer, per la qual cosa cal reforçar la legislació que el limiti. A més, actualment, els joves accedeixen al tabac mitjançant nous formats, com el vapejador. Encara que alguns hàbits tòxics han disminuït en el temps, vora el 50 per cent dels adolescents ha provat els vapers, una xifra massa alta. El tipus de cigarret consumit influeix en el càncer que es desenvoluparà en un futur.