Tanca una històrica carnisseria de Lleida després de 63 anys d’activitat per falta de relleu

El proper 7 de juny abaixarà la persiana la carnisseria Rosa Escarp, situada al carrer Agustins de Cappont, al cap de 63 anys d’història familiar i després de 47 amb la Rosa darrere del taulell per jubilació i falta de relleu.

El negoci va obrir el 1963, era propietat de Toni Pintor i la família Escarp el va adquirir dos anys després. Des d’aleshores, l’establiment ha acompanyat l’evolució d’un barri que poc té a veure amb aquell Cappont al qual Rosa va arribar sent una nena. “Quan començàvem, molts carrers ni tan sols estaven asfaltats i amb prou feines hi havia semàfors”, recorda. “Era un barri molt familiar, ple de parelles joves i nens petits. Tots ens coneixíem”.

Nascuda a Alcarràs, la Rosa es va traslladar a Lleida amb cinc anys. Encara que al principi no imaginava el seu futur a la carnisseria, va acabar quedant-s’hi per ajudar els seus pares durant els anys de més activitat del negoci. Va estudiar Formació Professional Administrativa durant cinc anys i fins i tot va rebre ofertes de treball fora de l’establiment, però finalment va decidir continuar a la botiga familiar. “Als anys 70 i 80 hi havia moltíssima feina i em vaig quedar per donar-los un cop de mà. Després vaig descobrir que també m’agradava”, explica.

Durant dècades ha vist passar generacions senceres de veïns pel taulell. Alguns clients hi compren des del primer dia i ara són els seus fills que continuen la tradició. La Rosa assegura que, més enllà de la venda de productes, la carnisseria sempre ha estat un punt de trobada del barri. “Es crea una relació de confiança molt especial i això és el que més trobaré a faltar”, admet. També ha estat testimoni de com han canviat els hàbits i la forma de viure. “Abans la gent cuinava molt més. Ara tot va més ràpid i molts joves ja no cuinen com abans”, comenta.

Entre els records acumulats en gairebé mig segle de treball hi ha anècdotes de tot tipus: des d’intents de pagar amb xecs falsos fins a petits malentesos amb algunes comandes. Tanmateix, la Rosa prefereix quedar-se amb l’afecte de la clientela i amb la satisfacció de la feina ben feta. “Quan algú torna i et diu que el producte li ha encantat, te’n sents orgullosa”, assegura.

Ara afronta la jubilació amb il·lusió i ganes de dedicar temps a noves activitats i gaudir d’una vida més tranquil·la, malgrat que reconeix que trobarà a faltar el tracte proper amb els veïns del barri. “He intentat tractar bé tothom i espero que la gent en conservi un bon record”, conclou.