Educadors socials detecten un augment de persones sense llar a Lleida: “la clau és establir una relació de confiança”

Surten a patrullar quan la majoria de persones són a casa per, precisament, ajudar aquells que no en tenen perquè puguin protegir-se de les gèlides nits de Lleida. Es tracta dels educadors socials del Pla Iglú que cada nit van pels carrers a la recerca de persones sense llar per oferir-los ajuda o si necessiten anar a un alberg per dormir sense passar fred. Una tasca tan encomiable com difícil en què cal molt de tacte i adaptabilitat a causa de la varietat de perfils de persones sense llar que es troben. 

“Hi ha gent que fa anys que viu de forma fixa als carrers de Lleida, d’altres estan de passada, tenen problemes de salut mental, estan tutelats o han tingut problemes econòmics o mala sort que els ha portat fins a aquesta situació”, assenyala l’Eric, que des de fa dos mesos recorre els carrers de Lleida amb la Mònica, que porta un any i mig com a educadora. 

Tant un com l’altra reconeixen que aquest any s’ha incrementat el nombre de persones sense llar a la ciutat. “Hi pot haver molts motius, perquè pots acabar al carrer d’un dia per l’altre, però a nivell de percepció aquests dies veiem molta més gent al carrer respecto a l’any passat, potser el doble o el triple,” admet Mònica.

La manera de treballar dels educadors es basa en la detecció i l’acostament. “El primer que fem és buscar possibles llocs en els quals hi hagi gent pernoctant, són espais que van variant al llarg de l’any i, un cop en localitzem un, detectem les persones que hi ha i comencem a relacionar-nos amb elles”, explica l’Eric. 

Un procés que, admeten, “és llarg i de vegades no sempre funciona, però l’única manera que funcioni és mitjançant la quotidianitat. És a dir, anar passant cada dia per aquests llocs, parlar amb la gent, preguntar-los com estan i, al final, generes un vincle de confiança i així aquesta persona es deixa ajudar”, diu l’Eric, que adverteix que “de vegades aquesta confiança no s’aconsegueix, ja depèn més del tipus de persona”.

Malgrat la duresa de patrullar en nits gèlides, tant l’Èric com la Mònica reconeixen que, si la seua tasca serveix només per millorar la vida d’una persona, ja haurà valgut la pena. “L’any passat vam poder aconseguir que una persona sense llar sortís d’aquesta situació i va ser emocionant, només aquest cas compensa el treball que fem i és una tasca que reconforta”, admet la Mònica. 

“Aquesta experiència t’ajuda a trencar prejudicis i et sorprèn al veure realment la gent que hi ha al carrer, com són i la situació que els ha portat fins aquí”, diu ell. Com a anècdota personal, explica que “l’altre dia vam visitar un home sense llar que ens va dir que feia dos dies que no parlava amb ningú i quan xarràvem amb ell se li il·luminaven els ulls i no parava de somriure. Al cap i a la fi, només volen sentir-se escoltats i que la societat no els ignori”, conclou l’educador social.

Segons les estimacions de les entitats socials, en els últims anys a Lleida hi havia al voltant d’unes 230 persones que dormien al carrer. Una xifra que, advertien, ha anat a més.

La Paeria també constata un “cert increment respecte a l’hivern passat de persones que pernocten al carrer i de places ocupades en els dispositius d’acollida” a causa de la gran baixada de les temperatures, amb fluxos “més estables” i “no tan importants” com a l’estiu, segons va indicar l’edil Carlos Enjuanes. Va assenyalar com “figures claus” els equips municipals d’Inclusió i el de Sant Joan de Déu (adjudicatària del Pla Iglú) que surt al carrer cada nit per “fer seguiment i atenció” i derivar el màxim de persones al dispositiu de l’antic col·legi Cervantes o al que gestiona Jericó.