SEGRE

Larrosa vol consolidar el seu govern a Lleida i l’oposició aspira a donar la sorpresa

L’alcalde destaca les seues mesures en seguretat, habitatge i regeneració del Barri Antic. El PP es postula com a única alternativa mentre ERC i Junts creuen que el govern ha viscut del llegat de l’anterior 

Foto de la constitució del ple de la Paeria de Lleida el juny del 2023. - AMADO FORROLLA

Foto de la constitució del ple de la Paeria de Lleida el juny del 2023. - AMADO FORROLLA

Santi Costa Domingo
Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

La campanya electoral a Lleida ciutat encara no ha començat oficialment, però sí oficiosament. En les últimes setmanes s’han anunciat els candidats dels principals aspirants a l’alcaldia (PSC, PP, ERC i Junts), mentre que la resta encara estan buscant un cap de llista amb qui poder donar la sorpresa. Noms a part, des de principis d’any que el govern de Fèlix Larrosa treu pit de la seua gestió assegurant que “han estat tres anys per tornar a posar Lleida en marxa”. Per la seua part, l’oposició assegura que ha estat un mandat “de molt anuncis” però poques concrecions.

Larrosa assegura que la ciutat “ha recuperat direcció, autoestima i capacitat de projecte”, encara que diu ser conscient que “això només té sentit si la gent ho nota al carrer”. Destaca l’increment de la Urbana als barris, d’habitatge assequible en marxa o les “actuacions al Centre Històric i la Mariola que feia anys que s’esperaven”. Es mostra partidari de continuar arribant a acords amb diferents grups per als “projectes importants per a la ciutat”, malgrat que insisteix que “no normalitzarem l’extrema dreta”.

No ho veu igual el cap de l’oposició de la Paeria i líder del PP, Xavi Palau, que repetirà com a alcaldable el proper any amb l’objectiu de “créixer de forma clara i convertir-nos en l’alternativa sòlida de govern” per posar fi a “4 dècades de governs d’esquerres que han sumit Lleida en el caos”. Assegura que en aquest mandat Lleida “ha perdut ambició, lideratge i capacitat de resposta davant els problemes reals de la ciutadania” i que la seua és “l’única opció real per recuperar el seny a Lleida”.

Una de les candidates que l’any 2027 s’estrenaran com a alcaldables serà Jordina Freixanet, que l’any 2023 va ser la número 2 de Pueyo i va passar a liderar el grup d’ERC després de la seua renúncia quan va perdre l’alcaldia.

Considera que en aquests 3 anys hi ha hagut un govern que “ha viscut de rendes”, ja que s’han trobat “un ajuntament sanejat, amb estabilitat econòmica i projectes ja encaminats” del passat mandat, quan Esquerra va governar amb Junts. “Hem vist més anuncis que resultats”, diu Freixanet.

Una altra alcaldable que s’estrena després de ser la número 2 l’any 2023 és Violant Cervera, que substitueix Toni Postius al capdavant de Junts. “Represento una nova etapa”, assegura Cervera, que qualifica aquest mandat com “el dels grans anuncis”. Opina que les obres de Torre Salses i el tercer intent de fer les torres de la Llotja seran els projectes que “marcaran” aquests anys, que els que s’han inaugurat “tenen origen en el treball fet durant el mandat anterior” i que els que s’han aprovat aquests 3 anys “ha estat gràcies al suport de Junts”.

L’última irrupció a la Paeria va ser Vox el 2023 amb 2 regidors. La seua portaveu, Gloria Rico, té per objectiu per al 2027 el seu “creixement i consolidació”, però encara no han decidit qui liderarà la llista.

La regidora opina que “Fèlix Larrosa ha estat més preocupat per les obres i infraestructures i per vendre fum” que per resoldre “els problemes dels ilerdencs”.

El Comú tampoc ha elegit candidat i sondeja un front comú amb la CUP i altres forces. “És necessari sumar voluntats per avançar en objectius compartits”, diu la seua edil, Laura Bergés. Per a ella està sent un mandat en què “no es perceben millores clares”.

AC diu que opta a 6 o 7 edils i la CUP sondeja un front ampli

Una de les formacions que aspiren a entrar a la Paeria és Aliança Catalana, que encara no ha nomenat alcaldable, malgrat que sona amb força Marc Torres, que ha dirigit el Lleida CF, a punt de desaparèixer. El seu president al Segrià, Ramon Abad, explica que “serà algú afiliat o vinculat amb nosaltres” i volen aconseguir entre 6 i 7 regidors. D’altra banda, la CUP és en “un procés de reflexió interna” per si és viable un “front ampli” amb el Comú.
tracking