SEGRE

TRIBUNALS

La família del jove de Cappont assassinat el 2006: “Portem vint anys de lluita per aconseguir que es faci justícia finalment amb l’Isaac”

L'advocat Pau Simarro assegura que l’objectiu és incriminar l’únic sospitós perquè sigui jutjat. Els Mossos d’Esquadra no han tancat el cas

Imatge d’arxiu de la reconstrucció que van fer els Mossos d’Esquadra després del crim.

Imatge d’arxiu de la reconstrucció que van fer els Mossos d’Esquadra després del crim.

Albert Guerrero
Lleida

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

“Estem esperançats i és tota una injecció de moral perquè portem prop de 20 anys de lluita incansable perquè es faci justícia per Isaac Martínez”, va afirmar ahir Pau Simarro, l’advocat de la família del jove de Cappont que va ser assassinat a trets el 9 de novembre del 2006 quan sortia amb el cotxe del pàrquing de casa per anar a treballar, després de conèixer-se que la jutge de la secció d’instrucció del Tribunal d’Instància 4 de Lleida ha ordenat reobrir la investigació per l’assassinat a escassos vuit mesos que prescrigui el cas. La magistrada ha dictat aquesta resolució a l’acceptar la petició presentada al novembre per Simarro (vegeu el desglossament).

En aquest sentit, l’advocat va explicar que “ho hem perseguit durant anys, amb els Mossos d’Esquadra i amb el mateix jutjat. Aquest és l’últim cartutx amb l’objectiu que s’incrimini novament J.R.M., es pari el procés de prescripció i perquè sigui jutjat per un jurat popular”. Pau Simarro va afegir que “hi ha una investigació amb indicis i tots els camins han apuntat sempre a la mateixa persona, que era l’únic enemic que tenia la víctima”.

De fet, J.R.M. ha estat per als Mossos d’Esquadra l’únic sospitós. Val a recordar que el van detenir el mateix dia del crim. En una entrevista a SEGRE l’any 2022, el cap de l’Àrea d’Investigació Criminal (AIC) a Ponent, Sergi Mesalles, va assegurar que, “per dir-ho d’alguna manera, el crim d’Isaac Martínez està policialment resolt però processalment no, perquè no vam ser capaços de trobar tots els indicis suficients per portar el sospitós al banc dels acusats”. “El cas continua obert”, destacava.

Quant a la reobertura, la jutge ha acordat lliurar un ofici a la direcció general de Policia i de la Guàrdia Civil perquè els seus serveis de criminalística determinin si el fet que en el fulminant dels cartutxos trobats al lloc del crim hi hagi partícules d’estany que no es van trobar a la roba que portava aquell dia J.R.M. fa incompatible que l’ara exculpat utilitzés una arma de foc o va poder utilitzar-la. La jutge demana també que els investigadors diguin si és possible, “i fins i tot freqüent, que en el fulminant dels cartutxos d’armes similars a la utilitzada en l’assassinat hi hagi partícules de metalls (com per exemple l’estany) que no han de ser presents en el contingut de la pólvora que s’emmagatzema al cartutx per produir la deflagració”. “Demanem una cosa que és lògica”, va afegir Simarro.

Informes contradictoris sobre les restes dels trets

El 20 de juny del 2007, els Mossos van detenir l’únic investigat, J.R.M. La prova de càrrec va ser el seu informe que assenyalava que tenia partícules de pólvora a les mans i la roba. La mateixa prova va donar negatiu el dia dels fets quan també el van detenir. Però una altra anàlisi més precisa va donar positiu sis mesos després. L’acusat va ser empresonat. Tanmateix, el cas va fer un gir el desembre d’aquell any quan sengles informes de la Policia Nacional i Guàrdia Civil van dictaminar que l’acusat no tenia restes de tret. Van efectuar la prova amb el mateix procediment però amb criteri diferent. Les partícules de la pólvora (plom, antibori i bari) s’havien de trobar en una mateixa partícula. Els Mossos les van trobar per separat. J.R.M., que sempre ha negat ser l’assassí i que va al·legar que havia canviat una bateria del cotxe que contenia els mateixos elements, va ser excarcerat. La víctima va ser cosida a trets.
tracking