LLENGUA
Els alumnes alerten que l’ús del català va a menys a la Universitat de Lleida
En 7 anys ha caigut un 10% en la docència dels graus i un 23% en els màsters, segons el consell de l’estudiantat. Demanen “mesures concretes” per revertir-ho

Més de 200 persones van menjar calçots ahir a la facultat d’Agrònoms. - CNJC
Els estudiants de la Universitat de Lleida (UdL) alerten que “el català perd pes cada curs” a les aules, ja que la seua presència en els graus va baixar un 10% entre el curs 2016-17 (del 82,7%) i 2023-24 (72,9%). No obstant, la baixada “més preocupant” succeeix en els màsters, on la docència en català es va reduir a gairebé la meitat en el mateix període: del 62,7% al 39,1%. Així ho van posar de manifest ahir portaveus del consell de l’estudiantat durant la segona edició del Correllengua universitari, organitzat en col·laboració amb el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC).
Els estudiants van llegir aquest manifest al Rectorat. Van denunciar que, “en menys d’una dècada, una quarta part dels màsters de la UdL han deixat de fer-se en català”. Per revertir aquesta situació, van reclamar que “el Pla de Llengües que acabarà aquest any no sigui un document de bones intencions, sinó una eina viva, amb seguiment transparent, dades obertes i mesures concretes”. També “exigim que es garanteixi el dret efectiu a rebre docència, fer treballs, exposicions i exàmens en català, sense pressions ni canvis de llengua arbitraris”, van afegir.
La secretària del consell de la facultat de Lletres, Leire Díaz, va explicar que “veiem que el català s’utilitza cada vegada menys a la UdL”, encara que va assenyalar que “el 99% de les assignatures compleixen la docència en català, a excepció d’uns quants professors que parlen en castellà, però no posen problemes que els contestem en català”. També va valorar que la majoria d’estudiants d’intercanvi o d’altres comunitats de l’Estat tenen un gran interès a aprendre la llengua.
Per la seua part, la secretària del CNJC, Núria Matamoros, va explicar que l’objectiu del Correllengua és “atansar la llengua catalana als espais universitaris”, cosa que va veure com una necessitat a causa de la “baixada dràstica” en l’ús de la llengua. En el seu manifest, el CNJC va destacar que “ens travessa una ofensiva nacional encapçalada pels estats espanyol i francès”, així com que “les aules catalanes pateixen un procés de privatització i espanyolització que amenaça el futur de la nostra llengua”. Entre les seues activitats, el Correllengua va organitzar una calçotada amb més de 200 persones a Agrònoms. També va comptar amb la col·laboració de Marracos i la Colla Bastonera de la UdL. Avui es muda a la Universitat de Girona i demà a Barcelona.
L’estudi mostra que el català predomina en els graus, però perd presència en els màsters i especialment en els doctorats, on les llengües més utilitzades són l’anglès i el castellà.
Només el 15% de les tesis doctorals s’escriuen en aquesta llengua
Un estudi del professor de la UdL Enric Llurda sobre l’impacte creixent de l’anglès en les llengües locals, especialment a les universitats catalanes, conclou que “la internacionalització universitària pot acabar afavorint llengües ja dominants i arraconant les llengües pròpies, especialment en els estudis de postgrau i en la investigació”. La UdL destaca que el català és la llengua més utilitzada en la docència (diu que va passar del 67% el curs 2007-08 al 74% el 2021-22), encara que admet que el seu ús disminueix en els màsters i doctorats. En aquest sentit, indica que només el 15% de les tesis doctorals estan escrites en català, relegat a la tercera posició respecte al castellà i l’anglès, ambdós amb més d’un 40% de les tesis, segons dades del curs 2020-21.“Com més alt és el nivell acadèmic dels estudis, el castellà es manté i l’anglès experimenta una enorme progressió en detriment del català”, destaca Llurda.