SECTOR
La Paeria de Lleida tramita un centenar de peticions per convertir locals en pisos en quatre anys
Enguany ha rebut 36 sol·licituds per adequar 44 habitatges, un 50% més que el 2024. Una tendència a l’alça a causa de la dificultat de donar sortida a baixos comercials en desús i a la falta de pisos
Un carrer de la ciutat de Lleida amb locals comercials en desús. - AMADO FORROLLA
La Paeria ha tramitat en els últims quatre anys almenys un centenar de sol·licituds per convertir baixos comercials o entresolats en habitatges a la ciutat de Lleida. Aquesta tendència va in crescendo ja que el 2022 en va concedir 23 i aquest 2025 ja s’han registrat 36 peticions, un 50% més. L’ajuntament va precisar que les 36 sol·licituds rebudes aquest any corresponen a l’adequació de 44 pisos nous.
El president del Col·legi d’Arquitectes, Lluís de la Fuente, va argumentar que l’increment de l’interès per convertir locals en pisos s’explica per dos motius. D’una banda, perquè els baixos comercials no tenen sortida i, d’una altra, perquè hi ha falta d’habitatge. “Quan no es pot donar cobertura de manera convencional, es busquen alternatives”, va apuntar.
No obstant, va indicar que “no sempre és fàcil complir la normativa” requerida per portar endavant aquesta opció urbanística. “El principal hàndicap és que, encara que sigui un espai únic, el decret d’habitabilitat obliga que es pugui separar per crear una habitació, de manera que les dos estances tinguin ventilació. I això no es pot fer si no hi ha prou façana”, va explicar. Va afegir que una altra de les qüestions a tenir en compte és la densitat de l’edificabilitat de tot el bloc. I en el cas dels entresolats, va assenyalar que moltes vegades el problema és que no disposen de prou altura per ser destinats a habitatge.
En tot cas, una vegada comprovat que el local o l’entresolat en qüestió són en una zona en la qual el pla general de la ciutat permet l’ús residencial i que compleix la normativa d’habitabilitat, és necessari encarregar un projecte a un arquitecte per executar les obres pertinents, amb llicència municipal, i després un tècnic les ha de certificar per sol·licitar la cèdula d’habitabilitat.
Els API certifiquen l’interès i auguren un increment
El president dels Agents de la Propietat Immobiliària (API), Josep Maria Esteve, va vaticinar que “cada vegada hi haurà més sol·licituds de canvi d’ús de local a habitatge”, a causa de la gran quantitat que n’hi ha de buits a certes zones de la ciutat, com a Pardinyes o la Bordeta, per exemple. Va incidir que ja s’estan trobant amb aquesta situació, que creu que anirà a més. Va remarcar la dificultat actual de llogar els locals i va explicar que molts propietaris d’edat avançada prefereixen vendre’ls perquè mantenir-los en desús els genera despeses. “Han de pagar la comunitat de veïns, l’Impost sobre Béns Immobles (IBI), la taxa d’escombraries i el rebut de la llum, entre altres qüestions, que pot representat en total 2.000, 3.000 o 5.000 euros a l’any”, va apuntar.
Un terç dels locals de la ciutat, buits
Lleida és la segona ciutat catalana de més de 100.000 habitants amb un major nombre de locals buits, només darrere de Reus, segons un informe del 2024. En concret, 3.109 d’un total de 8.197, la qual cosa suposa una mica més d’un terç (un 37,9%). Gran part són al centre, però la majoria es troben en barris perifèrics. El percentatge de Lleida és molt superior al de Barcelona (18,2%), Tarragona (16%) i Girona (23,3%). Un estudi més recent de la Paeria va xifrar en 150 els locals buits només a l’Eix Comercial i el seu entorn.
