De prop de 600 a menys de 20: Així ha canviat en 40 anys la construcció d'habitatge protegit a la ciutat de Lleida

El nombre de pisos de protecció oficial, teòricament més assequibles que els de renda lliure, que es construeixen a Lleida ciutat ha caigut en picat respecte a la dècada dels vuitanta. Ara la mitjana anual no arriba als 20, un 3,5% dels 572 de llavors, que multiplica per 28 l’actual. Els promotors ho atribueixen a la falta d’ajuts públics.

El nombre d’habitatges de protecció oficial és raquític des de fa anys a tot Lleida, i la capital n’és el millor exponent. D’acord amb la memòria social del nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), entre 2020 i 2023 se’n van construir només 79, lleugerament per sota dels 20 per a cada un dels 4 anys. 

Aquesta xifra és vuit vegades inferior a la mitjana anual dels que es van edificar durant la dècada del 2000 al 2009, en ple boom immobiliari (excepte a partir de mitjans del 2008), que va ser de 159, per a un total de 1.598. I si la comparació es fa respecte a la dècada dels vuitanta, quaranta anys enrere, la diferència és sideral, perquè llavors la mitjana anual va ser de 572, xifra que multiplica per 28 la més recent. 

Dit d’una altra manera, la mitjana dels últims exercicis analitzats es queda en el 3,5% de la dels vuitanta. Els 5.729 construïts en aquella dècada són una mica més de la meitat (un 52,2%) del conjunt dels protegits (10.978) acabats fins al 2023. La corba estadística resultant de les dades per a cada una de les dècades és molt similar a la d’un tobogan, ja que comença al punt més alt i va caient fins a arribar gairebé a terra.

La circumstància que el gruix d’aquests immobles tingui més de tres dècades d’antiguitat explica que a 31 de desembre del 2023 només tinguessin vigent la qualificació d’habitatges protegits un total de 3.739, una tercera part. Aquesta xifra és ara encara més baixa, ja que n’hi ha centenars que van perdre aquesta condició el 2024 i 2025 al caducar la qualificació. 

Cal tenir en compte que aquest 2026 aquesta situació n’afectava 666 a Lleida ciutat, però el Govern va prorrogar provisionalment la vigència, igual com a la resta de municipis catalans que són declarats com a zona de mercat residencial tensionat.

Aquest document del POUM també constata que els pisos de promoció pública a la ciutat són una autèntica rara avis, ja que entre 1990 i 2023 se’n van acabar únicament 108.

Això fa que la construcció de pisos socials depengui de les empreses privades i, segons Montse Pujol, presidenta de l’Associació de Promotors a Lleida, el problema és que no són rendibles. Pujol assenyala que en les èpoques en què se’n van iniciar més hi havia subvencions tant per al promotor com per al comprador, per la qual cosa a un i altre els sortia a compte. 

Per això considera que la clau per reactivar-los és que hi hagi una política d’habitatge adequada. Opina que la línia d’actuació iniciada per la Generalitat de licitar solars públics per a aquesta finalitat pot ser positiva. 

No obstant, reclama “més estabilitat regulatòria i menys canvis”. “El negoci d’una promoció no es fa a cinc mesos, sinó a dos anys, per la qual cosa necessitem seguretat normativa, a més de més facilitats en el finançament”, va manifestar. “Calen ajuts públics”, va insistir.

D’altra banda, l’informe indica que el nombre de pisos iniciats per cada mil habitants entre els anys 1998 i 2023 a la ciutat (7,55) està per sobre del de Catalunya (7,12), però per sota del Segrià (8,54). El d’acabats és de 6,55, 6,07 i 6,60, respectivament.

El preu dels utilitzats s’encareix una mica més que el dels nous

Aquest informe que forma part del nou POUM també analitza, entre altres qüestions, l’evolució de la compravenda i el lloguer. Sobre la primera, detalla que entre 2004 i 2024 hi va haver 31.117 transaccions, el 78,5% de les quals eren d’habitatges de segona mà. 

Aquests s’han encarit una mica més, un 21,3% que els nous (20,6%), encara que com és lògic els segons tenen un preu mitjà més alt (158.000 euros el 2024) que els primers (105.000). Pel que fa al lloguer, es va encarir un 55% entre 2005 i 2023. Així mateix, analitza una mostra de 52 pisos que eren de lloguer el febrer del 2025, el preu mitjà dels quals era de 742,7 euros.