Lleida només ‘va rascar’ un dècim de la grossa el 2023

Els orígens del Sorteig de Nadal se situen el 18 de desembre del 1812 sota el nom de Loteria Moderna. Va sorgir a Espanya durant la Guerra de la Independència i va ser concebuda per Ciriaco González Carvajal, ministre del Consell i Cambra de les Índies, com “un mitjà per augmentar els ingressos de l’erari públic sense trencament dels contribuents”. La primera grossa de la història va ser per al número 03604 i els dècims no van portar la denominació de sorteig de Nadal fins al 1897. Una altra dada històrica és que el 1938, durant la Guerra Civil, es van celebrar dos sortejos: un a Barcelona i un altre a Burgos. La relació amb els nens de Sant Ildefons té les arrels l’any 1771, quan un alumne d’aquesta institució va participar per primera vegada en el sorteig. Les nenes van poder cantar per primera vegada premis el 1984. 

A les comarques lleidatanes la grossa ha caigut en vuit ocasions. La primera vegada va ser el 1881 a Lleida, capital que va repetir el 1901 i el 2023 es va vendre un dècim. Sort ha estat la més afavorida amb el primer premi, que ha repartit quatre vegades, l’última el 2017. A la Seu d’Urgell es va deixar veure el 2018. Com a xifra final, el 5 és el número que més vegades ha resultat premiat: 32 cops, però mai ha acabat en 25. El segueixen el 4, amb 27 vegades, i el 6, també amb 27. La xifra final menys repetida ha estat l’1, seguida del 2 i el 9. El 1812 el preu del bitllet va ser de 40 reals i la grossa, de 8.000 pesos fuertes.