La Unitat d’Insuficiència Cardíaca de Lleida atén 400 pacients nous a l’any
Acompanyament personalitzat durant el procés per millorar la seua qualitat de vida

José Luis Morales, Anna Arce, Ramon Bascompte i Andrea Hernández, a l’hospital Santa Maria. - PAU PASCUAL PRAT
Un treball coordinat amb diferents àmbits i departaments i un equip especialitzat són les claus de la Unitat d’Insuficiència Cardíaca de Lleida, que cada any atén entre 350 i 400 nous pacients. L’objectiu és proporcionar un acompanyament personalitzat per actuar en funció de les necessitats del pacient i millorar la seua qualitat de vida.
Professionals de la Unitat d’Insuficiència Cardíaca de Lleida visibilitzen l’abordatge integral que porten a terme amb motiu del Dia Mundial d’aquesta malaltia, que es commemora avui. En un any, aquest equip especialitzat i en el qual col·laboren de forma transversal els Serveis de Cardiologia i Medicina Interna dels hospitals Arnau de Vilanova i Santa Maria atén entre 350 i 400 nous pacients, mentre que el nombre de consultes anuals oscil·la entre les 2.000 i les 2.500. Així, des que es va posar en marxa la unitat, el 2009, es troben actius més de 3.000 pacients. Són xifres que aporta a SEGRE el cardiòleg i cap de secció de la Unitat d’Insuficiència Cardíaca de Lleida, Ramon Bascompte, que destaca la importància d’un servei que “no és una consulta, sinó tota una infraestructura” per ser més eficaços i adaptar l’atenció a les necessitats del pacient.
En la mateixa línia, José Luis Morales, facultatiu especialista de Medicina Interna, explica que l’objectiu és fer un “seguiment personalitzat i a demanda de les necessitats” durant tota la malaltia, fins i tot, si es requereix, en fases de final de vida.
Aquest acompanyament inclou educació sanitària perquè els pacients sàpiguen en què consisteix la patologia, com cuidar-se i els senyals d’alarma. “Si detecten alguna anomalia, tenen un telèfon amb què poden contactar amb la Unitat”, destaca.
Aquest seguiment permet actuar abans i evitar el pas per Urgències i l’hospitalització. “Hi ha una taxa de reducció d’ingressos d’un 45%”, apunta Morales que, juntament amb Bascompte, destaca que aquest treball coordinat busca “no només la longevitat, sinó que aquells anys viscuts tinguin bona qualitat”.
Aquesta coordinació no només és entre l’Arnau i el Santa Maria, sinó també amb l’Atenció Primària, serveis d’hospitalització a domicili, CUAP o Urgències, entre altres actors del sistema sanitari i social. De fet, la unitat també fa un seguiment telefònic en alguns casos per assegurar-se que se segueixen les pautes, parlant fins i tot amb residències.
Així ho explica Andrea Hernández, infermera de l’equip, que destaca la importància d’informar el pacient i també el cuidador principal.
Per la seua part, Anna Arce, també infermera de la unitat, indica que s’asseguren de fer educació sanitària, posant èmfasi en la dieta sense sal i els signes d’alarma, per poder atendre de forma ambulatòria un inici de descompensació. “Creem un vincle amb el pacient i rebem el seu agraïment i la seua confiança”, remarquen.
Amb 83 anys, insta les persones amb problemes cardíacs “que no es compadeixin i segueixin les pautes dels metges”. Explica que ell va poder fer vida normal i continuar treballant fins a la jubilació. “Si tenim cap problema, truquem a la unitat, sempre està ben atès”, assegura la seua filla Imma.