MIGRACIONS
Un migrant veneçolà i nacionalitat colombiana que sol·licita la regularització a Lleida: “Podré continuar treballant aquí”
Les cues es repeteixen per obtenir certificats municipals però queden lliures 22 de les 80 cites presencials per als ‘papers’. El teixit productiu lleidatà guanyarà 500 treballadors per setmana
Aspirants a la regularització fan cua per obtenir el certificat d’empadronament. - AMADO FORROLLA
“Em beneficiarà bastant perquè aquest document dirà que estic en situació legal i podré continuar treballant aquí i donar un futur millor a la meua família”, explica a l’ACN Carlos Castellano, un nou lleidatà d’origen veneçolà i nacionalitat colombiana. El Carlos, que porta un any treballant a Vallfogona de Balaguer, va ser ahir un dels primers a entregar a l’oficina de Correus de la rambla Ferran la sol·licitud de regularització per residir i treballar a l’Estat.
El Carlos, vinculat amb dos dels països amb més aspirants a la regularització a Lleida, on entre el 2022 i el 2024 van demanar asil 714 colombians i 890 veneçolans, és una de les milers de proves del nou de la teoria de la xilena Isabel Allende que emergeixen aquests dies: “L’immigrant mira cap al futur, disposat a aprofitar les oportunitats al seu abast.”
També sorgeixen oportunitats per a la terra que els acull: la mà d’obra disponible per al teixit productiu de Lleida creixerà, si es manté el ritme de l’arrancada, a un ritme de més de 400 persones per setmana fins al 30 de juny, en l’inici de la campanya de la fruita i en vigílies d’unes vacances escolars que disparen la demanda de treballadors.
També hi va haver cues a la seu de l’OMAC a la rambla Ferran. - AMADO FORROLLA
Els mitjans a disposició dels sol·licitants de papers van superar la demanda en la primera jornada de tràmits presencials a Lleida: van esgotar les 32 cites prèvies a l’oficina de la Seguretat Social de Cappont i les 24 de Correus de la rambla Ferran, però en quedaven de lliures 22 de 24 a la del carrer Segòvia.
A aquesta capacitat de tramitació de 80 cites diàries (400 de setmanals) s’hi afegeix la via telemàtica, que en la primera jornada va canalitzar més de 130 sol·licituds de migrants establerts a Lleida. Les virtuals són individuals, mentre que resulta freqüent que tota la família, de 3 o 4 membres sovint, aprofiti les presencials, la qual cosa estira a l’alça la previsió inicial de 7.500 sol·licitants.
En uns dies, entre finals d’aquesta setmana i començaments de la vinent, els primers sol·licitants de la regularització per arrelament obtindran una autorització provisional que els habilita per ser contractats. Els sol·licitants d’asil, 2.197 el 2023 i 2024 amb tendència creixent, ja poden ocupar-se al disposar de la targeta roja que acredita que les seues peticions estan en tràmit.
La Paeria preveu obrir demà (després d’anunciar avui la seua ubicació) una oficina amb 14 empleats dedicada en exclusiva a emetre certificats d’empadronament i de vulnerabilitat per als migrants que necessiten aportar-los en el procés de regularització. Aquest dilluns hi va tornar a haver cues (i pernoctacions) davant dels centres municipals, especialment a l’OMAC (Oficina Municipal d’Atenció Ciutadana) de Ferran, per aconseguir aquests papers, que no són imprescindibles: hi ha altres mitjans per documentar la presència en territori estatal (rebuts o abonaments en els quals figuri el nom i un codi d’identitat, per exemple), i la vulnerabilitat només s’ha de provar si no es tenen persones a càrrec (normalment fills) ni ofertes d’ocupació.
L’OMAC va repartir ahir 75 tiquets per demanar el certificat de vulnerabilitat sense cita prèvia i l’OGAT (Oficina de Gestió i Atenció Tributària) i l’OAC (Oficina d’Atenció Ciutadana) de la Bordeta van atendre 140 i 68 persones, respectivament, en tràmits vinculats al procés de regularització.
